sábado, 31 de enero de 2009

COSES DEL SECRETARI COJITO RUMBÓN


L'art de fracassar  PROVERBI JAPONÈS: 


"S'aprèn poc d'una victòria; el veritable mestre és la derrota"


De la victòria s'aprèn menys que de la derrota, però se viu millor" (Pep Roig)


Amb un proverbi s'hi pot estar d'acord o no.

La qüestió, en el nostre cas, és:


Qui putes diu que estam derrotats !

(Coixos, sí; emperò, no acabats)


El correu del secretari


" Hola, acabo de recibir tu correo......... pero no sé quien eres????  de que nos conocemos??????? "


Puede que no nos conozcamos, Mari.
El caso es que figurabas en una lista de otros conocidos y te mande notícias de nuestro bloc, con el qual estamos divulgando la idea de crear un MUSEU DE L'HUMOR, aquí en Mallorca.

Salut i alegria !

*   *   *

" Hola amigo Toni,es una pena que es tan dificil tener ganas de hacer algo. A mi me gustaria que vosotros ya tuvieran un Museo d´humor.Adelante con el projecto y suerte.Besos Nema 

Muy preciosos los museos por el mundo "

----------També m'enroll amb tios.

No et posassis gelós, ara tu (Ha !)


*   *   *


" Toni: dues coses ràpides:

1. El març seré a palma uns quants dies. Quan tingui dates fixades te les dic tot d'una. tinc tantes ganes d ser per allà!!

2. A mi això del banc de l'humor em sembla una bona idea, si les institucions no volen posar-hi diners potser caldrà que els posem la gent. Jo almenys m'hi apunto.


T'escric aviat i et comento dates i tot plegat,


Jaume "


*   *   *

" Bona aqueixa!

 Memòries des de Brunei,

Marc "

Pep: 

Si no hi ha pressupost, a mi, al manco, me serveix per lligar. (Ha !)


Secretari, cojito rumbón


viernes, 30 de enero de 2009

La tempesta, a Medinaceli, contra els dibuixos de Pep Roig



 Els dibuixos instal·lats en els finestrals del Palau Ducal de Medinaceli (Soria) son reproduccions ampliades del dibuixos publicats al diari Última Hora. 




AGERMANAMENT DE DOS MUSEUS POBRES (o de dos pobres museus)


 El Museu de l'Aforisme i la Societat Protectora de l'Humor (promotora del Museu de l'Humor) han acordat fer un acte d'agermanament entre ambdós museus, el quals es farà efectiu el dia 24 d'abril a Consell, durant la inauguració de la mostra conjunta que romandrà oberta al públic fins el diumenge, dia 26, en el local social del Museu de l'Aforisme i en el saló d'actes de l'Ajuntament. 
 A falta de concretar el programa, podem avançar que durant aquest dies hi haurà diversos actes, com pot ser una taula rodona sobre l'humor i els aforismes, actuacions, lectures, i altres sempre en relació a les activitats dels dos museus. 
 El acord concret al qual han arribat els representants de les dues entitats cultural i humorística ha estat en el pressupost, que ha quedat fixat a zero euros, més o manco, que és el capital total del quals disposen, en conjunt, els dos museus. 
 Hem d'aclarir que quan deim Consell, ens referim al poble de Consell, no al Consell Insular de Mallorca. Com ja sabeu, el Consell de Mallorca (la conselleria de Cultura) no té pressupost per al Museu de l'Humor, i sembla que tampoc per al dels Aforismes.   
EL MUSEU DE L'AFORISME


El Museu de l’Aforisme de Consell va néixer d’una iniciativa de l’escriptor Joan Guasp, afeccionat de tota la vida a l’aforística, les frases breus, els proverbis i les màximes. A principis de l’any 2000 començà a comentar-ho amb altres amics que tenien una mateixa afección, escriptors la majoria d’ells, fins que ho va propasar al batle de Consell, alesmores Joan Bibiloni, amb la bona sort que aquell ho agafà amb les dues mans i proporcionà un local, a Ca Sa Madona, per tal de destinar-ho al Museu. En un principi totes les aportacions foren de part del propi Joan Guasp, però molt aviat respongueren a la crida altres persones que simpatitzaven amb aquella idea. Cristóbal Serra hi aportà uns quants llibres, alguns d’ells manuscrits i primeres edicions pròpies, dibuixos, discos, fotografies, etc. També la majoria de pintors de Consell hi feren una aportació personal pictòrica inspirant-se amb algun aforisme que era de la seva predilecció. La inauguració del Museu es va fer el dia 21 de desembre de 2001. Es va triar aquest dia perquè és el més curt de l’any, és a dir, el més aforístic. Va fer la primera lliçó magistral sobre aforística el catedràtic de Literatura Catalana del País Valencià, el professor Isidre Crespo. Hi assistiren, a més de les autoritats locals, escriptors com Gabriel Janer Manila i Pere Joan Martorell, també el catedràtic de Història de la Medecina de la UIB, doctor Francesc Bujosa, així com Cristóbal Serra i altres amics dels aforismes que brindaren amb cava després que el Museu fos beneït pel rector de Consell, don Bartomeu Mulet.

