viernes, 27 de febrero de 2009

Una nova modalitat de "censura democràtica"



El Govern Balear i la Generalitat imposen la censura televisiva


 Li poden donar el nom que vulguin, però la Societat Protectora de l’Humor té clar que l’acord  de reciprocitat signat entre la Generalitat de Catalunya i el Govern Balear, per el qual els illencs no podrem gaudir de les emissions esportives, cine i altres espais que emet TV3 no es altra cosa que “censura”, que ens fa sentir vergonya. 

  Poden dir el que vulguin els nous “inquisidors”, però amb la seva actitud, per molta raó legal que vulguin al·legar, haurà acabat amb un servei que dura ja fa més de 25 anys i que va suposar un gran servei a la normalització lingüística. Als signants i promotors d’aquesta nova modalitat de censura sembla que els importa poc el que pensa la ciutadania illenca, amb la qual cosa queda demostrada, una vegada més, el greu distanciament, cada vegada més entre la casta política dominant de voluntats, i la gent, el ciutadans, que son els que paguen.    

 Per això, la Societat Protectora de l’Humor atorga a Antoni Martorell, al conseller Berto Moràgues, a Joan Manuel Tresserras i a Rosa Cullell, la simbòlica “Granereta d’emblanquinar”, guardó negatiu que el podran venir a cercar dia 24 d’abril, a Consell, a l’acte d’agermanament dels dos museus més pobres del món: el de l’Aforisme i el de l’Humor   


Pep Roig

President de la Societat Protectora de l’Humor

Pep Roig, al Chateau de Vianden, Luxemburg


El Chateau-Palais de Vianden, Luxembug, on s'exposaran els dibuixos seleccionats per el Salon International de Caicature et dessin humorístique de Vianden, a la Grande Salle des Chevaliers, des del  9 de maig fin el 7 de juny.  
 El foto muntatge mostra el castell i el dibuix de Pep Roig, seleccionat per a la mostra.

miércoles, 25 de febrero de 2009

Los Becquer contra el Rey


 Publicat en el blog tebeosfera


"Con motivo del aniversario del nacimiento de Becquer, de Gustavo Adolfo (17 de febrero de 1836; su hermano Valeriano nació el 15 de diciembre de 1833), y habida cuenta de que hay hispanistas e historiadores del arte que consideran que formaron parte del colectivo de autores agazapados bajo el seudónimo SEM, hoy hemos querido recordar a estos 'románticos' rescatando una reseña de Lombilla, de la obra recopilatoria de sus láminas más audaces, Los Borbones en pelota".


martes, 24 de febrero de 2009

UN ALTRA ACUDIT DE PEP ROIG, SELECCIONAT A LUXEMBURGO

 "La monnaie d'échange vert" és el títol de l'acudit que ha estat seleccionat per a la final del Salon International de Caricarure et dessin Humorístique de Vianden, Luxemburg. L'exposició de les obres seleccionades serà a la Grande Salle des Chevaliers du Chateau-Palais de Vianden del 9 de maig fin el 7 de juny. Després, la mostra recorrerà diverses ciutats de Luxemburg. Finalment, els dibuixos se mostraran en el Musée de la  caricature de Vianden, durant el 2010

lunes, 23 de febrero de 2009

Humor i economía, en el Museu Morgan de Nova York


 Las adversidades económicas de Estados Unidos vistas a través del humor de casi un centenar de viñetas publicadas en el semanario The New Yorker, se exponen  hasta mayo próximo por el Museo y Biblioteca Morgan de Nueva York. 

 La muestra "Sobre el dinero: Viñetas para The New Yorker", abierta al público hasta el 24 de mayo, reúne unas ochenta ilustraciones originales, creadas entre 1927 y 1997, de treinta dibujantes destacados de la revista como Charles Barsotti, George Booth, Dana Fradon o Lee Lorenz. "Es curioso cómo al ver estas viñetas te percatas de que los ciclos económicos se repiten una y otra vez a lo largo de la historia", señaló a Efe la comisaria de la exposición, Jennifer Tonkovich, en referencia a un momento como el actual en que la economía del mundo pasa por momentos difíciles. "Hemos aprendido a encontrar el humor en este tipo de situaciones y es reconfortante saber que lo podemos aplicar siempre porque se trata de períodos recurrentes", añadió Tonkovich. Las ilustraciones pertenecen en su totalidad a la colección privada de Melvin Seiden, quien ha recopilado casi 1.500 obras publicadas en el semanario, y complementan la colección del museo sobre humor y sátira, que abarca piezas desde la época renacentista al siglo XX. Algunos de los dibujos de la exposición incluso reflejan las correcciones que sufrieron durante el proceso de edición del semanario. 

