sábado, 30 de mayo de 2009

Guardiola, que estàs en el cel


Seguí, premi en el Saló del Còmic


Bartomeu Seguí ha guanyat el premi a la millor obra del Saló del Còmic de Barcelona, per "Las serpientes ciegas". 
 Una vegada més, un autor mallorquí ha estat reconegut pel seu  treball, per la qual cosa se confirma que Mallorca és bressol d'una gran generació de dibuixant i autors de còmic. I això mereix un "museu". 
 La il·lustració que vos mostram ha estat presa de "Diario de Mallorca"


   

jueves, 28 de mayo de 2009

Quiméricas, en el Museu del Cómic de Calpe


 Més de 4.000 visitants pogueren gaudir de la mostra "Quiméricas" del gironí Quim Paneque, al Museu del Cómic de Calpe. Tot un exemple de l'acollida que pot tenir el "Museu de l'Humor" que els de la Societat Protectora de l'Humor proposam per a Mallorca.  

lunes, 25 de mayo de 2009

domingo, 24 de mayo de 2009

La isla del tesoro inmaterial



La gente recibe llamadas de teléfono, correspondencia o mensajes por internet, anunciando que ha sido elegida entre miles de candidatos para entrar en el sorteo y ganar la prebenda. Los más expertos y conscientes, no hacen caso y rechazan  esos “cantos de sirena”. Pero siempre hay el ingenuo, poco experto e inmaduro, que pica, como Francesc Antich, que en su primer mandato, o lo que fuere aquello, durante el cuatrienio en el poder autonómico, estuvieron a punto de venderle “una moto europea”, aunque supo, o le hicieron, reaccionar antes de que llegara a implicar a la Familia Real.

   Puede que el inconsistente Antich quedara obnibulado ante el rimbombante nombre de una sociedad procedente de ¡EUROPA!, y representada por un elegante y educado hombre con corbata de nudo perfecto. Quien no se va a fiar de tan caballerosa presencia, y más siendo uno de provincias, o de comunidades autónomas, como es el caso.

 Ahora, el “caballero” ha vuelto a anunciar otro inmaterial premio europeo, y la ingenuidad provinciana ha vuelto a quedar demostrada en la persona de la inmaterial consellera de Cultura, Joana Lluïsa Mascaró; y más cuando le comunicaron que, esta vez, la Sibil·la, puede llevarse el premio gordo y ser convertida en “tesoro de Patrimonio Inmaterial de España”. Dicen que la consellera estuvo a punto de gritar ¡VIVA ESPAÑA!, al enterarse de que le podría tocar lo del sorteo patrimonial inmaterial. Luego, se supone que por consejo de personas solventes, la inmaterial consellera Mascaró enfrió los ánimos. 

Ya sabemos que a la inmaterial consellera del PSM le impresionan las propuestas inmateriales, siempre que se hagan desde un elegante “Bureau” internacional que se ofrece para convertir Mallorca en la Isla del Tesoro Inmaterial. Claro que cuando todo esté a punto y le digan “vale tanto”, puede que conteste: “no hi ha pressupost!”, que para eso sí que vale.


(Article publicat en el dominical d'Última Hora)





jueves, 21 de mayo de 2009

GUSTAVO, ELS ALTRES COLORS




 El pintor Gustavo prepara la gran exposició antològica de les seves obres, pintures i escultures, que serà inaugurada a Berlín el proper més d'octubre-novembre, amb motiu dels seu 70 aniversari. El catàleg de la mostra (242 pàgines) el va voler presentar ahir a Palma, en primícia, per als que no tenguin l'oportunitat de veure l'exposició que l'hi organitza Radio televisió berlín-Brandemburgo i l'Ajuntament de Berlín.
    Gustavo, com molts altres, ha hagut de partir de Mallorca per a ser reconegut. 
 L'artista és col·laborador del projecte de Museu de l'Humor

Vos presentam tres dels quadres de la mostra : 
"Pintor poeta deixant el paisatge sense acabar fins després de la sesta"

"Negre asseient-se sense asseure's, a la posta del sol"

"Escenari"

Si voleu conèixer més la  seva obra:
www.artgustavo.com 

miércoles, 20 de mayo de 2009

El dibuixant Pau Pau a dibuixat la portada de la revista francesa "spirou", amb Rafel Nadal com a protagonista. 