Actualment el Museu està ubicat a una planta baixa molt cèntrica, davant la Biblioteca Municipal de Consell. S’hi fan algunes activitats com Itineraris Aforístics, Lectures, Recitals, etc. Les visites són concertades amb antelació. Per poder visitar el Museu de l’Aforisme de Consell s’ha de contactar amb la Biblioteca Municipal i es decideix el dia i l’hora per visitar-lo.

Els aforistes que es troben al Museu són els més reconeguts universalment, com Lichtenstein, Joubert, Chamfort, Stanislau Jerzy Lec, Nietzche, etc. Des de Lao Tsé, passant per Ramon Llull, per La Rochefoucault i fins al nostre Joan Fuster i als aforistes contemporanis com, per exemple, Zarko Petan i d’altres.


 

jueves, 29 de enero de 2009

Recordant a Jaume Ramis


 Passa el temps i encara no hem pogut oblidar al dibuixant Jaume Ramis. Fa uns tres anys que va morir a causa d'un accident, quan encara li quedaven moltes coses per fer. Poc dies després de la seva mort, un polític del PSM va anunciar la organització d'un homenatge. No recordam que l'hagin fet ( pot ser el feren a la intimitat i per això no ho recordam). Per si, com sol passar massa sovint amb els polítics, l'esmentat homenatge no el dugueren a terme, la Societat Protectora de l'Humor vol reprendre aquesta anunciada iniciativa, i per això comença a treballar per organitzar una mostra, a la qual volem convidar tothom a participar-hi. 
 Cal dir que encara no hi ha res ferm, sols la intenció de fer-ho el mes aviat possible, per la qual cosa vos anirem informant.
 Il·lustram aquesta nota amb un dibuix que va fer Ramis, del Bisbe Teodor Úbeda, publicat a la revista "Lavativa". 
   

miércoles, 28 de enero de 2009

EL BANC MUNDIAL DE L'HUMOR


El polivalent i competidor en coixera, Secretari Toni Rotger, ens proposa la creació d'una mena de BANC MUNDIAL DE L'HUMOR, en la doble vessant acceptadora d' euros, dòlars, lliures, rublos, yens i yuans i, naturalment, tota casta de joies ...

Si cal, es pot demostrar crisi constant per a veure si s'hi apunten tots el governs que estan aportant fons per enfortir els bancs convencionals, o no tant.

A més, per l'altra, l' arreplegadissa de idees i suggeriments diversos, que pot abastar històries, anècdotes, dades i dates, a fi de començar un llistat d'objectes impresos o d'altres característiques per anar acumulant, encara que sia virtualment, patrimoni per al futur MUSEU DE L'HUMOR.

Només ajudes públiques per als "rics"


 Ja hem comentat la noticia de la subvenció de 120.000 euros que el Govern i el Consell han atorgat a Jopela i al seu grup perquè puguin anar a escalar una muntanya de l'Himalaia. Vàrem fer paleses la comparació d'aquesta decisió institucional de concedir ajuda econòmica a aquests esportistes (també d'altres conceptes diferents), mentre que per al Museu de l'Humor aquestes mateixes institucions (la Conselleria de Cultura del CIM)  només tenen la frase màgica: "no tenim pressupost".
 Idò bé; la cosa no es tan magnífica com sembla, per als de Jopela, perquè abans de rebre ni un euro ells han de pagar-ho tot, després presentar les factures i... ja ho veurem si  finalment cobraran. 
 És la norma oficial de la Llei de Pressuposts, o de subvencions, que no ho tenim clar. És a dir, que si no tens un bon compte corrent, ben ple, tant que et permeti posar-hi mà per a dur a la pràctica projectes culturals, esportius, artístics, i d'altres, no pots fer res de res. 
 Ens ho han explicat molt bé: "Si la Societat Protectora de l'Humor vol ajuda oficial a base de subvencions per a constituir el Museu de l'Humor (recordam que volem que sigui de titularitat pública, o sigui del Consell, i que no volem subvencions) heu de presentar el vostre pressupost general, posem que sigui 100. Ens ho mirarem i, si ho aprovam, vos donarem més o manco un 10 per cent, però a final d'any i si presentau les factures (pagades) de la totalitat (100). És a dir: paga i calla, si després vols cobrar una mínima part". 
 Això és com funciona la política d'ajudes a les iniciatives dels illenc. Si ets pobre, com la Societat Protectora de l'Humor, no hi ha ajuda. Estam d'acord que hi ha  d'haver un control ferm dels doblers públics i que no tots els projectes mereixen tal aportació. Però aquests que ara comanden i tenen potestat per a manejar  pressupost en fan un  gra massa, se l'aguanten amb un paper de fumar,  no per a tot ni tothom, és clar   