 Podeu veure la noticia i el  video a la pàgina ADN.es 

Lavativa rusa











Habitantes de la ciudad rusa de Stávropol eternizaron la lavativa 

17:19 | 18/ 06/ 2008 


Stávropol (parte Sur de Rusia), 18 de junio, RIA Novosti. El primer monumento en el mundo a la lavativa se inauguró hoy en Inosémtsevo, Territorio de Stávropol. 


El monumento de 1,5 metros de altura a ese dispositivo médico, para cuya fabricación se gastaron 400 kilogramos de bronce, se encuentra en el recinto del centro balneológico "Mashuk Aqua-Term". Son tres angelitos que mantienen en sus brazos la lavativa. 


"Puesto que la especialización principal de nuestro centro es la gastroenterología, se decidió crear ese monumento humorístico, inspirado en la vida real", manifestó a RIA Novosti el director general del centro Alexandr Járchenko. 


La autora de la escultura es Svetlana Avákova, de la Unión de Artistas de Rusia. La lavativa de bronce se fundió en Rostov del Don. 


No es la primera obra escultórica poco habitual que ha aparecido en las ciudades rusas en los últimos tiempos. En septiembre de 2007, en Tomsk (Siberia), cerca de la maternidad Nº, se inauguró un monumento al repollo. De éste, de 82 centímetros de diámetro, separando sus hojas, sale un bebé. 


En Izhevsk, centro administrativo de la república autónoma de Udmurtia (parte Norte de Rusia), se erigió un monumento a los fontaneros, que representa en sí una estructura abstracta echa de tubos, pestillos, grifos e instrumental de fontaneros. En su pedestal aparece la inscripción "Ahorrad los recursos energéticos". 


Pero la ciudad plusmarquista en cuanto al número de monumentos graciosos es San Petersburgo, donde están eternizados muchos personajes animales de la literatura rusa. 


En Rusia, Bielorrusia y Ucrania hay monumentos al pepino. En Istóbinsk, provincia de Kírov (parte Norte de Rusia), el pepino tiene seis metros de altura y está echo en bronce. 

El que diu el secretari a la contra








 



       Al·lotets, jo dimitesc !









     Si no, això anirà tan malament que m'acabarà d'esfondrar. A on vaig jo, coixetcoixet, amb aquesta colla de dibuixants amb pinturetes, periodistes autoexiliats i qualque comentarista provocador perdut ?

La meva feina d'anar amollant estimulants idees esborrajades per ajudar a fracassar, ja s'ha acomplit abastament amb aquest primer any commemoratiu.

Ara, a més, es vol fer renéixer la revista LAVATIVA. Avui, digital. Amb tota la connotació escatològica de ficar-s'hi el dit per passar més gust tot fracassant.

Lavativa va sorgir com a remei contra la malaltia, un purgant que ens allibera i purifica. Com a laxant que és, volia aconseguir netejar les nostres parts més grolleres i corrompudes, aficant el nas ensumador per tot arreu. Era una Lavativa Nasal, i ara es vol fer Digital. Sabeu que ho sou de postmoderns !

Aquest potiner i fotimer Secretari, a més de rei destronat en fracassos, és tan copió com aquest Blog. Per això no "filosofaré" més sobre Lavatives i reproduiré part de l'Editorial de l'excel·lent, i també autoexiliat, honorable per sempre, amic Santiago Miró, fa 25 anys, al núm 3, març-abril 1984:

"Y no olvidar que volveremos, una vez más, con ese recalcitrante purgante que se ha hecho tan indispensable en esta isla tan dulce. En esta sociedad nuestra, cerrada y rodeada de mierda por doquier, en la que tanto se dice y escribe y tan poco se revela y descifra a tiempo. LAVATIVA es un drástico que libera siempre a tiempo. Por eso, una y otra vez debemos aconsejar su recetario como medicamento único que nos salve de tanto acontecer y retrato masturbatorio. LAVATIVA intenta reflejar la realidad de nuestro tiempo con los mismos signos que la componen y los mismos puntos de mira que la contemplan. ¿Será ésta la manera de liberarnos de tanta estulticia resupina, encantamiento político, acontecer insulso y vacío de sí mismo? "


Si és cert que "tornarem" una vegada més, abans de fer efectiva la meva de verbes dimissió, propòs re-començar amb un curs per tots els col·laboradors que em va pel cap:

PRIMER i ÚNIC CURSET INTENSIU DE INICIACIÓ AL FRACÀS ASSEGURAT

Evidentment, els cappares d'aquest Bloc ja no necessitem apuntar-s'hi.


