jueves, 30 de abril de 2009

CRÒNIQUES DEL SECRETARI COIXET RESSUCITAT






Primera Crònica.

Any Ier de l'ExpoConsell


A Consell, vàrem tornar a demostrar, ben satisfets, com es munta una Expo sense pressupost; només posant-hi ganes, imaginació i qualque estimulant dinar tot fent més bons amics que entenen i acullen la nostra idea, encoratjant-nos a continuar en el Projecte.

Trob que va estar prou bé el ITINERARI AFORÍSTIC que férem pel poble amb motiu de l'agermanament dels museus de l'Humor -nonat- i de l'Aforisme que roman permanent a Consell.


Vet aquí un recull de la triadella que va fer l'escriptor Joan Guasp:


* La imaginació consola els homes d'allò que no poden ser. L'humor els consola d'allò que són. (Winston Churchill).
* Els déus ajuden els audaços per pur sentit de l'humor. (Joan Fuster)
* L'humor és capaç d'il·luminar el dia més negre. (Christie Davis)
* L'Humor és l'única arma que els queda als febles davant el poder opressor. El poder no fa ús de l'humor, perquè el poder no admet rialles ni bromes. (Máximo)
* L'humor és un dels millors vestits que es poden posar per sortir al carrer. (William Thackeray
* Mirar-se a un mateix sol ser un bon estímul del sentit de l'humor. (B. Verbitsli)
* Tots tenim pensaments idiotes, però els savis no els diuen en veu alta. (Wilhelm Busch)
* Els doblers no són res, però molts de doblers, això ja és una altra cosa. (George Bernard Shaw)
* L'eternitat? Crec que m'agradarà. En ella un hi entra ajagut. (Antoine de Rivarol)
* La gent beata no resa, només demana. (George Bernard Shaw)
* Un militar que comença a pensar, quasi ha deixat de ser-ho. (Heinrich Böll)
* L'humor és perillós per a les religions dogmàtiques, perquè convida els fidels a pensar. (Joan Guasp)
* Aquell que ens fa riure és un còmic. Aquell que ens fa pensar i després riure, és un humorista. (Georg P. Burns)
* El veritable humor comença quan ja no es pren seriosament la pròpia persona. (Hermann Hesse)

miércoles, 29 de abril de 2009

El Provocador ataca de nou


 Lo bueno que tiene leer los diarios es que estos dan temas para que este Museo tenga futuro y larga vida. Al alcalde de UM Alcudia le han felicitado por su sinceridad; ha dicho "la hemos cagado como putas entre rastrojos". La frase se publicó en uno de los Diarios de Palma como noticia, sin rubor ni comentario adverso. Mi risa es cínica hacia un pobre maleducado, elegido por el pueblo y también hacia un periódico con pretensiones culturales. Ya sabemos que podemos decir que alguien es " de mierda", por el silencio ante el insulto de Air Berlin a  los catalanes, y cagarla también como putos con tarjeta visa, que es el equivalente a los rastrojos.

Y para seguir con la falta de respeto, han comprado, otros de UM, una máquina para quitar chicles. Vaya negocio, es como el de pintar calles y carreteras, no se terminará jamás. Así que, en lugar de educar a la gente para que no tire los chicles al suelo subvencionan al de la máquina, que, encantado de la vida, se forra. Humor no nos falta, aguante tampoco, nos falta coraje para reirnos en sus caras de lo burdos, bordes, burros, brutos y picarones que son. Como soy positivo, propongo que UM llame a concurso de proveer a la isla de contenedores especiales para reciclar chicles, una nueva empresa que dependa de ellos mismos para que elabore nuevos chicles que otros puedan volver a comer. Sin quitar la máquina, faltaba más.

martes, 28 de abril de 2009

Els Puputs i Angelots de Joan Pla


Quimeras

Joan Pla

Cuando propones alguna quimera, como es la de pedirle peras al olmo o subvenciones al gobierno balear para instituir un Museo del Humor, el verso de Leopoldo Panero - “A veces, mi corazón se empaña de haber vivido”- se aparece como un arcángel batallador en las íntimas pantallas del pensamiento. Nadie me da razón de por qué llevo más de treinta años dibujando aforismos y angelotes, pájaros y frases, pequeñas verdades individuales, grandes problemas colectivos, solemnes críticas inmisericordes y estupendas cagadas críticas contra alguien y contra algo. En suma, humor y aforismos. Política. El hombre, según Aristóteles, es un animal político. “Ser o no ser” , la duda de Hamlet ante la calavera, es el aforismo por antonomasia, la duda de las dudas. ¿Qué diferencia hay entre Shakespeare y Perogrullo? ¿Qué diferencia hay entre mi crónica del 25 de abril de 1974 en Lisboa y la del 25 de abril de 2009 en Palma? ¿Acaso no son iguales las alas de un pájaro que las de un ángel o huele mejor una promesa electoral de la izquierda que otra promesa idéntica de la derecha? Idò!!