domingo, 25 de enero de 2009

La Societat Protectora de l'Humor se mou























 Malgrat no podem fer res (per les raons ja expressades anteriorment), estam fent coses. Ara per ara estam començant a preparar algunes mogudes, les quals son de iniciativa pròpia algunes i, altres, per suggeriment de persones que donem suport al projecte de aconseguir el Museu de l'Humor. 
 No hi ha res fermat, i per això no vos donam més informació, però esperam que aquesta setmana que ara començam ja estarem en condicions per a poder informar millor. 
 Per ara, tot el que podem dir es que ens ho volem passar lo millor possible i que no hi participa la Conselleria de Cultura del Consell Insular, ocupada en coses més importants que no aquesta bogeria de voler tenir un Museu de l'humor (o el nom que li vulguen donar quan sigui l'hora) 
   Il·lustra aquest avanç el "Decálogo deontológico de ocho puntos (para ir ganando tiempo) de la  Societat protectora de l'Humor". L'autor és el genial Enrique Lázaro. Aquest decàleg es un dels panells de l'exposició de presentació itinerant del Museu de l'Humor.     

sábado, 24 de enero de 2009

El museu i els 13.000 parats


 Ens queixam que la  consellera de Cultura, Joana Lluïsa Mascaró (PSM), no vol posar ni un euro del pressupost de la seva conselleria de CULTURA, per a pagar les despeses dels treballs de investigació necessaris  per al Museu de L'Humor, malgrat ella ens va parlar, fa mesos, de 70.000 euros, amés de proposar-nos un lema: "no es pagat per riure". 
 Però, llegint els diaris sabem que a les Illes hi ha 13.000 aturats que no cobren res. Aquests sí que hi estan malament, i no nosaltres!    
 

Consellera de Cultura del CIM: Museu de Fotografia, si. Museu de l'Humor, no


 Podem dir que estam d'enhorabona, els mallorquins, pel nou museu de fotografia que sembla que tendrem, gracies a l'acord signant per el fotògraf Antoni Catany amb el Consell de de Mallorca. La presidenta del Consell, Francina Armengol ha signat una declaració d'intencions, com també ho ha fet la consellera de Cultura, Joana Lluïsa Mascaró.
 Catany cedeix una casa seva de Llucmajor veïna de la que va viure el fotògraf Tomàs Monserrat (no confondre amb el del diari Última Hora).  Aquesta segona casa la compraran per 545.975 euros, els quals es pagaran, el 75 per cent, amb fons  europeus i el Consell la resta.
 Donam, de tot cor,  la benvinguda aquesta iniciativa que voldríem veure sent una realitat tangible, i més tenint en compte que la consellera Mascaró (PSM) és llucmajorera i pensam que farà un gran esforç per aconseguir-ho, tot el contrari que està fent amb el projecte del Museu de l'Humor, per al qual no hi vol destinar ni un euro. 
 

jueves, 22 de enero de 2009

El Museu també té projeccions











































 Molt be, això de les projeccions a la façana de l'Ajuntament de Palma; però en de dir que el Museu de l'Humor també disposa de material per a projectar a qualsevol façana pública. 
 Ja ho férem en el teatre Xesc Forteza, quan presentarem el nostre projecte. Quasi tres hores de projecció amb imatges divertides, tres de les quals vos les mostram ara. 
 Son sense so. Si l'Ajuntament ens dona 10 milions de pessetes, con les que ha pagat per l'espectacle del qual parlam, també  hi hauríem posat música: en Toni Rotger, cantant,  i jo, amb la meva guitarra de dotze cordes que només en té cinc, fent la música. 
YouTube - Monty Python - El chiste mas gracioso del mundo
¡La utopía al poder!