Avui, diumenge, dia de SA RUA i BALL de CARNAVAL en que, per molt que es dissimuli, la pròpia autoritat va disfressada de comparsa, anau alerta amb qui vos colgau, no fos cosa que vos passi com al meu confiadot QuefePresidentPep, copió i competidor en coixera i en fracassos, talment com la següent glosada de lletra i música popular mallorquina:


UN VESPRE DE BALL DE MÀSCARES

( G l o s a d a )


Un vespre de ball de màscares,

un vespre de molt de fred,

dins una sala molt ampla

vaig passar per lloc estret.

Després de ballar sa dansa

amb una màscara així

després de ballar sa dansa

la vaig convidar a sortir.

Va voler que li compràs

vins i peres ensucrades,

set quartos vuit ensaïmades

de gitano un tros de braç.

Com vàrem ésser a defora

a la claror d'un fanal,

li vaig dir: -Oh mascareta,

te vols llevar el mascaral?

Pensant que era una nineta

blanca com la flor d'abril,

es va llevar sa careta

i va ésser un guàrdia civil !



  Tot això ja és pitjor que quasi tota la poca imaginativa oficialitat que sempre ha manllevat gairebé totes les brusqueres iniciatives impulsades des de la Santa i Gloriosa Sa Calatrava.

Ara, també des d'aquest queixós Blog, em volen superar col·locant-se patenes de fracassats més grosses que les que guarda aquest calatravinetxo, servidor i possibilitador de parides, a un covo ben ple de records pel futur.


domingo, 22 de febrero de 2009

Volem posar una LAVATIVA per a tothom













 Aprofitant que la Societat protectora de l'Humor (o sigui: nosaltres)  no té un euro, i que la manca de doblers fa que ens hagem d'animar a pensar, hem decidit que ja és hora de posar una Lavativa a l'abast de tothom. 
 És a dir: el que volem és tornar a la vida la "Lavativa", la publicació satírica que el nostre secretari "coixet", Toni Rotger, va crear a principis de la dècada dels 80 del segle passat i que tanta gent va deixar emprenyada.
 Per ara, només tenim clar que l'hem de tornar fer reviure, i que campi amb la llibertat absoluta (dentro de los límites convenientes establecidos según convenga y nos convenga, claro está), i dins l'àmbit digital, en un principi, fins que l'èxit i la fama ens reportin els euros per a l'edició en paper. Hem d'aclarir que serà "Lavativa digital". Digital, de dit. O sigui, que més d'un es prepari que al dia menys pensat li posarem una lavativa amb el dit; o el dit al cul, metafòricament parlant.
 Volem que la WEB de "Lavativa digital" s'estreni amb la primavera. 
 S'admeten col·laboradors (dibuixants, fotògrafs, articulistes) sempre que no pretenguin cobrar, de moment. Després, ja ho veurem.
 Reproduim un dibuix de Gómez, publicat en el número 3 de "Lavativa" el març del 84.  

Pedro Prieto ens felicita, des de Bolivia

El periodista Pedro Prieto ens torna a escriure, en motiu del primer aniversari de l’anuncia oficial del projecte de crear el Museu de l’Humor:


 “Hola, Pepe, ¿cómo andas? Yo esperando embarcar para Asunción. En

Bolivia mucho calor y mucho carnaval.

Leí ayer tu blog. Creo que te mandé una nota felicitándote. Si no te

llegó, lo hago ahora. No pienses que el Museu de l'Humor es un

fracaso. Todo lo contrario. Es una más, de las muchas cosas extrañas

que suceden en nuestra comunidad, que despilfarra dinero en unas cosas

y que para otras dice que no hay pressupost. ¿Canto se han gastado en

Bruselas? ¿Para qué? ¿Ese gasto estaba previsto en los pressupost o,

como tras muchas cosas, ha sido digitado o sacado de otro pressupot que

habrán dejado cojo?