El Museu en "Es Mussol"




 Ara que tenc temps i espai, després de l’exposició del nonat Museu de l’humor (la segona en sis mesos), vull fer un “cortar i pegar” de l’article de Bartomeu Mestre “Balutxo”, concretament del paràgraf en el qual parla de Toni Rotger, el nostre estimat “secretari coixet”, perquè els qui no el conèguin (ni deu haver-hi pocs) es fácin una idea aproximada de quí és ell.


 Diu, “Balutxo”, en el seu article  


“en Toni (Rotger), amb mil iniciatives a favor de la cultura popular, des del barri de Sa Calatrava, on es tomaren les barreres que barraven el pas a qui no podia pagar entrada. La reconquesta post(?)franquista de La Rua de Palma va ser cosa seva, malgrat les enciclopèdies ho hagin ignorat. La desfilada, anys abans del festival de teatre “oficial”, de grups com A-71, Claca, Garibaldis, Pluja, Estornell (ai, El verd país de la cadernera!), Comediants (ai, el Catacroc! i el Sol, solet!), Joglars (ai, La Torna que s’estrenà a la plaça de Santa Fe!), Dagoll Dagom (ai, No hablaré en clase amb el primer Rubianes!), també es deu al mal cap d’en Toni que embarcava (i endeutava) amics amb brusques i quimeres. Jo vaig ser una de les seves víctimes i estic orgullós d’aquell mecenatge a la força. Eren temps de revolta i d’il·lusions. Vàrem tocar amb la punta dels dits la força revolucionària de la imaginació. No ens havíem ficat encara dins la magrana que els de sempre, amb altres collars, canviarien quatre coses per deixar-ho tot fa no fa”. 

lunes, 27 de abril de 2009

El diploma de l'agermanament i les firmes solidàries



 Vos mostram un dels tres diplomes commemoratius de l'Agermanament del Museu de l'Humor amb el de L'Aforisme, a Consell. El batle i el regidor de Cultura varen signar com a representants del poble de Consell. Joan Guasp, com a representant del Museu de l'Aforisme. A l'espai reservat per als representants del Museu de l'Humor varen firmar Pep Roig i Toni Rotger, com a president i secretari de la Societat Protectora de l'Humor, promotora del nonat Museu, i també tots els assistents a l'acte, perquè consideram que el museu no es cosa, només, nostra sinó de tothom que cregui en el projecte. El senador socialista Xavier Ramis també va signar els documents. També ho va fer Mar, la més jove assistent a la ceremònia.

domingo, 26 de abril de 2009

Clausura de l'exposició a Consell





L'exposició del nonat Museu de l'Humor a Cas Txeco, Consell, va ser clausurada ahir de la manera més divertida possible, ja un dels darrers visitants va ser un grup de pallassos que durant tot el matí animaren la fira del llibre. 
 Han estat tres dies intensos i agradables dels quals guardarem un bon record per l'hospitalitat de l'Ajuntament de Consell i, com no, per l'extraordinària col·laboració dels homes de la brigada municipal, els quals es varen posar a la nostra absoluta disposició. 
 La de Consell ha estat la segona exposició del nonat Museu de l'Humor en sis mesos. La primera va ser a Palma, el 9 d'octubre. Si no havent nascut feim tot això, serà gros, si algun dia rebem la ajuda econòmica i la comprensió per a parir-lo.     

L'agermanament, a Diari de Balears


Crònica de Diari de Balears

Més fotos de l'acte d'Agermanament dels dos museus





Més fotos de l'acte d'agermanament. A dalt, Toni Torrens, Rafel Vaquer, Joan Guasp i Pep Roig
Al mig, Antoni Torrens llegint una cita de Confuci, després de rebre el diploma de "La granera vara de comandament de l'Humor". A la foto de baix, el genial Toni Rotger, inspirador dels guardons concedits per la  Societat Protectora de l'Humor.  Va ser l'encarregat de l'entrega, començant pel premi negatiu a la Generalitat de Catalunya i al Govern balear, pel nefast acord de reciprocitat (diríem que censura convenient amb l'excusa de l'audiència) de les emisions TV3-IB3. Com no varen comparèixer cap de les autoritats autonòmiques (només van als actes importants, l'humor no va amb ells, ja que no dona  vots ni fa moure pressuposts milionaris), Rotger va esqueixar el diploma dient: "ja els ho farem arribar", segurament quan hagen d'anar a votar. Ben pensat:  per reciprocitat (els no han vengut a la nostra cita) que ens esperin d'asseguts, devora les urnes. Per la meva part, els votarà en "maneta".    