Dibujo de Ermengol

lunes, 19 de enero de 2009

Concurs d'acudits a Iran: "No a la guerra"

Theme: "No War"
(Works related to Gaza are welcomed eagerly, too)

REGULATIONS:

1- Maximum number of works allowed to send is 5.
2- Size of the works shouldn't exceed A3.
3- Works can be send both by post and email.
4- If you send your works by email, they should be in JPEG format and at least 150 DPI.
5- Artist's information should be written on the reverse side of each work in English; such as Name, Address, Telephone number, Nationality and Email.
6- There WON'T be a gallery of received cartoons because we think this would stop any possible plagiarism.
7- There will be an exhibition of selected cartoons on February 17, 2009 in 3 different galleries.

Either your work is selected for the catalogue or not, every participant will receive a free copy of the catalgoue of the contest, anyway.

Timetable:
Deadline: February 03, 2009
Judgment: February 14, 2009
Results will be announced on TabrizCartoons simultaneously on the award-winning ceremony with the presence of jurors and winners: February 17, 2009

Prizes:
First Winner: 1000 Euro + Tabriz Cartoon Association Golden Trophy
Second Winner: 500 Euro + Tabriz Cartoon Association Silver Trophy
Third Winner: 250 Euro + Tabriz Cartoon Association Bronze Trophy
10 Tabriz Cartoon Association Copper Trophies + Honor Mention

Juryboard:
We are totally honored to announce that until now, Mikhail Zlatkovsky (Russia), Vladimir Kazanevsky (Ukraine), and Bayram Hacizadeh (Azerbaijan) have accepted our invitation to attend our judgment and ceremonies in Tabriz.

Selection Committee:
Before the final judgment by our jurors, there will be a selection committee including Rahim Baqqal Asghari, Sadegh Bagheri, Sevda Jannati, Naeimeh Nikouray, and Davoud Panahi. This committee will select the qualified works for judgment.

Address to send your cartoon by post:

Tabriz Cartoonists Association, Azerbaijan Cartoon Museum, Former Tabriz Estate Library, Opposite of Vahdat Art School, Golestan Garden, Tabriz, Iran
Zip Code: 51396-13117 

Tel/Fax: +98 411 2843094

Olimpiada del sonriure, a Italia

Sa Lavativa, Sant Antoni i Sant Sebastià, 1983







Una de les revistes satíriques més crítiques de les que s'han editat mai a Mallorca va ser "Lavativa", fundada editada l'any 1983 pel nostre Toni Rotger. Va durar poc, com passa a Mallorca amb les coses bones, que no convenen, especialment si fan remoure les consciències dels poder polítics i fàctics. Tanmateix, l'existència efímera de "Lavativa" no ho va ser tant perquè encara roman en el record i l'ànim de més d'un i... qui sap si tornarà a reviure.
 "Lavativa" tenia vocació popular i estava al cau de l'actualitat. Sant Antoni i Sant Sebastià
 foren protagonistes del numero 2, el gener de 1983, però els dimonis duien corbata. 

viernes, 16 de enero de 2009

Els de Jopela estan enfadats amb nosaltres

 Josua, un dels integrants de l’expedició de Jopela a un cim de l’Himalaia, es queixa per la critica que diu que els hi hem fet, a causa de la subvenció de 120.000 euros que el Consell i el Govern han aprovat per fer l’esmentada escalada. Diu que ens ha enviat un correu electrònic fent referència a la nostra crítica, segons ell, dirigida especialment contra Jopela, però no l'hem rebut. La trobada va ser al carrer, quan jo passejava el meu malmès nervi ciàtic que no para de turmentar-me, segurament per recordar-me que  encara estic viu. Tot i la crítica, va ser un encontre cordial i rapit, perquè feien tard a una cita. Així mateix va tenir temps per a dir-me: “Para arreglar su problema no tiene que criticar a otros”, i cal dir que, també, ens va oferir col·laboració. 

 Quan ens tornem a trobar, li intentaré explicar que la crítica no era contra Jopela ni contra  l’expedició, sinó contra la incomprensió de les autoritats que ens havien promès suport i que a l’hora de la veritat, res de res: ni un euro. Està molt bé que subvencionin activitats esportives com l’esmentada. No hi tenim res a dir. Però tampoc no volem deixar de donar la nostra opinió. 

 I he de dir que continuarem informant sobre les subvencions i despeses milionàries que les institucions públiques facin durant 2009. Serà una forma de queixa, no contra els receptors sinó contra els repartidors, als quals hi hem ofert un projecte que ells mateixos qualifiquen de molt bo i que a l’hora de la veritat responen amb el menyspreu. 