De todos modos, no creo que nada de lo que sucede (y sucede al Museu)

te sorprenda. Entre otras cosas porque lo nuestro sigue siendo una

carrera de fondo con obstáculos,  pues pese a los años que llevamos en

esto, da la impresión de que a algunos les hemos de seguir demostrando

quienes somos, cosa que, por otra parte, en un país de digitados es

normal. Porque, ¿qué le importa a uno puesto en las alturas a dedo el

trabajo de quienes nos lo hemos de ganar cada día con nuestro

esfuerzo? ¿Que le importan que tengamos ideas si él, con o sin ideas

-más sin ideas que con- va a cobrar lo mismo, va a salir en los

periódicos, va a tener posibilidades de publicar, editar, o lo que le

venga en gana a costa nuestra, va a viajar a costa nuestra... Por

fortuna para nosotros es que algunos terminan con las manos unidas por

los grilletes y, ahora en contra de su voluntad, saliendo también en

los periódicos.

Tu proyecto, sin embargo, y mal que les pese, sigue estando ahí, y

para desgracia suya, ese desprecio que manifiestan hacia él, no pueden

evitar que sea conocido ya por muchos. Ya ves, yo, desde Santa Cruz de

la Serra (Bolivia), leyendo tu blog, me he enterado. Y eso, ya digo,

jode. Les jode. ¡Pues que se jodan! Y nosotros a lo nuestro.

¡Animo, Pep! Que pese a la faena del Espanyol, la Liga aun no está perdida.

Una abraçada.

Pedro Prieto”

sábado, 21 de febrero de 2009

En nou llibre d'humor de KAP
















“Manar! Manar! Com s'ho munten per mantenir-se a la poltrona”, és el número 10 de la col·lecció "Humor" d'Angle Editorial. “Es tracta d'un llibre de sàtira política on repasso el comportament dels nostres governants, l'administració i els partits. Tinc l'honor de compartir co·lecció amb autors com Berto Romero i Xavi Tribó, Iu Forn, Francesc Orteu, Gabriel Perelló i Gabriel Salvadó, el Senyor Marcel·lí, Joan Spin i Imma Sust, Jerry Seinfeld o Groucho Marx”. 

PRIMER ANIVERSARI DEL "MUSEU DEL FRACÀS"


 Estam de festa!: Avui fa un any que vàrem començar les gestions oficials per a crear el Museu de l'Humor, partint del suport que els polítics de tots els partits ens havien manifestat. Després de 365 dies no hem aconseguit res; però ens proposam multiplicar els nostres esforços per a que l'any vinent, tal dia com avui, puguem dir: "després de dos anys: res de res"·
 És clar que ens referim a la col·laboració institucional. Fa un any, la consellera de Cultura del Consell de Mallorca ens digué (més o manco): "Ara no tenc pressupost, però sí l'any pròxim". Va arribar "l'any pròxim" i la consellera va constatar la  seva fermesa repetint: "no tenc pressupost". No sabem si això és cert; però sí podem assegurar que qui no té pressupost son nosaltres. 
 Per a celebrar l'efemèride, vos convidam a una copeta de vi dolç, de conyac, de cava o del que vulgueu. Això sí, ho haureu de fer per lliure, a ca vostra o a un bar, pagant de la vostra butxaca. 
 Per la nostra part, continuarem fent el que puguem i desitjant lo millor per a tothom, malgrat la crisis. I vos deim: "No és pagat per riure", fent nostres les paraules de la consellera Joana Lluïsa Mascaró (PSM) , quan ens prometé una aportació econòmica del seu departament (que després no s'ha fet realitat).
 Idò: a riure tots i molts anys,  si no hem de pagar és clar.    

jueves, 19 de febrero de 2009

Sa Rua, a sa Lavativa

La revista satírica "Lavativa", creada pel nostre secretari coixet, Toni Rotger (que, també, fou un dels promotors del retorn del Carnaval a Palma) va publicar una crida per  a animar a la gent a participar a la  festa. Era l'any 1984.

martes, 17 de febrero de 2009

Guillem d'Efak i el seu pregó de Carnaval,



















L'enyorat Guillem d'Efak ens donà aquest PREGÓ DE CARNAVAL

(desafortunadament sempre vigent),  que publicà la revista Lavativa al seu núm. 2 (Gener 1984).

La foto l'ha cedida Oscar Pipkin.


*    *    *


PROGRAMA POLÍTIC D'EN CAMESTORTES


Avui ses penes són mortes

i no han de ressuscitar

mentre pugui comandar

el gloriós Camestortes.

Avui me donau sa vara

i jo l'agaf molt content i li diré a sa gent:

PER COMANDAR ES MESTER CARA !


Es polític quan fan riure

als bufons fan competenci',

idò jo, en correspondenci',

me faig polític ...  i a viure !