L'agermanament , a Última Hora-Domingo


Diari Última Hora

sábado, 25 de abril de 2009

Notable no assistència de autoritats autonòmiques a l'acte d'agermanament dels dos museus més pobres del món




 La festa d'agermanament dels dos museus més pobres del món va ser un èxit, emocionant i divertit. Tots ens ho passàrem molt bé, a Cas Txeco, on hi havia les exposicions del Museu de l'Aforisme i del nonat Museu de l'Humor, amb una espai preferencial dedicat a Rafel Vaquer, i els seus personatges, com Johnny Roqueta.
 A la  festa no hi assistiren Francesch Antic , president del Govern; Maria Antònia Munar, presidenta del Parlament; Francina Armengol, presidenta del Consell de Mallorca, Joana Lluïsa mascaró, consellera de Cultura del CIM; Francesca Vives, consellera de Comerç i Industria (la qual va delegar en el seus botifarrons oficials), Albert Moragues, conseller de Presidència; Miquel Ferrer, Batle d'Alcúdia; Pere Joan Martorell, director general de Cultura del Govern, entre d'altres.
 En els seu discursos no pronunciats, no manifestaren el seu suport al Museu de l'Humor ni al de l'aforisme. Entre d'altres coses, Francesc Antic no va donar l'enhorabona als guardonats amb la Granera vara de Comandament de l'Humor. I el mateix no feren  Munar i Armengol, les quals no animaren a continuar amb el projecte.   Tampoc menjaren coques de Consell ni menjaren els botifarrons oficials que ens regalà la  conselleria de bauxes i colacao.
 Qui sí va comparèixer va ser el senador socialista Xavier Ramis, que no va fer cap discurs oficial, però parlàrem amb cordialitat i, fins i tot, ens va donar algunes idees. 
 
 (Continuarà)    

jueves, 23 de abril de 2009

Avui, agermanament dels dos museus més pobres


El nonat Museu de l'Humor i el Museu de l'Aforisme vos recorden que avui, divendres fermaran fort els llaços fraternals, en un solemne acte a Cas Txeco. 
 L'esmentat local municipal acull les exposicions de humor i aforismes, amb un destacat espai dedicat al TERRITORI VAQUER, l'exposició de Rafel  Vaquer, pare del popular "Johnny Roqueta, que podrà ser visitada fins diumenge a les 13,30 hores.


La il·lustració correspon a la mostra de Vaquer i altres 62 dibuixants convidats, a Ses Voltes, l'any passat

miércoles, 22 de abril de 2009

Demà és el GRAN DIA, a Consell


L'acte d'agermanament dels dos museus més pobres del món a consell (demà a cas Txeco) a la secció Part Forana del Diari Última Hora.
 També Diario de Mallorca va publicar una informació referent.  

El conseller de Presidencia no vendrà a Consell


Albert Moragues, conseller de Presidència del Govern balear no vendrà a  recollir la  "Granereta d'emblanquinar", premi negatiu per l'acord de reciprocitat TV3- IB3, en el acte d'entrega de guardons positius "Granera Vara de Comandament de l'Humor", i de l'esmentat negatiu. Des de la secretaria de Presidència ens han avisat, la  qual cosa agraïm, ja que, per la nostra habitual cortesia, haguéssim esperat hores i més hores, dies i dies, confiant am la seva assistència.

Aquesta ha estat la resposta:  


"El conseller de Presidència, el Sr. Albert Moragues li agraex molt la seva invitació per l'acte de Consell, però no hi podrà assistir ja que aquest dia es troba fora de Mallorca".


Li desitjam un bon cap de setmana.





martes, 21 de abril de 2009

Per arribar a cas Txeco



Si voleu veure millor la imatge, feis click damunt

Puputs i Angelots: Humor y miedo




 Joan Pla, un dels col·laboradors més actius del nonat Museu de l'Humor, publica aquest article, avui, en "El Mundo". 

 Si ho voleu llegir-ho millor, feis "click" damunt la reproducció. Val la pena.
 

Divendres és el gran dia a Consell

 També podrem gaudir de productes balears, que ens ajudaran a recuperar forces a base de galetes, botifarrons, olives i altres llepolies gràcies a la col·laboració de la Conselleria de Comerç i Indústria i el CDEIB  

lunes, 20 de abril de 2009

"El balcón", diari Última Hora

 Divendres és e dia gran per a l'agermanament dels dos museus més pobres del món. 
 La secció "El  Balcón" de "Última Hora" ens ho recorda. 
 Cal dir que a la festa també hi haurà "menjua": botifarrons i galetes oficials, gràcies a la Conselleria de Comerç i Indústria, via CDEIB.
 

domingo, 19 de abril de 2009

LA POR DE L'HUMOR



Som amic d’ençà de fa més de 30 anys d’en Pep Roig i d’en Toni Rotger. Els tenc en alta estima perquè no van d’il·lustrats. Ambdós són i fan poble; trepitgen el carrer sense atropellar ningú. Vaig tractar (sempre és important saber de quines egües venim) els pares d’en Pep, na Llucia i en Pep, gent de teatre sana i divertida, que mantenien viva la flama de la llengua des dels escenaris. També vaig conèixer na Dolores, una bona dona obsedida que en Toni fos un home de "provecho", i sa mare, la padrina d’en Toni, que en sentir fressa de festa, quan encara en Franco feia olor, es posava a cantar A las barricadas! Tant en Pep com en Toni s’han dedicat a fer riure la gent. En Pep amb quaranta anys d’acudits i dibuixos a l’esquena; en Toni, amb mil iniciatives a favor de la cultura popular, des del barri de la Calatrava, on es tomaren les barreres que barraven el pas a qui no podia pagar entrada.