 Com molts humoristes, el meu humor sol ser agre. 

jueves, 15 de enero de 2009

El polítics temen la Societat Protectora de l'Humor


 La nostra proposta de crear el Museu de l’Humor no ha pogut ser més oportuna. 


  La presentàrem el febrer passat, ara farà un any, al mateix temps que es començava a conèixer que patíem una de les crisis econòmiques mundials més importants de la història moderna. 


 Aconseguirem que el conseller, el de Turisme,  Francesc Buils, donàs l’ordre per a atorgar-nos una partida econòmica (30.000 euros). Poc després el seu propi partit el va destituir (oficialment, va dimitir).


 A mesura que s’anava concretant el nostre projecte, i quant semblava que tot estava en el nostre favor, amb els suport moral dels polítics, començaren  les detencions i els empresonaments d’alts càrrecs i el processament d’algun conseller i d’ex consellers.    

 

 Això podria explicar perquè ara no tenim cap suport econòmic oficial: Es polítics en càrrec i sou oficial pensen que la  Societat  Protectora de  l’Humor és “gafe”, i que qualsevol implicació  amb el nostre projecte els podria afectar negativament, a ells o a algú del seu partit, ja en que tot el que pensam o feim va implícit l’acompanyament d’una tragèdia, econòmica, judicial o conflicte de partit. 


 Per la nostra part, comprenem, per les circumstàncies descrites, que els polítics, ara, no ens vulguin ajudar, no fos cosa que si el Museu de l’Humor arribàs a ser una  realitat això provoqui la  tercera guerra mundial, o que el Barça no guany la Liga.   

miércoles, 14 de enero de 2009

Un altre fracàs

 Hem de reconèixer que hem perdut una gran oportunitat per a aconseguir un parell d’euros per al nostre projecte de constituir el Museu de L’Humor a Mallorca. Aquests dies, hem sabut que l’Ajuntament de Palma pagarà 100.000 euros per unes projeccions de imatges sobre la façana municipal de Cort durant tres dies a unes hores determinades. No hi a  res a dir, perquè segurament aquest audiovisual val això i, possiblement, molt més. 

 Si els de la Societat Protectora de l’humor haguéssim anat més vius, hauríem pogut aconseguir aquest “dinerito” aprofitant les projeccions que férem dia 9 d’octubre al teatre Xesc Forteza, quan presentarem el nostre projecte. Fins i tot, hauríem pogut fer una rebaixa. 

 Per si encara hi fossim a temps, al regidor Grosske li volem dir que tenim més de 10.000 imatges en format digital. Jo totsol, com a dibuixant d’humor gràfic, genero una producció de unes 500 imatges anuals. Els meus col·legues dels diaris, deuen estar en xifres similars. Així que si ens donen 100.000 euros, o pot ser 60.000, podem estar projectant imatges sobre les fachanes de l’Ajuntament, del Consell, del Parlament, i del Govern, no només durant tres dies de les festes de Sant Sebastià, sinó durant tot l’any. 

Ens queixam de que la consellera de Cultura, Joana Lluïsa Mascaró (PSM), no ens vol donar cap suport econòmic. Ara ho entenem: ella té raó: no ens sabem vendre. Som tan ases que pensaven que bastava presentar un bon projecte, per a sempre i per tota la comunitat balear. Haurem de anar pensant a fer coses que només durin dos o tres dies. Això és el que lis va bé, als nostres polítics. Fora maldecaps. Una inauguració, dues fotos als diaris, i a una altra cosa.

martes, 13 de enero de 2009

"L'Humor a la història"


L’Humor a la història” podria ser el títol del projecte que la Societat Protectora de l’Humor està començant a preparar per dur-ho a terme i presentar-ho aquest any 2009. Realment, no  és altra cosa que posar en pràctica la filosofia en la qual se sustenta la idea de crear el Museu de l’Humor a Mallorca, és a dir: reunir, conservar i divulgar tot allò que tengui relació amb l’humor, sigui quina sigui la seva modalitat. No es altra cosa que l’intent d’evitar la inevitable pèrdua de tot aquest patrimoni històric i cultural i, al mateix temps, donar-ho a conèixer sigui fent exposicions, mostres, sessions escolars, universitàries, etc.

    

Aquest projecte concret està en fase incipient, però ferma. I és per això que  volem fer una divulgació, pot ser, un tant precipitada, per començar a demanar col·laboració de les persones que disposin de material, o en tenguin coneixença, o vulguin fer algun suggeriment, consells, idees...