Té pressupost, per això la presidenta del PSM?






















Diario de Mallorca:

El Consell propone promocionar la Sibil·la al hombre que engañó a Antich en 2003


M. CUART/G. RODAS. PALMA. Xavier Tudela, el hombre que convirtió a Balears, junto a la zona de Carelia, en Rusia, en Región Europea del Año, un título sin ningún tipo de respaldo oficial del que el ejecutivo tuvo que desentenderse finalmente debido a las críticas, pero por el que Antich se avino a concederle el cinco por ciento de los recursos conseguidos para desarrollar la iniciativa y llegó a proponer a la Familia Real que presidiera el comité que encabezara las celebraciones, ha vuelto a Mallorca. Tudela anunció ayer, a través del Bureau Internacional de Capitales Culturales, que el canto de la Sibil·la ha sido elegido como "candidato a convertirse en uno de los diez tesoros del Patrimonio Cultural Inmaterial de España", con el beneplácito del Consell, que expresó a través de una nota de prensa la "satisfacción" de su vicepresidenta y titular de Cultura y Patrimonio, Joana Lluïsa Mascaró.
"Conseguir que este canto de origen medieval, tan enraizado en nuestra isla, sea uno de los tesoros del patrimonio cultural inmaterial del Estado significaría un reconocimiento a la tradición y a todos los que la mantienen viva cada Navidad, y además pone en valor una parte muy importante de la cultura de esta isla", apuntó Mascaró.
....................................
ULtima Hora:

Este periódico contactó con Bureau Internacional de Capitales Culturales, donde informaron que la candidatura ganadora sería «promocionada y difundida por España a través de los medios de comunicación nacional». ¿El beneficio de esta empresa? «Ninguno», respondieron y añadieron que esperan que la Unesco llegue a tener en cuenta dicho título privado.

 Diari de Balears:

Sobre el director de Bureau, Mascaró digué que "si el certamen és per votació popular, tal com marquen les bases, hi mantindrem la candidatura", però "si és una presa de pèl no hi participarem". "Si Tudela pensa fer negoci amb això, ja s'ho pot llevar del cap", afegí de manera contundent"

martes, 19 de mayo de 2009

Pep Roig, a la Universitat d'Alacant





 La Universitat d'Alacant acull, fins dia 4 de juny, l'exposició "Humor Social IX: crisis de valores", organitzada per l'esmentada Universitat i per Feco-España (Federation Cartoonists Organizations).
 Quatre acudits de Pep Roig conformen la participació mallorquina. Aquests dibuixos s'han inclòs en el catàleg de l'exposició i son els que vos mostram, només per a presumir un poquet, i per mostrar com a altres bandes tenen més sentit de l'humor, i ho demostren, que en aquesta "Illa del Malhumor", com va escriure Joan Guasp.   
   

lunes, 18 de mayo de 2009

Posau-vos una "LAVATIVA"


En el blog salavativa.blogspot.com podreu veure la primera part del número 5, de febrer de 1985. Entre d'altres, podreu llegir l'article de Carles Manera, actual conseller d'Economia del Govern balear.

Enllaç directe: A la columna de la dreta d'aquesta pàgina



domingo, 17 de mayo de 2009

La responsable municipal de Medi Ambient i la festa


Alts càrrecs d’UM varen anar de festa a una de les casetes de la feria de Abril de Palma. Segons publica “Brisas”, l’esmentada caseta pertany a “Belle epoque”. 

 Un conegut, conegut, ens va telefonar per a dir-nos: “Estic sorprès pel reportatge de “Brisas”, per la presència de la regidora responsable de Medi Ambient a la caseta de “Belle epoque”, ja que aquest local ha estat denunciat diversas vegades a causa dels renous. Ara, “Belle epoque” ja no està en el Passeig Marítim, però en el mateix local hi ha un altre negoci  que ens produeix els mateixos problemes de renou, i cada dos per tres hem de cridar a la Policia, per aquest motiu”. 