La reconquesta post(?)franquista de La Rua de Palma va ser cosa seva, malgrat les enciclopèdies ho hagin ignorat. La desfilada, anys abans del festival de teatre "oficial", de grups com A-71, Claca, Garibaldis, Pluja, Estornell (ai, El verd país de la cadernera!), Comediants (ai, el Catacroc! i el Sol, solet!), Joglars (ai, La Torna que s’estrenà a la plaça de Santa Fe!), Dagoll Dagom (ai, No hablaré en clase amb el primer Rubianes!), també es deu al mal cap d’en Toni, que embarcava (i endeutava) amics amb brusques i quimeres. Jo vaig ser una de les seves víctimes i estic orgullós d’aquell mecenatge a la força. Eren temps de revolta i d’il·lusions. Vàrem tocar amb la punta dels dits la força revolucionària de la imaginació. No ens havíem ficat encara dins la magrana on els de sempre, amb altres collars, canviarien quatre coses per deixar-ho tot fa no fa.

Malgrat el desencís, en Pep i en Toni mai no varen perdre l’humor! Ara, la confluència dels astres els ha encollats, un amb l’altre, per repartir-se resignadament els càrrecs de President i de Secretari d’una aventura que tempta les estructures del poder i atempta contra l’avorriment. A aquests dos bergants els ha passat per l’escudeller arreplegar rialles i encabir-les dins d’un museu. La idea de bomber planteja moltes de reflexions, perquè si l’humor requereix ser estotjat i evitar que es perdi, vol dir que la cosa deu estar molt malament. També n’hem de culpar "la crisi"? Tanmateix, la poesia no va gaire més endavant i, si no vaig errat, encara no hi ha cap centre documental que pengi versos i poetes per les parets (altra cosa és que hi hagi poetes que s’enfilen per les parets i versos conversos que fan que ens hi enfilem els lectors).

Prou de divagacions i centrem la pregunta: hem perdut l’humor? Podeu emetre la vostra opinió a humor.sí (69) o humor.no (96). Entre els participants rifarem una granereta d’emblanquinar i, com a primera pedra de la corrupta tresoreria, un pot de Cola Cao. Els propers 24, 25 i 26 d’aquest mes, devers Can Txeco a Consell de Mallorca (no "al" Consell de Mallorca) estarem pendents dels actes d’agermanament del Museu de l’Humor inexistent (inexistent el museu, no l’humor) amb un altre prodigi: el Museu de l’Aforisme! En Pep més en Toni i la propietat commutativa han caigut en un parany que és, com la rosa o la pigota borda, la malaltia infantil dels aprenents a gestor: han actuat de bona fe. Convençuts de la viabilitat del projecte, n’han intentat convèncer les institucions per les bones! Santa Innocència! Com era d’esperar, han rebut bones paraules i cap compromís. Ara, després del diluvi d’aigua freda, ja filen prim. Han vist quines són les regles del joc i s’han espolsat les lleganyes.

Han vist que la crispació de les tertúlies (tant de ràdio com de TV) són el mirall de l’estil del Parlament. De fet, n’hauríem de dir el Cridament o l’Insultament. L’art de saber dir les coses fent riure obliga a pensar, i pensar, avui per avui, no dóna rèdits electorals als qui s’han untat el cul d’araldit. També podria ser que tot obeeixi a una planificada i perversa actuació dels dos humoristes. Qui sap si han preferit semblar uns entabanats per desemmascarar la ineficàcia dels polítics. Si és així, ens han sabut ben fotre a tots. Subtilment, han invertit el rol per fer-nos creure que els polítics es riuen de la gent, quan tothom sap que és la gent que es fot dels polítics. En Pep o en Toni (i viceversa) no pidolaven, com a les rondalles, una almoina per a aquest pobre-museu-pobre "por la gracia de Dios" (com el "caudillo"), no. Ells han fet posar el cap al tallador als polítics per destravar, sàdicament amb un lliri a la mà, la guillotina d’una lavativa.

Però com que no tots els polítics són iguals (ai, crec que m’ha sortit la frase que diuen tots els polítics), més prest o més tard, ni que sigui per error biològic (naturalment, imputable a Darwin), darrere qualque teranyina de l’administració, en Pep o en Toni pegaran de morros amb una persona que sigui digna, honesta, creativa, intel·ligent i, sobretot, amb prou sentit comú per endevinar que l’humor no s’ha de vindicar com una cosa divertida, sinó com allò que és: una arma nuclear terrorífica i perillosa! De moment, a l’espera que les gallines treguin dents, en Toni i en Pep s’haurien de transvestir de Bonnie & Clyde i, en comptes de fer humor, començar a fer por! Només així els polítics buròcrates deixaran de respondre amb bones paraules. Les coses, ara per ara, van així. I poca broma, que això no fa riure!