No sé llegir ni escriure

però tenc bon sentit crític:

DEIXARÉ DE SER POLÍTIC

SI ELLS S'ATUREN DE FER RIURE.


Es polítics no se compren !

Es polítics no se venen !

Tampo ses gerres no es trenquen

i es vidres prims no se rompen !

Ara vos dic de bon cor

que no roben doblerons

i encara ho diré més fort

si amb mi en fan partions !


Amb tota sa meva cienci',

una cosa vos puc dir:

si em deixen comandar a mi

no hi trobaran diferenci'.

Prometré i prometré

perquè prometre no obliga.

Quan es vostro vot tendré

a tots vos faré sa figa.


Després d'omplir bé el gavatx

aniré a passetjar

i passaré p'es despatx

només per anar a cobrar.

Jo seré es defensor

de tots es bons ciutadans

com que jo som es millor

per mi sol seran es guanys.


Tancau finestres i portes !

Ompliu Ciutat de cançons !

I oïu ses comanacions

que vos dóna En Camestortes:

BALLAU, BEVEU i CANTAU !

Perquè ... arriba una Corema

més llarga que no us pensau !

"He dicho !"


GUILLEM D'EFAK


domingo, 15 de febrero de 2009

El dibuixant KAP, premi "Gat Perich"

















El dibuixant Kap, Jaume Capdevila (Berga, 1974), ha estat premiat amb el prestigiós Gat Perich. Segons "El Periódico": “el jurado pretende distinguir a un dibujante de las nuevas generaciones" i, sobre tot, "a un "gran conocedor del mundo del cómic". Kap diu sentir-se "abrumado" i que "le costaba creer que esté en el mismo lugar que antes han ocupado "maestros"del humor".

 "¿Qué opina de Perich? "Dibujo gracias a él. Desde que leí Nacional II supe que lo que quería hacer era explicar el mundo con una imagen, como Perich". 

 El dibuixant col·labora con "El Mundo Deportivo" i "La Vanguardia". Es autor d' estudis sobre humorisme gráfic, com els dedicats a Tísner, Bagaria y Muntañola.  Va a publicar "Canya al Borbó", en Llibres de l'Índex, un compendi satíric sobre la monarquia espanyola. Els premis s'entregaran el 14 de març, a Barcelona. El dia abans, a Premià de Mar, serà inaugurada l'exposició "Perich sense concessions."

viernes, 13 de febrero de 2009

IV CONCURS D'HUMOR GRÀFIC I SALUT, A LLEIDA


IV Concurs d'Humor Gràfic i Salut, sobre els Trastorns de la Conducta 

Alimentària. 

BASES 

1.- Pot participar en aquest concurs qualsevol artista professional o 

amateur. 

2.- El tema del concurs d’aquesta convocatòria serà sobre els Trastorns de la 

Condcuta Alimentària. 

3.- Els participants poden enviar un màxim de 3 treballs per concursar, sempre 

que aquests dibuixos no hagin estat premiats anteriorment en un altre 

certamen. 

4.- Les obres (únicament vinyetes) poden ser realitzades amb qualsevol técnica 

pictòrica, amb format únic de mida A-4 (210 mm x 297 mm) o proporcional, en 

llengua catalana o castellana o inglesa. 

5.-Cal enviar les obres, únicament per correu electrònic, a 

info@humorisalutlleida.cat,, després d'escanejar-les a 300 punts de resolució en 

format JPEG o JPG 

6.- El termini d'admissió d'originals finalitza el 30 de març de 2009. 

7.- Els treballs han d'anar acompanyats d'una fitxa que inclogui el nom, 

cognoms, adreça, telèfon i fotografia o caricatura de l'autor. 

8.- S'atorgarà un premi de 1000€ a l'obra guanyadora, i un segon premi de 

500€ 

El Jurat pot declarar el premi desert. 

9.- La decisió del Jurat serà inapelólable. 

10.- La composició del Jurat es donarà a conèixer amb posterioritat a la 

proclamació de la persona que guanyi el concurs. 

11.- La decisió del Jurat serà notificada al guanyador o guanyadora durant la 

setmana del 24 d’abril de 2009, per correu electrònic, i es publicarà 

posteriorment a la web d'Humoràlia (www.humoralia.org) i  a 

www.humorisalutlleida.cat 

12.- Les primeres 50 obres seleccionades de cada modalitat seran exposades a la 

seu de la Facultat de Medicina de la Universitat de Lleida durant la segona 

quinzena de maig de 2009. A més, s'editarà una revista-catàleg amb aquests 

obres, així com una edició de pòsters.