  Segur que no hi ha res sospitós, i que no hi ha cap relació entre la presència de Cerdó a l'esmentada caseta i el fet que no es trobi una solució als problemes de renou en el local del Passeig Marítim.   

sábado, 16 de mayo de 2009

UM, POR SEVILLANAS


 La secció "VIP" del setmanari "Brisas", publica el reportatge de la festa de Unió Mallorquina a la Feria de Abril. A les fotos i la informació d'Eugènia Planas hi compareixen Miquel Nadal i Cristina Cerdó, però cap altra al càrrec del partit nacionalista mallorquí.
  "Miquel Nadal i Cristina Cerdó representen la nova imatge del partit", ens digué un conegut desconegut nostre.  I va afegir: "Si això continua així, prest, quan algú, a un acte d'UM, vulgui fer un discurs en català segur que n'hi haurà que li diran: !a mi me habla en cristiano!".
 !UM i oléeee, mi arma!  


viernes, 15 de mayo de 2009

El Tribunal de Menors


"Un edificio tétrico


CARLOS GARRIDO (Diario de Mallorca)
WWW.CARLOS-GARRIDO.COM El edificio del antiguo Tribunal Tutelar de Menores ocupa una hermosa casa señorial. Se encuentra en la calle de Sant Alonso y hace años que está vacío. Hace poco tiempo se repararon algunos elementos de su fachada, que tiene una remarcable balaustrada. Pero el aspecto que presenta es el de una pura ruina.
Es una de esas casas que te dan un cierto miedo moral. No puedo pasar por delante sin quedarme unos segundos pensativo. El severo cartel se apoya en una pared desconchada, por la que crecen pequeñas flores silvestres como desafiando al ordenamiento jurídico. Sólo el nombre nos evoca imágenes de lo más dickensianas. Filas de "menores" con bata y sabañones, sombras, gritos. Y no digamos si levantamos un poco la mirada, para contemplar esa terraza superior donde se montó una enorme reja. Como las jaulas para leones de los circos. ¿Cuál era su función? ¿Estaban allí los "menores" de recreo, entre barrotes para que no escapasen?
Creados a principios del siglo XX como "Tribunales para niños", pasaron a denominarse a partir de 1929 "Tribunales tutelares de menores". En 1987 se modificó la legislación y la facultad de protección a menores pasó a las entidades públicas correspondientes de carácter administrativo. Por lo que esa figura desaparece.
Te pones a pensar en los casos que por ahí debieron de desfilar, en las presencias nocturnas que recorrerán sus espacios vacíos. Infancias fantasmagóricas, resabios de épocas paternalistas y autoritarias. Y no puedes evitar una especie de estremecimiento como quien se asoma al pozo oscuro del pasado.
No sé quién es el propietario actual del inmueble. Ni cuál será su destino. Pero al menos podrían quitar tan desagradable letrero, lo mismo que las rejas. Librarle de tanto capital de pesadillas".


 XAVIER RAMIS I PERE SAMPOL 

 Fa prop d'un any, el senador Pere Sampol (PSM) es va comprometre amb nosaltres a fer unes gestions per Madrid, per si fos possible ubicar a l'edifici el Museu de l'Humor Més tard, també ho va fer el senador Xavier Ramis (PSOE), qui va dues setmanes ens digué que li havien dit que l'edifici el volia el Govern, per quan tenguessin les competències de Justícia. Pere Sampol ni s'ha molestat a dir-nos una mentida piadosa.  Començam a pensar que els del PSM tenen alguna cosa contra la creació del Museu, ja que sempre ens regalen bones paraules i després ens deixen amb la mel a la boca. 


Un museu per a Hergé i Tintín


 Fragment del reportatge que  publica, avui, "El País


“A fuerza de creer en los sueños, el hombre los convierte en realidad", afirmó una vez George Rémy, Hergé. Algo así ha sucedido con su museo. Proyectado desde 1996 y anunciado ya el 10 de enero de 2001 (Tintín nació tal día como ése en 1929), se inaugurará por fin el 2 de junio en la ciudad belga de Louvain-la-Neuf. Un total de 200.000 visitantes anuales, según los cálculos, lo esperan.

Los inmensos ventanales laterales se asemejan a viñetas. No hay líneas verticales dentro ni fuera. Cuatro paredes de vivos colores (amarillo, verde, salmón y cuadros en blanco y negro) con motivos abstractos reciben al visitante como homenaje simbólico de las aventuras vividas por Tintín.