La nostra intenció és organitzar unes jornades de cultura humorística a un, o diversos llocs, públics i privats, amb exposicions, projeccions, musica, teatre, lectures, conferències. 

Si tot va com pensam, tot això ho faríem amb col·laboració amb un organisme cultural del qual informarem més endavant, ja que només  hem mantingut un molt positiu primer contacte. Realment, es podria dir que la idea de fer aquestes jornades va sorgir en comú, la qual cosa vol dir que la Societat Protectora de l’Humor seria el 50 per cent promotora del projecte, i l’altra 50 per cent correspondria a l’esmentada entitat cultural.           

    


lunes, 12 de enero de 2009

El conseller de Presidència del CIM, supporter del Museu

  
       Una bona noticia: Cosme Bonet, conseller de Presidència del Consell de Mallorca és un dels 112 "supporters" del Museu de l'Humor (grup creat per Jhonny Roqueta a facebook).
     Hem de dir que el conseller sempre ha mostrat bona disposició per al nostre projecte, encara que mai ens ha rebut directament, sinó que ha delegat amb Virgili Moreno, regidor d'Inca i no sabem què del Consell (ningú ens ho  ha pogut explicar). Virgili ens  va convocar a principis del passat mes d'agost a la seu del  Consell. Li vàrem explicar quines eren les nostres necessitats més immediates per poder començar la nostra tasca de investigació, recull, entrevistes... i també la manca d'un lloc on poder guardar tot allò que podria començar a ser el fons del museu. Ens va  dir que  en quinze dies (15) ens donaria una resposta. Encara no ens ha dit res. Possiblement varem entendre malament i  ens digué "quinze anys".  Ell sabrà. 
   Agraïm al conseller el seu suport anímic, com també els dels polítics de tots els  grups amb representació institucional.
  Ara només falta que l'honorable Cosme Bonet ens ho demostri amb el suport pressupostari. A veure si tenim tanta sort com els alpinistes de Jopela.           

sábado, 10 de enero de 2009

Article de Joan Guasp, a Última Hora, dia 10 de gener
























 
     Sembla mentida el que passa quan dues persones treballen amb sintonia i unitat de propòsit, que acaben semblant-se. Com a mostra, la foto que il·lustra l'article de Joan Guasp: som talment en Toni Rotger; clavadet, clavadet. 

viernes, 9 de enero de 2009

L'exconseller de Turisme, ens dona ànims

 Francesc Buils, fins fa poc conseller de Turisme, ens escriu des de Dublin per donar-nos ànims per el nostre utòpic, quimèric i trontollant projecte de crear el Museu de l'Humor. 
  Buils va ser el tercer polític en càrrec que ens va rebre en audiència, el mes de febrer farà un any, i fou el primer, i l'únic, que ens va oferir una partida econòmica, a canvi de l'estudi de viabilitat del Museu com oferta turística cultural. Això suposava anar a totes les zones turístiques de Balears, parlar amb els representants, fer un programa de futur, etc.
 La cosa sa va torça quan ho va derivar cap a l'Ibatur. Després, va haver-hi el canvi de conseller i la cosa ha quedat aturada, fins que Miquel Nadal ens pugui concedir una audiència, i intentar començar de nou.
 Salutacions a Buils. Li desitjam que s'ho passi bé i que tengui molta sort.
  

jueves, 8 de enero de 2009

Suport al Museu

 Una bona noticia: A la pàgina social "facebook" Jhonny Roqueta ha creat un grup de Supporters al Museu de l'Humor. Fa uns tres o quatre dies eren 8, els segidors. Avui de matí ja eren 88. Això ens anima molt, ja que moltes de les persones que han demostrat que estan en nosaltres no les coneixem personalment, però, des d'ara, ja son amics nostres i socis virtuals de la Societat protectora de l'Humor.
 

El senador Xavier Ramis vol col·laborar

 El senador Xavier Ramis (PSOE) s'ha posat en contacte amb la Societat Protectora de l'Humor per demanar-nos què pot fer, des de la seva condició de senador, per ajudar a que la creació del Museu de l'Humor pugui ser una realitat. 
 Antre d'altres coses, li hem proposat que faci gestions per a aclarir la situació legal de l'antiga seu del  Tribunal Tutelar de Menor, en el carrer San Alonso, de Palma, i la possible cessió al Govern balear, o al Consell, i la possibilitat de ubicar-hi el Museu.
 Ara preparam un dossier explicant-li les gestions fetes fins ara, el projecte i els plans que tenim, amés de la situació de precarietat econòmica que patim per manca de suport econòmic de les institucions.
 