Bartomeu Mestre i  Sureda "Balutxo"


Article  publicat, avui, al Diari de Balears

http://dbalears.cat/actualitat/Opini%C3%B3/la-por-de-l-humor.html



El Govern paga 300.000 euros per a l'edició d'un còmic


 Llegit avui en el diari "El Mundo"

 "El Govern se ha gastado 300.000 euros en editar un cómic y un dossier con cuadernos didácticos para promover la causa palestina entre los jóvenes de Baleares. La iniciativa es de la conselleria de Asuntos Sociales, el único departamento del Ejecutivo balear controlado por Esquerra Unida-Els Verds (EU-EV), precisamente la formación del Pacte que más se ha significado en el apoyo a a lucha del pueblo palestino.

El mensaje que EU trasladó a las calles hace unos meses con motivo de las manifestaciones en Palma para protestar contra la ofensiva militar de Israel en Gaza, donde entre otros dirigentes del partido estuvieron la consellera de Asuntos Sociales, Fina Santiago, y el regidor de Cort Eberhard Grosske, con la kufiya palestina al cuello, llegará ahora a los institutos de secundaria y a la universidad de Baleares en forma de cómic y a precio de oro sufragado con dinero público.

El Govern, dice Balanzat, no había dado ninguna consigna ideológica a los autores del cómic, editado por Inrevés, el sello de dos reconocidos dibujantes como Pere Joan y Francesc Capdevila Max, que ha realizado numerosos trabajos para el Govern del Pacte, y con dibujos de Tomeu Morey. La obra, muy cuidada en la producción, competirá en el Salón Internacional del Cómic de Barcelona".

Daniel Álvarez

Podeu llegir la noticia completa a “elmundo.es  Baleares”

milapiz.es



 A tots els professionals i afeccionats al món del dibuix, l'humor gràfic, vos volem recomanar visitar el diari "Mi lapiz", de J.R.Mora. Per a facilitar-ho, hem inclòs l'enllaç a aquesta mateixa pàgina, a la llista de blogs de la dreta.   

Vaquer, amb "Johnny Roqueta", a Hospitalet



El centre cultural Barradas, de l'Hospitalet de Llobregat, acull l'exposició "Tanto tiempo pa esto", de Rafel Vaquer, amb el seu personatge "Jhonny Roqueta" de protagonista, en una etapa de les programades per a l'exposició itinerant que va començar a Sel Voltes, de Palma. 
 Vos volem recordar que part de la mostra també es podrà veure a Cas Txeco,  Consell, a partir del proper divendres, dia 24, fent part de l'exposició del Museu de l'Humor i el Museu de l'Aforisme, i amb motiu de l'agermanament dels "dos museus més pobres del món". 

 La foto de la mostra de Vaquer és de Ramon Costa, publicada en "Yo  Periodista", de El  País.com

 A l'altra foto, facilitada per Vaquer, hi ha Joan-Tharrats, guionista de "Johnny Roqueta"; Mario Sanz, regidor de Cultura de l'Hospitalet, qui va dir que estaven preparant el projecte, des de fa temps, de constituir un museu del còmic. A la dreta del grup, Rafel Vaquer.   

viernes, 17 de abril de 2009

Quim Paneque


"Noticia de última hora:Finalmente el Audi Q3 no se construirá en la SEAT de Martorell. A cambio,se optará por la implementación de un nuevo modelo revolucionario,un prototipo rompedor: el AUDITOR !!! Como compensación a los bárbaros del sur,se les concederá la opción de llevar a cabo un verdadero golpe de martillo sobre la mesa de negociación:un examen de cuentas para conocer el destino de las subvenciones,aspecto sensible del pacto mefistofélico del tejido patrio con las multinacionales"

QUIMÉRICAS-humor criptográfico editorial-Q#-

.................

Espero hagueu passat una feliç Setmana Santa o de descans actiu.Sal.lutacions Quimèriques.