Pasarelas ondulantes y techo parcialmente acristalado para absorber la escasa luz belga dan cierta sensación de irrealidad a los visitantes, que empezarán el itinerario por las plantas superiores. "Es un centro dedicado a Hergé, no a Tintín", aclara Laurent de Froberville, director de un recinto donde trabajarán 30 personas. Los ocho ámbitos en que se dividirán sus 3.800 metros cuadrados se podrán leer en tres niveles (de principiante a tintinólogo). Los dos primeros ahondarán en la vida de un amante de los gatos y de un hombre que empezó como diseñador gráfico. Habrá una sala para sus personajes; otra para su pasión cinéfila y periodística, alusiones a su visionaria vocación científica y su búsqueda humanista... Todo sobre un artista que vende dos millones de álbumes al año, según la editorial Casterman”.

jueves, 14 de mayo de 2009

Mosaic de premsa




 Vos presentam un mosaic amb alguns dels articles, reportatges, comentaris, que durant un any han aparegut en els diaris i revistes de Mallorca. 
 No podem reproduir les més de 10 hores que ens han dedicat totes les emissores de ràdio (excepte La SER) de Mallorca i, també, Catalunya Ràdio. 
 Tampoc hi ha inclòs tots els comentaris, entrevistes, informacions que sobre el Museu de l'Humor a Mallorca (nonat) que s'han difós per Internet (pàgines web, blogs, etc.)
 Per la poca cosa que som, en mig any hem fet dues exposicions, a Palma i Consell, malgrat  no comptar amb cap més recurs que la nostra voluntat de oferir un servei cultural, i amb la ingenuïtat d'haver confiat amb els polítics, els quals ens animaren a posar en marxa el projecte per a, quan ha estat l'hora, deixar-nos amb el cul enlaire. 
 Ja ens havien avisat, els que en saben: "no confieu amb els polítics, i molt manco si son dels que diuen que son  dels vostres". I tenien raó. Fins ara, el únics que s'enriuen son els polítics, principalment els que pensaven que eren amics.

 PEP ROIG


   
      

Zapatero i els seus xotets de les Illes

 Ja hi tornam a ser. Zapatero ha demostrat, com els  altres, que considera les Illes com un punt de recaptació. Els illencs (els de Canàries, no) tornam a ser "el último de la fila", per a rebre alguna compensació, però els primers a l'hora de contribuir perquè les altres ens puguin passar al davant. 
 Però continuarem votant als socialistas o als  del PP perquè, des de Madrid, ens prenguin el pèl. És clar que, aquí, l'alternativa seria votar als partits nacionalistes, la qual cosa podria ser pitjor, si miram als que ara estan dins el pacte de govern. 
 Auxili, estam perduts! 

PEP ROIG (que m'esperin d'asseguts, els anirà a votar en maneta)


     

miércoles, 13 de mayo de 2009

lunes, 11 de mayo de 2009

Concurs d'humor gràfic a Syria




 Ali Shahali (L'arca de Noe), USA, va ser guardonat amb la Medalla d'Or del 5e Concurs Internacional de Dibuix d'Humor, a Syria. 
Agim Sulaj (La pancha que menja), d'Albania, Medalla d'Argent, i Jamal Rahmati (Girafa), d'Iran), Medalla de Bronze.





sábado, 9 de mayo de 2009

De qui s'enriuen?


 Llevat de José Hilla i de Ramón Socías, que mostren les cares de pastes agres, Joana Barceló, Aina Calvo, Eberhard Groske, Francina Armengol i Ramon Torres, s'ho passen bomba, a la FERIA DE ABRIL de Palma. Aquests polítics progressistes, timoners dels pressuposts institucionals i de la sagrada devoció dels aspirants a chuclar de la mamella i dels llepaculs congènits, ens han demostrat la seva predisposició a pescar vots allà on calgui, excepte quan la Societat Protectora de l'Humor organitza un acte (dos en sis mesos) per a presentar el seu projecte de Museu. El grupet que surt fotografiat a la "Zona Vip" de "Brisas" demostra a les clares la seva disposició a riure, però sospitam que no riuen, sinó que s'enriuen. De qui s'enriuen? Fins i tot, la presidenta del Consell de Mallorca, riu tant (se'n riu tant?) que sembla que està a punt de compixar-se.
 Que s'ho passin bé, amb la Feria de Abril andalusa. Lis desitjam que quan a Andalusia organitzin la Fira de Mallorca apareguin a les fotos amb el rostre tan alegre.  

Vos convidam a Sa Lavativa
       

Article de Joan Guasp, a Última Hora, dia 10 de maig


Si voleu llegir-ho millor, fes click damunt.