13.- La versió electrònica de les obres podrà ser visitada a la galeria virtual que 

es publicarà a www.humorisalutlleida.cat  i al portal web d'Humoràlia amb 

posterioritat a la celebració del concurs. 

14.- Els organitzadors es reserven el dret de difondre i reproduir l'obra 

guanyadora sense autorització expressa de l'autor o autora, i sense que això 

representi cap obligació respecte de l'artista. 

15. Els 50 dibuixos que s’editaran en el llibre final de divulgació, hauran de ser 

presentats, també en paper. 

16.- La participació en el concurs suposa l’acceptació íntegra i sense reserva 

d'aquestes bases. Qualsevol dubte que pugui sorgir el resoldrà el Jurat.

jueves, 12 de febrero de 2009

L'institut Ramon Llull tampoc ens convidà, als humoristes.

Societat Prtotectora de l'Humor
 La directiva de la Societat Protectora de l'Humor, per no ser manco que els editors de Balears, també lamenta que no hagi estat convidada a la inauguració de la nova seu,  a Balears, de l'Institut Ramon Llull . Bé, realment no esperàvem ser convidats, ja que no pintam una regadora i ninguna de les entitats importants sap si existim. Però ens queixam per a no perdre la costum i per fer "bulto". 
 Els editors estan indignats i se senten menys-preuats com agents culturals, per aquest oblit que ara se intenta justificar amb excuses de mal pagador. Nosaltres no arribam a tant, perquè no tenim pressupost per a indignar-nos; però avisam que quan tenguem quatre euros de sobra ens indignarem tot el que calgui, i amb caràcter retroactiu. 
 La senyora Fanny Tur ja ha fet passes per quedar bé davant els editors ofesos.  La Societat Protectora de l'Humor no espera tant, de la directora adjunta del IRL. En represàlia, nosaltres tampoc la convidarem a l'acte d'agermanament entre els dos museus més pobres del món: elde l'Humor i el de l'Aforisme, el 24 d'abril, a Consell. Ella i l'IRL s'ho perdrà. O bé, saps què, si vol venir que vengui, que serà ben rebuda;  i també els editors indignats. Ens ho passarem bé.      

Mirau aquest video a facebook.com. perfil de Pep Roig,

Editar
1:08 Grabado hace 5 minutos
Comentar - 

Perill: el ministre d'Indústria diu que Brussel·les no prohibirà els correfocs


 Estam perduts! Això no té  remei! Definitivament, sembla que les festes de Correfocs i Dimonis patiran greument la ira de la directiva de Brussel·les, que acabarà per a sempre amb aquestes celebracions tant nostres. Ens ho fa pensar les paraules del ministre d'Indústria, el senyor  Sebastián, qui assegura que la  directiva europea no afectarà als correfocs. I si el ministre diu això, segur que finalment passarà al contrari. Així, idò, cal no baixar la guàrdia i continuar fent sarau perquè aquests estirats de coll alt no ens facin més la punyeta.  

martes, 10 de febrero de 2009

DEPARTAMENT DE BONES IDEES





 Per si algú no ha llegit els suggeriments que ens fa el nostre amic PROVOCADOR I el secretari coixet, aquí ho reproduïm, ja que pensam que no son males idees: 



Provocador:

A raíz de las noticias en las que se propone cambiar el nombre del aeropuerto de Barajas, propongo que se haga lo mismo con el de Son San Joan. Aeropuerto Ramón Aguiló, Aeropuerto Jerónimo Albertí , Aeropuerto Gabriel Cañellas, Aeropuerto Jaume Matas o Aeropuerto María Antónia Munar son los que, a juicio de una encuesta realizada hoy mismo en Palma, serían más populares. También podría ser Aeropuerto Consell Insular, Aeropuerto Jopela o Aeropuerto Rafa Nadal. El homenaje está cerca.


Toni Rotger dijo...

Bons són els teus suggeriments, "Provocador".

 Perquè no muntar el futur MUSEU DE L'HUMOR directament a l'Aeroport. Així els turistes tendrien Sol, Platja i Hu@mor pel mateix preu. Bo, així mateix estaria bé provar el seu sentit de l'humor tot demanant-lis una aportació d'1 euro a mode de taxahumor (amb el permís dels comprensius hotelers, es clar !)

Salut i Alegria !

9 de febrero de 2009 15:01 

Provocador dijo...