FOTOGRAFO IMPERTINENTE


       El mismo día de su llegada vió cómo un enorme coche  atropelló a un hombre muy alto que quedó tendido en la calzada, estaba muerto. Corrió para tomar fotos. Su sorpresa y su susto le hicieron temblar el pulso, el hombre se fue recuperando lentamente, terminó de pie y siguió su camino. Alguien le hizo saber, que ese señor en adelante no tendría cinco vidas como los demás sino sólo cuatro. Se disponía a entrar en un restaurante  cuando unos pasos más allá un hombre y una mujer discutían acaloradamente. El primer puñetazo fue de ella. Los golpes siguieron y el hombre sangrando de la nariz terminó rindiéndose. Ambos contendientes debían tener estaturas cercanas a los tres metros. Ya instalado en el restaurante, un parroquiano hablaba solo, pensó que tenía un móvil en algún bolsillo. No. Descubrió que la propia oreja era un teléfono  y que todos los que estaban en ese local tenían la misma protuberancia en una de las orejas. Hallándose nuevamente en la calle y dispuesto a hacer fotos, quedó enormemente impresionado cuando un hombre joven y delgado, cambió bruscamente en señor maduro y grueso, y al poco rato, en anciano de gran vivacidad en la mirada. No faltó quien le comunicara que todo ser humano tenía la facultad de cambiar en el momento que quisiera, su imagen trocaba  por la de su padre o la de su abuelo. Y se sorprendió aun más cuando vio un hombre también de tres metros, elevándose como globo relleno de helio. Tuvo la explicación, se estaba probando un nuevo invento que eliminaba la fuerza de la gravedad en el momento en que se necesitara. Más le sorprendió la violencia de los niños, y cuando quiso fotografiar cómo varios chicos de unos ocho años cada uno, golpeaban a una anciana y le robaban la cartera.  Nadie intervino, a nadie le importó la pobre mujer tirada en el suelo.   Hizo algunas fotos,  temblaba como si estuviera muerto de frío. Veinticuatro horas después decidió abandonar el futuro.



C. Meneses


jueves, 16 de abril de 2009

L'humor de Napi























"Humor, se le supone. Recuerdos de la puta mili", és el llibre que presenta el dibuixant "Napi", avui a la Casa Canals, de Tarragona 



Mapa de Consell



 Per a facilitar les coses als qui vulguin assistir a l'exposició,  a l'acte d'agermanament dels dos museus més pobres del món i a l'entrega de premis "Sa Granera Vara Comandament de l'Humor" i  "Sa Granereta d'emblanquinar", i al "quemullar" corresponent de producte balear (per gentilesa de la Conselleria de Comerç i Indústria), vos adjuntam el mapa.  

 Si ho voleu veure millor, feis click damunt la foto.







miércoles, 15 de abril de 2009

Joan Pla, l'inspirador del "museu pobre"


 El periodista i dibuixant Joan Pla, va ser qui ens va inspirar la idea del "museu pobre", des de la seva secció "Pututs i Angelots", que publica el diari "El Mundo".  Joan Pla ha estat un dels periodistes que més s'ha implicat en el nostre projecte, per ara fracassat, de constituir un "museu" de l'humor. El dia 9 d'octubre de l'any passat va publicar l'article inspirador, en motiu de la presentació pública del projecte, que aleshores tenia el suport de les institucions oficials, més ben dit ens ho pensava-m. El treball periodístic va ser premonitori pel destí del nonat Museu de l'Humor. Reproduïm l'article:

El Museo pobre

Joan Pla

Hoy, 9 de octubre de 2008, la ciudad de Palma tendrá otro museo de categoría internacional. Me refiero al Museo del Humor en el que, según los estatutos de su padre y fundador, Pep Roig, sólo funciona un veto, a saber: se prohibe la entrada a todo aquel que prohiba la entrada de otro, sea cual sea su cultura, su lengua, su nacionalidad, su partido, su periódico preferido, su raza y su religión. Este Museu de l’Humor que hoy se presenta en público, con una mano delante y otra detrás, “sencillo de equipaje como los hijos de la mar”, será conocido como el museo pobre de Mallorca, en contraste con el museo rico, que es el d’Es Baluard. Por no tener, ni siquiera tiene un local, aunque no le faltan las promesas del poder vigente. En buena lógica y en puro humor, cabe suponer que los políticos y los pudientes del momento no son demasiado proclives a subvencionar y a prestar ayuda al humorista cabal, esto es, al que los critica y los deja con el culo al aire por sus chanchullos y corruptelas. David y Goliat, la vieja historia de humor bíblico.


martes, 14 de abril de 2009

Publicat a Última Hora


Dere...què?

Vos esperam dia 24, a Consell

Joan gris


 Vos recomanam llegir "Gris sobre negre". Ho podeu trobar en el blog  Kapdigital, en aquesta mateixa pàgina, a la columna de la dreta.

lunes, 13 de abril de 2009

Humor i realitat

Reflexión dominical . . .

Chistosa: "No se trata de distorsionar la realidad para conseguir un buen chiste, sino de entender que un buen chiste es la descripción más exacta de la realidad".

Matiás Vallés, (Diario de Mallorca) 

sábado, 11 de abril de 2009

Calbarro, coordinador de UPyD ens critica


Reproduït del web del Círculo de son Banya

Malos humores

Baleares Liberal   (Enviado por: Juan Luis Calbarro) , 06/04/09, 00:50 h  JUAN LUIS CALBARRO: "No hay nada más reaccionario ni más patético que un humorista dedicándole sus gracias al rey que lo alimenta..."

por Juan Luis Calbarro Coordinador territorial de Unión Progreso y Democracia (UPyD) en Baleares 


 El humor gráfico es una herramienta propagandística potentísima. Lo fue siempre, y hoy lo demuestra el hecho de que a las tiras cómicas de toda la vida se las denomina ya “editoriales gráficos”. Todos damos por supuesto que determinadas tiras cómicas presentan de manera informal la línea de pensamiento del diario de que se trate. 