Concurs de dibuix humorístic a Luxemburg

El blog feco-spain.blogspot.com publica la convocatòria del II Salon Internacional de Caricature et de Dessin Humorístique de Vianden.
 Està considerat un concurs cinc estrelles, amb premis de 3.000, per al primer, 3.000 per al segon i 1.000 per al tercer. Aquesta edició està dedicada a "L'economie verte".  

miércoles, 7 de enero de 2009

Els articulistes, endevinaren el futur que ara es present

Enrique Lázaro











 
Els articulistes, quan vàrem anunciar que volíem crear el Museu de l'Humor, en els seus escrits varen encertar de ple, quan parlaven de les voltes que hauríem de fer, si volíem que les institucions polítiques donassin suport al projecte. Ja ho sabíem, també nosaltres, però era important donar la passa i oferir el projecte al Consell de Mallorca i, al mateix temps oferir-lis la nostra disposició a fer el treball, intens i complicat, de aconseguir reunir el fons necessari (documents, textos, fotos, imatges, llibres, testimonis personals, etc.). No  ha  estat possible, segurament por culpa nostra en gran part, ja que no hem sabut, no hem volgut, fer d'almoiners amb la insistència, reiteració i adulació necessària, sembla, per aconseguir els objectius. 
 Ja hem enunciat el canvi d'estratègia, consistent en deixar de banda les institucions, sense tancar-lis la porta, per si volem participar implicant-se de veritat. 
 Pres vos anunciarem el nostre pla, quan tenguem pla... i alguna ajuda. 

martes, 6 de enero de 2009

Fent memòria...



Grup de suport al Museu de l'Humor

El mundialment famós Jonny Roqueta s'ha volgut identificar amb el projecte de crear el  Museu de l'Humor a Mallorca. Ho demostra en "Facebook"on ha creat el grup "Museu de l'Humor supporters", la qual ja comença a tenir afiliats. 
  Per la Societat Protectora de l'Humor, promotora del Museu, és un gran honor comptar amb tant il·lustre personatge, com també ho és comprovar que hi ha gent que ens dona suport per continuar endavant, malgrat la manca de comprensió de "las autoridades competentes".   

lunes, 5 de enero de 2009

Joan Pla-

El Museo pobre

Joan Pla

Hoy, 9 de octubre de 2008, la ciudad de Palma tendrá otro museo de categoría internacional. Me refiero al Museo del Humor en el que, según los estatutos de su padre y fundador, Pep Roig, sólo funciona un veto, a saber: se prohíbe la entrada a todo aquel que prohíba la entrada de otro, sea cual sea su cultura, su lengua, su nacionalidad, su partido, su periódico preferido, su raza y su religión. Este Museu de l’Humor que hoy se presenta en público, con una mano delante y otra detrás, “sencillo de equipaje como los hijos de la mar”, será conocido como el museo pobre de Mallorca, en contraste con el museo rico, que es el d’Es Baluard. Por no tener, ni siquiera tiene un local, aunque no le faltan las promesas del poder vigente. En buena lógica y en puro humor, cabe suponer que los políticos y los pudientes del momento no son demasiado proclives a subvencionar y a prestar ayuda al humorista cabal, esto es, al que los critica y los deja con el culo al aire por sus chanchullos y corruptelas. David y Goliat, la vieja historia de humor bíblico.


domingo, 4 de enero de 2009

Un "bufon" ens anima


S’altre dia a traves des blog vos vaig voler enviar uns comentaris referent a lo que expressaves des fracassos que HAVÌEM patit l,any 2008 ( me pos dins sa mateixa barca ja que, encara que no he donat un "palo al agua" en lo que respecta al Museu, essent simpatitzant des projecte me sent coresponsable de lo bo i de lo dolent), però com som un IGNORANT INFORMÀTIC (entre moltes altres coses) no en vaig saber.

     Tan sols vos volia dir que en Agustin Garcia Calvo, si no record malament, afirma: "Enorgullecete de tu fracaso, porque muestra lo limpio de tu empresa". I en Leo Bassi va dir que a una societat com aquesta, era molt feliç no saber fer res útil per ella. O en Thoreau, quan  estant a sa preso i va rebre sa visita d,un amic li va dir: "En una sociedad injusta, el lugar para un hombre justo es la prision".