Esto marcha!!!, el espacio es suficiente, los millones de visitantes están asegurados y la subvención deberán pedirla a AENA. Además, los chistes pueden ser en alemán, portugués , italiano, belga, japonés, arameo y mallorquín!!!!!!!!!! Estoy entusiasmado!! ahora veo la luz al final del túnel (de Sóller)


El "Dia de los enamorados" amb el secretari coixet



En un intent amorós de recaptar un munt d'euros per a la Societat Protectora de l'Humor, oferim al admiradors del nostre "secretari coixet" la possibilitat de anar a sopar o dinar amb motiu del "Día de los enamorados". 
 Per a poder-ho aconseguir, els aspirants ens hauran de prometre (i garantir) una quantitat d'euros que ens posin contents. 
 En un sistema de subhasta, els interessats en podran fer arribar la seva proposta i els hi donarem un número de compte corrent per a que puguin fer-la efectiva.
 Hauran de indicar si volem sopar, dinar, o berenar; o les tres coses. També hauran de tenir present que, amés de la penyora de inscripció que hauran d'abonar, també hauran de pagar el restaurant, el taxi, i un regalet d'aquells de quedar bé.
 Malgrat la proposta vengui motivada per el dia comercial dedicat als enamorats, això serveix per tot l'any i totes les vegades que calgui, amb l'al·licient afegit que també poden convidar al president, al tresorer i als vocals, tot a l'hora.  
   No  hi haurà guanyadors, més ben dit: ho seran tots aquells disposats a participar, però en ordre preferencial a la quantitat que es ofereixin.
 Amb els euros recaptats, obrirem un compte corrent a un banc o caixa, o crearem el nostre propi banc: el BANC MUNDIAL DE L'HUMOR.     
 A la foto, l'admirat Toni Rotger, "Secretari coixet".

lunes, 9 de febrero de 2009

Recull amorós del secretari coixet

 

De l'humor a l'amor

" Personal investigador de dues universitats americanes, als EUA i al Canadà, han estudiat la influència de l'humor en el desig sexual des d'una perspectiva darwiniana.

Segons la teoria d'aquests científics, la capacitat humorística seria un indicador de bona salut i, per tant, l'humor podria actuar en la selecció de l'espècie. Si la teoria desenvolupada és certa, una dona que elegeixi com a parella un home divertit probablement tindrà descendents genèticament més sans.

En l'estudi portat a terme, s'ha examinat si hi havia diferències sexuals en l'atracció per individus amb un elevat sentit de l'humor, i una de les conclusions ha estat que l'humor afecta positivament el desig en una relació de parella, però que aquest efecte és més pronunciat quan els homes utilitzen l'humor i són avaluats per dones. O, dit d'una altra manera, les dones tendeixen a buscar homes amb sentit de l'humor i els homes prefereixen dones que apreciïn el seu sentit de l'humor ".


Fonts:
Evolution and Human Behaviour
Nature
 


*     *     *


Salut & Hu@mor !


domingo, 8 de febrero de 2009

Petita tanda d'acudits (recull del secretari coixet)



DE LLADRES

((Original(?) bilingüe de N'Eugenio))

Parella passejant de tornada a casa
+ Lladre amb navaja d'Albacete

Lladre: Alto, aturau ! "La bolsa o la vida" !

Home: Uep ! Anda, "Vida", ves-te'n amb aquest senyor.

*  *  *

UN D'ESCATOLÒGIC

Això que són un anglès, un alemany, un català i un espanyol que naufraguen en una illa a mig del mar habitada per caníbals.
Els caníbals els capturen i els hi diuen:
- Si no voleu que us mengem, ens heu de portar 10 fruites de l'illa.
Els quatre surten per separat a buscar les fruites.
Primer arriba l'anglès amb 10 taronges i els hi mostra als caníbals, i li diuen:
- Ara t'he les has de ficar pel cul sense dir res, i si dius alguna cosa se't mengem.
L'anglès comença a ficar-se'n una i dues, però, a la tercera, crida, i el couen i se'l mengen.
Al cap d'una estona arriba l'alemany amb 10 pomes i li repeteixen el mateix, l'alemany comença a ficar-se pomes pel cul, però, a la tercera, també crida i també se'l mengen…
Això que tot seguit, arriba el català amb 10 cireres i li tornen a repetir el mateix, però el català comença a ficar-se cireres pel cul fins que arriba a la novena i esclata a riure, i també se'l mengen.
Quan el català arriba al cel i es troba amb l'alemany i l'anglès, li pregunten:
- Però... perquè has rigut? si ja t'havies salvat, quasi!, i el català respon:
- És que he vist que l'espanyol arribava amb 10 síndries!