 La efectividad de la tira cómica o “editorial gráfico” reside en que, frente al editorial tradicional, más sesudo y sin duda menos leído, es asequible a un sector mucho más amplio de la población lectora de diarios (todo el mundo mira la tira cómica). Además, una calidad suficiente permite que el lector más ilustrado considere la tira cómica política digna de un respeto intelectual que no otorga a, por ejemplo, un tebeo de aventuras, pese a que utilice mecanismos tan sencillos (o tan complejos) como éste y a que a veces confundamos ingenio con inteligencia con la misma facilidad con que el humor gráfico, por su naturaleza, puede eludir el enfoque crítico. Por último, el discurso cómico-gráfico se beneficia, a mi parecer infundadamente, de una reputación progresista que per se no tiene el editorial escrito 

Viene todo esto a propósito de las últimas reacciones gráficas en la prensa mallorquina a propósito de la manifestación de sanitarios el pasado 1 de abril contra la imposición del catalán como requisito profesional. Los dibujantes y guionistas del diario Última Hora se han empleado a fondo y sin duda con brillantez. Al día siguiente de la manifestación, que yo recuerdo como una jornada casi festiva de exaltación pacífica de la libertad, la tira diaria de Tueldús (el pseudónimo que utilizan el guionista Ferran Aguiló y el dibujante Seguí) presentaba en la cabecera de la manifestación una serie de personajes malhumorados y –por sus vestimentas– aparentemente de derechas que portaban una enorme pancarta: “No a la imposición del catalán / 1 de abril – La guerra no ha terminado”. Dos días después, en la sección “Ecografía” de Pep Roig aparece un médico iracundo que, con una enorme lengua bífida rojigualda se dispone a arrancar la pequeña lengua cuatribarrada de una atemorizada paciente. No me dirán que no es sutil.

 Pero el ingenio puesto al servicio del sectarismo no nos interesa. Estos profesionales, a través de procedimientos indudablemente ingeniosos, transmiten falacias –cuando no insultos– que procuraré resumir:

 -Circunscriben la manifestación del 1 de abril a la derecha política, cuando en ella estuvieron representados colectivos de todo tipo;

-Caracterizan a los manifestantes como agresores ceñudos, nostálgicos de la guerra, franquistas herederos del 1 de abril del 39 (la sutileza y la novedad del argumento saltan a la vista);

-Caracterizan falsamente el conflicto como un enfrentamiento de lenguas;

-Demonizan a un gremio por entero, culpándolo de un problema que no existía y que ha creado el Govern con su innecesario intervencionismo;

-Presentan a las víctimas de la discriminación como agresores;

-Oponen frontal y artificialmente los intereses de médicos y pacientes;

-Identifican a esos médicos presuntamente agresores con los colores de la bandera nacional, y a la víctima indefensa con los de la senyera catalana;

-Ignoran toda cuestión referente a la exigible igualdad entre los ciudadanos en el acceso a un puesto de trabajo, cuando se les exige el cumplimiento de requisitos innecesarios para el desempeño de sus tareas y que benefician indudablemente a una pequeña parte del colectivo sanitario: los nostros y los que nos obedecen.

 La estrategia del Grupo Serra y de aquéllos a quienes pretende beneficiar con su sesgo consiste en atribuir la responsabilidad del conflicto a los propios agraviados por el decreto del Govern. Los médicos y los enfermeros en Baleares nunca han causado un problema lingüístico por dos motivos: porque jamás ha habido quejas de los pacientes porque un médico se negara a atenderlos en su lengua, dado que casi el 100% declara entender el catalán, y porque los manifestantes no se oponen al catalán, sino a su imposición como requisito. 

En el mismo tono sectario que los mencionados humoristas, periodistas igualmente alineados con el establishment han maquillado las cifras de la manifestación (3.500 según la organización, 2.000 según los cálculos más hostiles, y 930 según el diario radical subvencionado); han insistido en atribuir el origen del conflicto a un colectivo que no había causado un solo problema; y han aducido los efectos de la invasión de peninsulares, ignorando que el 1 de abril se manifestaron miles de mallorquines, menorquines e ibicencos de toda la vida a favor de la libertad de elección en la Sanidad y en todos los ámbitos.

Pero el origen del problema son quienes se han hecho con el gobierno de la comunidad autónoma a efectos lingüísticos, culturales y educativos. Políticos sin escrúpulos como Antich o Armengol (o como Estaràs o Bauzà, sí) son muy capaces de vender el Castillo de Bellver, si es necesario, a quien le garantice una mayoría parlamentaria, aunque se trate de una minoría separatista radical que apenas representa a nadie en Baleares o de una red clientelar que lleva treinta años saqueando el erario público. Con mayor facilidad, por tanto, venderán sin dudar los derechos lingüísticos y laborales de los mallorquines.