Àlex Fito presentarà el seu llibre "Cristóbal Nazareto"


 El dibuixant Alex Fito presentarà el seu llibre "Cristóbal Nazareto) a la segona edició de la fira Còmic Nostrum, que se instal·larà a la Misericòrdia el dia 22 fins el 24 d'aquest mes.  El llibre de Fito està basat en la figura de Jaume Santandreu, sacerdot responsable del Can Gazà, el centre per a persones marginades. Fito fou guardonat amb el prèmi al autor revelació en el Salò Internacional del Còmic de Barceona, l'any 2000.

 La organització (Asociación de Amigos y Víctimas del Cómic) ha decidit donar a Can Gazà la recaptació de les activitats solidàries previstes durant aquests tres dies de fira: compra voluntària d'entrades, venda del catàleg de la fira i caricatures. 

viernes, 8 de mayo de 2009

Máquinas en Ciutat



Veo con gran alegría que hay otra máquina en nuestra ciudad. Ayer fue presentada la máquina para borrar graffitis, que se agrega a la de despegar chicles, ambas subvencionadas por el mismo grupo de ideólogos de la limpieza palmesana. Creo que con estas dos maravillosas estrategias, dejarán Palma como lo que debe ser; una ciudad hermosa, poco pegajosa y con cultura. La pintura graffitera tiene ahora su gran oportunidad: sobornar al dueño de la máquina para que no pare de trabajar (yo estoy en tratos con el de los chicles, ya que le demuestro que puedo enchicletear las aceras una vez la ha limpiado). Esto es genial para tiempos de crisis, no paran de hacer su trabajo y deben empezar otra vez, y así siempre. Hoy les presento, dentro de mi conocido optimismo, una nueva máquina multiusos. Permite patear en el culo a idiotas, (limpios o sucios), cortar los chicles usados para poder hacer condones mini, calentar cera de colores para pintar fachadas, etc. Si la miráis con atención, puede haber miles de aplicaciones. 

La parodia política

Els congressistes made in USA protesten al "primer ministre de la República d'Espanya"s



Diario de Mallorca, avui.

martes, 5 de mayo de 2009

Calatraví


Fosca, Pep.

Es veu que tens tantes ganes d'etzibar purificadores lavativades com aquest pobre calatravinetxo té de tornar a tastar Gambes de Sóller.

A mi, en aquesta memorística & humorística etapa se m'ocorre allò que deim en bon mallorquí, i és que, devora En Pep Roig, “el que no corre, vuela”.

No t'enganyaré dient que tenc “LAVATIVA” enregistrada, però sí et faig avinent que, ara, ja no em consolaré amb una sola ració de gambes. Confiant en la teva bonhomia, aspir a que, amb el capitalatzo que guanyaràs amb el posterior PRIMER i ÚNIC CURSET INTENSIU DE INICIACIÓ AL FRACÀS ASSEGURAT, que impartiràs amb l'experiència agafada, podré restar a la reserva espiritual de la famosa i Santa Calatrava tot esperant que me les facis arribar a domicili; des de la qual consideraré que, a la fi, podré gaudir d'aquest desig i d'altres forçadament amagats, gràcies a que seré ben pagat com tot assessor de panxa contenta. No pens fer res pus més que esperar.


Posam una LAVATIVA al vostre servei



Per si teniu algun mal de ventre, si teniu ganes de "buidar", vos oferim una LAVATIVA.
Si la voleu, només heu d'anar a salavativa.blogspot.com
Encara no hi ha el "purgant" necessari, estam en fase de proves, però confiam que, poc a poquet i amb molt bon humor, SA LAVATIVA comenci a fer efecte, especialment als nostres estimats personatges de la política, sobretot aquells que sempre van amb el cul en l'aire, els calçons baixos i que es pensen que això els hi durarà sempre.