Acudit enviat per fotolog.com/kan_abis


*   *  *

"CAPACITAT DE SÍNTESIS"

De "Negro sobre Blanco" (Bloc de Santiago Miró)


Capacidad de síntesis (es real)
Examen en el Colegio Público Nacional "García Lorca". Madrid
Jueves, 11 horas. Asignatura: Lengua Española.
Ejercicio. Composición literaria que contenga los siguientes temas:
1. Sexo
2. Monarquía.
3. Religión.
4. Misterio.
Recomendaciones del profesor: Brevedad y concisión
.
Respuesta de uno de los alumnos:
"¡Se follaron a la Reina! ¡Dios mío! ¿Quién habrá sido?" 

*   *  *

Salut i Alegria tot lo dia !

No es pagat per riure


 Alguns amics del Museu de l'Humor ens critiquen per el mal humor que ens vessa quan parlam del Consell de Mallorca, de la conselleria de Cultura que presideix Joana Lluïsa Mascaró, pel fet que ens nega l'aportació econòmica que fa falta per a començar a treballar en el projecte. Si insistim tant és pel fet que el Consell és l'organisme competent, a Mallorca, pel que fa als museus i, pensam, que el nostre projecte ha  de tenir el màxim suport institucional, i també  del sector privat, si vol arribar enfora.
  D'aquí uns dies farà un any que presentarem el projecte a la  consellera (presidenta del PSM, per cert). La senyora Mascaró ens digué que no disposava de pressupost (2008), però que sí ho podria fer l'any pròxim (2009), i fins i  tot va posar títol a la campanya: "No es pagat per riure". 
 A l'hora de la veritat: res de res; i es per això que donam "canya", perquè no renunciam a ser crítics amb el que sigui, per molt que ens uneixi moltes afinitats.
 Peró també en sabem, de ser hipòcrites i fer reverències. Quan algú, fins i tot la consellera Mascaró,  ens aporti el capital que ens  falta, no ens costarà gaire canviar el cantet (con fa quasi tothom quan la baldufa els hi balla). Tot sigui per aconseguir fer del Museu de l'Humor, o el nom que li vulguem donar, una realitat: no es pagat per riure 

Humoristas gráficos contra el paro



 JRMora està preparant una exposició itinerant que té per títol "Maldita la gracia, humoristas gráficos contra el paro". Encara hi  ha  temps per als dibuixant que vulguin participar-hi.

Adjuntam l'enllaç per a poder accedir als treballs presentats fin ara.

sábado, 7 de febrero de 2009

EL Grand Prix del Press Cartoon Europe, a Última Hora

Manifest "diabòlic" contra Brussel·les


  


MANIFEST 

CONTRA LA DIRECTIVA EUROPEA 2007/23/CE


La Federació de Dimonis, diables I bèsties de foc de les Illes Balears es manifesta en contra de la Directiva 2007/23/CE del Parlament Europeu sobre la posada al mercat d’articles pirotècnics que afecta a les colles de dimonis i al bestiari de foc i que entrarà en vigor el 2010. 


Juntament amb tots nosaltres avui mateix a la mateixa hora s’estan cel.lebrant actes a Berga (organitzat per la Federació Catalana) I a Castelló (organitzat per la Federació Valenciana)


Aquesta Directiva suposaria:


-La desaparició de les colles infantils de dimonis i bestiari de foc ja que no es podrà fer servir material pirotècnic fins els 12 anys i amb moltes restriccions (Article 7/ Punt 1.a).


-Que el públic no podrà participar activamente als correfocs perquè s’augmenten les distàncies de seguretat de forma desmesurada (8 metres per les carretilles i 15 metres pels sortidors)(Annex 1 /Punt 5.A.1).


-Fer desaparèixer una festa cultural arrelada al nostre poble i a la nostra comunitat autònoma.


-Un menyspreu a la cultura mediterrània on el simbolisme del dimoni i del foc són protagonistes de la nostra identitat.


Per això demanam i reivindicam:


-A tots vosaltres, als nostre ajuntaments i a les nostres institucions que ens recolzin en aquesta tasca de reconeixement a totes les Colles de Dimonis, diables I bèsties de foc de les Illes Balears


_Que el Govern central  publiqui les disposicions legals, reglamentàries i administratives necessàries per tenir  una exempció de dita Directiva i poder seguir realitzant les nostres manifestacions de cultura popular.