    Així que: Ànims i no afluixeu!!! Es vostres valors no encaixen dins es paràmetres d,aquesta societat pragmàtica, materialista i competitiva. Ets únics que “medren” son els llepaculs genuflèxes de ses institucions. Aixíi que endavant amb tota dignitat. Es dia que es Museu sigui una realitat, tots se pegaran colçades per sortir a sa foto.

     Una aferrada, Juan Carlos Montaner


Plans culturals per a 2009


Una persona anònima, molt coneguda, ens ha fet arribar un document “secretissim” de la conselleria de Cultura (del Consell? del  Govern?), en el que s’inclouen els plans per a deu dels projectes culturals de llarga trajectòria, presentats per a 2009, sense especificar quins son.

 Malgrat no podem certificar la seva autenticitat, ho publicam perquè ens sembla que s’ajusta a la realitat, tenint en compte el talant dels màxims responsables culturals, la seva comprensió i la  seva disposició per afavorir les iniciatives que lis presenten.

 

 Projecte 1: No hi ha pressupost

 Projecte 2: No hi ha pressupost

 Projecte 3: No hi ha pressupost

 Projecte 4: No hi ha pressupost

 Projecte 5: No hi ha pressupost

 Projecte 6: No hi ha pressupost

 Projecte 7: No hi ha pressupost

 Projecte 8: No hi ha pressupost

 Projecte9: No hi ha pressupost

 Projecte 10: No hi ha pressupost

sábado, 3 de enero de 2009

La Bandera de Mallorca, pel món, gratis amb Pedro Prieto




















Ara que parlam de subvencions milionàries que el Consell i el Govern regalen per a passejar la bandera mallorquina, hem de dir que el periodista Pedro Prieto l’ha passejada per mig món fent els seus reportatges i no ha fet falta que el Consell, o el Govern, li donàs ni un cèntim, per aquest motiu. Entre d’altres llocs, la senyera portada per Prieto ha  estat a La Higuera (Bolivia), davant el mausoleu del Che Guevara, Líban, Kosovo, Jerusalem, Banda Aceh (indonèsia) Phi Phi Island (Tahilandia), el Transiberià, Lapònia i l’Antàrtida. A aquest darrer lloc, la bandera mallorquina va lluir una setmana, fins arribar a Port Portals, a 17.000 kilòmetres de Mallorca des d’on havia partit, el periodista. Idò bé, d’aquesta aventura de la Bandera pels gels del Polo Sur, la màxima autoritat del Consell de Mallorca (llavors Maria Antònia Munar) no en va saber res, perquè ni ella ni els periodistes ben pagats del seu Gabinet de Premsa se n’adonaren, malgrat els amplis reportatges a doble pàgina, publicats en el diari Última Hora, fins que el periodista Juan Mestre li va mostrar. 

 Prieto diu: “He dado órdenes a mi familia para que cuando muera me entierren con esa bandera, porque si la cedo a alguna institución, temo que la traten como un trapo”.        


 Con sabeu, el Consell i el Govern donen 20 milions de pessetes a Jopela, perquè vagi "d'excursió" a l'Himalaia, però no tenen ni un cèntim per ajudar a crear el Museu de l'humor  

viernes, 2 de enero de 2009

Propòsit per al 2009



No tenim pressupost ni massa força, però continuam pensant que el nostre-vostre projecte de crear el Museu de l'Humor a Mallorca és molt vàlid. Malgrat el ¿consens? dels polítics, amb càrrec i sou oficial, durant 2008 no hem aconseguit d'ells més que la constatació de que no podem  comptar amb ells. Per tant, anirem fent el que puguem. Pensam que podem organitzar algunes exposicions i actes. No sabem com, però ho intentarem, comptant amb la vostra comprensió i el vostre suport. 
 Hem de reconèixer la nostra errada quan vàrem confiar amb aquesta genteta de la política que ara administra el pressupost oficial, que té mil milions de pessetes (encara pensam en pessetes) per a donar a Rafel Nadal perquè demostri la seva mallorquinitat en un anunci turístic, i altres 20 milions de pessetes a Jopela perquè pugi una muntanya (sumant-ho tot, els escaladors mallorquins hauran aconseguit uns 80 milions de pessetes del pressupost oficial del Consell i el Govern, als darrers anys). A canvi, un projecte a llarg termini i per tota la comunitat de Balears com és el nostre Museu de l'Humor, no ha merescut ni un cèntim d'euro. I això que la consellera de Cultura del CIM és del PSM, partit paladí de la reivindicació cultural, especialment quan estan a l'oposició.
        

jueves, 1 de enero de 2009