Barceló -Diario de Mallorca

 "A tira limpia" critica la tudadissa de doblers dels que tenen la "repartidora" a les seves mans, els mateixos que ens neguen qualsevol aportació econòmica per a la creació del Museu de l'Humor.
 Perdonau-los, no saben el que fan.
      

lunes, 4 de mayo de 2009

Roqueta, a Andorra

• PERIPLE ANDORRÀ DEL PERSONATGE DE VAQUER I THARRATS

Roqueta passa la frontera

Alba Doral
La Massana

• Vaquer (Palma de Mallorca, 1957) recordava ahir, mentre feia un recorregut inicial per la mostra, que Roqueta ja havia tingut alguna que altra fricció amb la policia fronterera, especialment pel seu interès a portar a la Bultaco substàncies massa agosarades, quan feia un desplaçament cap a terres an-dor ranes.
Les vinyetes amb els indicadors assenyalant el Principat van aparèixer sobretot en aquelles aventures inicials, quan el personatge debutava a la revista Cul de Sac (el 1982), de la mà de Vaquer i Joan Tharrats (Barcelona, 1958), que es va afegir al projecte gairebé des del començament. Van ser tretze números, amb un Johnny Roqueta que parlava català, abans que es mudés a la que es va convertir en casa seva durant molt de temps: El Jueves. Les escapadetes al Principat van sovintejar menys aleshores, però el país mai no va deixar de tenir una certa presència en les peripècies del rocker. Per exemple, quan Vaquer es va adonar que el personatge sabia esquiar, explicava ahir el dibuixant. 
El gran desembarcament, no obstant, és el que protagonitza des de dijous, quan va obrir les portes a la Massana l’extensa exposició que es va muntar fa dos anys per celebrar el vint-i-cinquè aniversari (organitzada pel govern de les illes Balears).

Dos eixos la vertebren
La mostra està estructurada a partir de dos eixos: un recorregut per la trajectòria del personatge i les visions i interpretacions que aporten una seixantena d’artistes. 
Dels murs de la mostra pengen versions de Roqueta signades per amics i col·legues de Tharrats i Vaquer, entre els quals Òscar i J. L. Martín, col·laboradors ambdós d’El Jueves; o de Gallardo i Miguelanxo Prado; una tela de David Gamero que frega l’action painting i una fotografia presa per Juan Antonio Briñas el 1984 a Londres, quan va ensopegar pel carrer amb la representació en carn i ossos de Roqueta. Fins i tot hi ha una reinterpretació feta amb lluentons com a matèria primera, signada pel dissenyador valencià Pepe Gimeno. 
L’altra part desplega l’evolució estilística de l’antiheroi. “El vam crear –rememorava Vaquer– per explicar a partir del personatge una sèrie d’històries quotidianes. Era l’època de les tribus urbanes, entre les quals, els rockers”. I aquests van ser els escollits per donar forma gràfica a allò que volien plasmar, “però va ser totalment accidental”.

Un personatge que renaixerà
Vaquer confessa que s’estan plantejant reprendre les aventures del personatge. Concretar una data, però, ja resulta més complex, perquè el temps que els ocupen encara les antigues és ingent: al marge de l’exposició, es van fent reedicions constants. 
Per al nou Roqueta es necessitaran perfilar molts detalls, perquè els temps han canviat, admet Vaquer. “Per exemple, les tribus ja no són les que eren, i això ens ho haurem de replantejar i integrar altres comunitats que aleshores no existien”. També haurien d’actualitzar la qüestió de les motos. “És clar que les que abans eren simplement velles ara s’han convertit en clàssiques”, apunta el dibuixant, motorista ell mateix i que ahir confessava haver portat tupè en algun moment. Tornant a les motos, per cert, a l’exposició massanenca s’ha afegit un model de Bultaco que ben bé podria haver pilotat Roqueta, cedida pel Museu de l’Automòbil d’Encamp. 
I com van conviure tant de temps amb el personatge? “Doncs com qualsevol matrimoni: amb moments de tensió, d’amor i d’odi. Ambdós estem perdudament enamorats d’ell, però de vegades era per matar-lo”.


PUBLICAT A DIARI D'ANDORRA 

domingo, 3 de mayo de 2009

El Consell pagarà 25.000 euros a "Ven a cenar conmigo"


Diario de Mallorca

En el pleno del próximo jueves, el equipo de gobierno del PSOE, Bloc y UM aprobará un paquete de facturas extrajudiciales entre las que se encuentran una de 13.050 euros y otra por valor de 11.199,80 remitidas por Antena 3, la cadena de televisión que emite de lunes a viernes sobre las 20 horas este programa de telerrealidad.
En la primera nota se facturaron tres programas emitidos entre el 29 y el 31 de diciembre de 2008, a razón de 3.750 euros cada uno más IVA, sin especificar más datos. La segunda factura sí detalla los conceptos: "Gastos de traslado" (200 euros); "gastos de adaptación y guionización de 5 acciones en Ven a cenar conmigo la semana del 29 de diciembre" (7.500 euros); "primas del actor Óscar Casado" por el concepto anterior (900 euros), y finalmente, "800 euros de mensajero 255 euros de productos para la Semana de la Tapa", todo ello más el IVA correspondiente.