Los humoristas gráficos fueron en un tiempo lejano la conciencia política de España. Hoy han vendido sus servicios a los poderosos: un síntoma más de cuánta falta hace una regeneración democrática. Porque no hay nada más reaccionario ni más patético que un humorista dedicándole sus gracias al rey que lo alimenta: ya no es humorista; es otra cosa.


Òbit




El columnista i dibuixant d'humor gràfic sudanès Salah Hamada, va morir el passat 31 d'un infart al cor.


Continua, en silenci general, la polèmica del acudit anticatalanista d'Air Berlín


Provocador entiende porqué, a partir de ahora se puede calificar a cualquier pueblo, etnia, vecindad o nacionalidad, credo o religión, con los calificativos " ...de mierda" con el que la revista de Air Berlin lo ha hecho. Ningun blogero, ningún defensor del catalanismo, ningún ser de estos parajes podrá, a partir de haber silenciado su orgullo y su dignidad, lamentarse de que lo llamen "mierda".
La siguiente transcripción es de una página de internet (mallorcadiario.com). Los más de 11000 visitantes de esta sociedad del humor podrán, a partir de ahora desentenderse del tema:

"A la conclusión que se llega cuando el avión del pasajero aterriza en las pistas de Son Sant Joan y contempla los fingers y la zona próxima a la terminal antigua es que si no fuera por Air Berlín, nuestro aeropuerto sería en el cada vez más largo invierno un erial. Son Sant Joan funciona en temporada baja a un ritmo más o menos decente gracias a la aerolínea alemana, la cual tuvo hace ocho años la feliz idea, magnífica para la economía de la Islas, de montar un “hub” en el aeropuerto palmesano para desde aquí distribuir todos sus vuelos con destino y origen a España y PortugalBendita decisión porque desde entonces se ha convertido en la tabla de salvación no sólo de un aeropuerto que ahora, en invierno, estaría casi desahuciado, sino que ha contribuido a dinamizar losmovimientos aéreos de una manera jamás soñada. Se merecen los gestores de Air Berlín el reconocimiento de las autoridades y sobre todo, los parabienes de los viajeros y hasta de los habitantes en general por su contribución alfortalecimiento del turismo y, en definitiva, de la economía balear. Sombrerazo, o como se diga en alemán, para el presidente y su hombre en Palma".
---------------------------------

Lamer es poco.




viernes, 10 de abril de 2009

Gustavo compleix els seus primers 70 anys




 







































Mentre a Berlín li preparen una gran exposició antològica, el pintor Gustavo compleix ( 11 d'abril) el seus primers 70 anys. L'exposició serà el 14 d'octubre, i romandrà oberta uns mesos. El catàleg, més de 260 reproduccions de la  seva obra ja està a punt d'embarcar cap a Mallorca, a la  finca de son Turó (Capdepera) on Gustavo viu i es dedica a crear i omplir el món de llum,  colors, humor i fantasia. 
 Pel contingut de les seves obres, Gustavo figura en la nòmina del Museu de l'Humor, i per això el felicitam, també a la seva estimada Regine, i li desitjam que pugui continuar essent tan jove i amb tanta força como ara.       

jueves, 9 de abril de 2009

Cedim a Pollentia, la meitat del que ens dona el Consell

Biel Cerdà considera "Intolerable que el Ministerio no doni res al Museu de Pollentia. Tampoc en dona al de l'Humor  

















 ¡Visca! el director insular de Cultura i Patrimoni, Biel Cerdà, pensa i diu el mateix que nosaltres, la Societat protectora de l'Humor. Cerdà es queixa de que el Ministerio no vol aportar 50.000 euros que li pertoquen per formar part del consorci del Museu de Pollentia: "Es intolerable que el ministerio de Cultura haya presentado una propuesta de convenio con el fin de entrar a formar parte del consorcio para la futura construcción del Museu de Pollentia en la que niega aportaciones económicas de cualquier tipo" (DM). Intolerable, si senyor.
 "En realitat, la cantidad de 50.000 euros no es nada para el Ministerio", diu, DM, que diu el director insular. Fantàstic!
 Perquè no es queixi més, la Societat Protectora de l'Humor està disposada a cedir la meitat, o més, dels 0,00 euros que el Consell, la Conselleria de Cultura, aporta per al Museu de l'Humor. És el que tenim. Si rebéssim els 120.000 euros que rep del Consell la Societat de Caçadors, ara mateix podríem cedir 60.000 euros. Però com no som caçadors, sinó vulgars bufons, que no cassen ni pugen muntanyes (120.000 euros a Jopela per pujar una muntanya a l'Himalaya), els podem ajudar ben poc. Ah, nosaltres també consideram "intolerable" la actitud del Consell amb el Museu de l'Humor.        

"Última Hora"- Seguro servidor