ELMUNDO

GOVERN Gastos en tiempos de crisis

Antich tiene 63 altos cargos más que Matas

Mariona Cerdó | Palma

Hay 10 directores generales y 64 asesores. Gastan 3,3 millones más que en la anterior legislatura

viernes, 1 de mayo de 2009

Les autoritats, per sevillanes


 Alegria! ja tornam a gaudir de la Feria de Abril. La batlesa Aina Calvo va encendre oficialment la lluminària. Segons podem veure a la foto que publica a la darrera pàgina el diari Última Hora hi podem veure, amés d'Aina Calvo i regidors dels distints partits política a l'Ajuntament de Palma, a la presidente del Consell de Mallorca, Francina Armengol, al delegado del Gobierno, Ramón Socías, la portaveu del Govern Joana Barceló; Eberhard Grosske, de EU i Catalina Cirer, del PP.
 Ni un d'ells ha assistit a cap de les dues exposicions o actes (9 d'0ctubre, en el teatre Xesc Forteza, i 24 d'abril a Cas Texco) que hem organitzat per a donar a conèixer públicament el projecte de Museu de l'Humor, amb la qual cosa se confirma que els nostres polítics pesquen més vots amb música de sevillanes que amb la genteta ingènua i capdefava com nosaltres. Sempre tenen coses més importants que fer; ballar sevillanes, per exemple.

MANUEL MACIÀ I EL SOMRIURE NO SUBVENCIONAT

Manuel Macià va participar a l'itinerari aforístic, el passat divendres, a Consell. 



Si voleu llegir l'article, feis click a sobre




Publicat a Majorca Daily Bulletin



CONTINUING on the currently very popular topic of lenguage and the local government your readers might like to know that:

    The local government has just spent 75.000 euros on producing a children's comic which depicts Israeli troops abusing Arabs.

    The local government has just spent 1.8 millions euros planting olive trees along 10 Kms of the Arenal to Llucmajor motorway.

    The local government has just spent 12 millions euros for the rights to transmit Formula 1 racing on the local IB3 television channel.

    It matters not whether you use the Castellano, “despilfarro” or the Catalan, “malversar”, squander is squander in any language!


    Yours truly,


    John Rule,

    Sol de Mallorca

Un acudit, confidencial, que no fa gràcia


 És fantàstic! Ja tenim una nova peça per al nostre projecte de Museu de l'Humor (aviat li canviarem el nom), i pot ser sigui una de les millors, de les que fan més riure. El director general de la televisió autonòmica (de Maria Antònia Munar) IB3 no vol dir què pagam els contribuents per l'emissió de les carreres de fòrmula  1 (les que podem veure, gratis, per La sexta). A una pregunta del PP en el Parlament, Antoni Martorell contestà que no era correcta de quantitat de 12 milions d'euros per aquesta animalada, però que no diria quan ens costa aferrant-se a "una clàusula de confidencialitat". És a dir, que els que estam obligats a pagar (la mayoría silenciosa i mansa) no tenim dret a saber què pagam. Ja,ja,ja! 
 Mentres, segons ens han contat, hi  ha gent que treballa per a IB3 que ha vist minvat en un 50 per cent el seu sou, i d'altres que no cobren amb la puntualitat que pertoca, i que, segur, aquesta broma no els fa ni mica de gràcia.   
 I aquí tenim els altres partits PROGRESISTES (els mateixos que diuen: "no tenim pressupost" i ofeguen moltes iniciatives culturals i socials) callant i donant suport a aquesta befa de quasi (suposam perquè és secret) 2.000 milions de pessetes. 
 Volem suposar que tot això de la confidencialitat, els 12 milions d'euros i el consentiment dels partits esquerrans dels nostre govern és un acudit dolent i de mal gust. Però els acudits dolents també formen part de la història i del nostre fracassat, per ara, Museu de l'Humor. 
 I lo millor de tot és que ningú dimiteix, ja,ja,ja!