domingo, 31 de enero de 2010

"Vuits i nous de Canamunt & Canavall", 20 anys de Història

La història política de Mallorca dels darrers 20 anys, els personatges protagonistes, i les seves conseqüències, "retretades" per Jaume Ramis (dibuix) i Ferran Aguiló (guió).
Un llibre tan divertit com imprescindible, pels qui volen saber qui i com mou els fils de la societat oficial i oficialista

jueves, 28 de enero de 2010

Propòsits del Museu "Chupano" de l'Humor
































La Societat Protectora de l’Humor, constituïda legalment l’11 de juliol de 2008, fou concebuda amb la finalitat, no exclusiva, de crear el Museu de l’Humor a Mallorca, amb la principal funció de investigar, reunir, estudiar, preservar i divulgar tot allò que pugui tenir relació amb la cultura humorística de les Illes i, també, de tot el món, en els diferents àmbits: espectacle, cultura popular, humor gràfic, llegendes, música, etc...


El 21 de gener, de 2010, va concretar-se l’acord de col·laboració entre la Societat Protectora de l’Humor i Can Gazà: Institut Contra l’Exclusió Social, per a la ubicació provisional de la seu del “Museu” en el porxo de sa Casa Llarga.

A l’esmentat espai s’exposarà el fons museístic disponible: dibuixos, objectes, llibres, cartells, fotografia, pintura, escultura i altres; patrimoni que pensam augmentar a mesura que la recerca de material, especialment a les Illes, doni els seus fruits.


No està previst comptar amb el suport econòmic de les institucions oficials (Govern, Consell, Ajuntament), pel que fa a la nostra gestió quotidiana. En tot cas, les aportacions econòmiques oficials podríem acceptar-les per al patrocini d’actes, exposicions, tallers o altres funcions d’interès general.

Per tal que el nostre “Museu” no sigui un projecte efímer, hem començat les gestions per a crear una fundació a través de la qual es puguin canalitzar les col·laboracions econòmiques, de gestió i administració. La nostra, no és una organització amb ànim de lucre. Per tant, tots els guanys econòmics que puguem assolir, seran destinats a la millora del servei, la dotació d’un espai propi, la promoció cultural i turística del Museu i el suport de les iniciatives, privades i públiques, amb la finalitat de dignificar l’humor com part substancial de la cultura i la societat.


El “Museu” romandrà obert el públic, sempre d’acord amb les normes i costums de Can Gazà.



Foto superior: Jaume Santandreu i Pep Roig, amb la simbòlica "primera pedra del Museu.
Foto Inferior: Toni Rotger "El secretari coixet", visitant les dependències del que serà Museu "Chupano" de l'Humor, a sa CAsa Llarga

El Museu "Chupano" de l'Humor, a la televisió

Manu Blanco, del programa de televisió Mediopolis, entrevista al president de la Societat Protectora de l'Humor, qui parla del Museu "Chupano" de l'Humor, que "viurà" a sa Casa Llarga, gràcies a Can Gazà: Institut Contra l'Exclusió Social

La foto es de Marcelius, presa després de la presentació del llibre de Pedro Prieto "De Palma a Palma"

martes, 26 de enero de 2010

El Museu "Chupano" de l'Humor en Diario de Mallorca

Lourdes Durán, a la seva secció Palma a la Vista, de Diario de Mallorca, parla del nostre Museu "Chupano" de l'Humor que ha ha estat acollit a Sa Casa LLarga per la bona gent de Can Gazà.

Lourdes Durán, en su sección Palma a la vista, de Diario de Mallorca, habla de nuestro Museu "Chupano" de l'Humor, que ha sido acogido en Sa Casa Llarga por la buena gente de Can Gazà

lunes, 25 de enero de 2010

Dibujantes de humor en Alcalà de Henares

Caloi, Ziraldo, Yepez y yo, asomando la calva. En primer término, la mujer de Caloi y su hija

Coses del secretari "Coixet" ben cagat


COSES DEL SECRETARI COIXET, PERÒ BEN CAGAT.


D'ençà de la recent entrada sobre fer de cos, LES VIRTUTS DEL CAGAR, aficada al blog per l'insigne, pendent i decadent, meu President, aquest impagable: segons el Presi=que no me pensa pagar, i esper que tampoc pegar-me per ésser tan escatològic com ell, aquest Secretari Coixet, ha estat recordant algunes anècdotes i frases fetes en (el) català del nostre mallorquí popular. Algunes es poden trobar al Diccionari català-valenciá-mallorquí; d'altres, ara rememorades del meu trescar calatravinetxo.

Dispensau les possibles impertinències.


* L'insult Ésser (Ets, És) més beneit que es CAGAR de panxa.

    * Cagar-se de por

* Cagar-se en algú/alguna o alguna cosa.

    * Les flastomies amagades de: me cago en l'olla, me cago en l'ou, i, fins i tot... me cago en Déu, o més sua: Me cago en dena, o en redena.

    * Me cag en Sevilla (?), Me cag en la mar salada.

    * Me cag en tu i el teu tururut !

    * A Sa Calatrava jugam a trava. Si no saps que és jugar a trava, tu pare el cul que jo pel forat del cagar t'hi ficaré sa fava. Abreujat: Per jugar a trava, tu pose es cul i jo hi posaré sa fava.

    * Tant vol/vols fer que la cague/cagues.

    * Cagar-la. Ja l'has/hem cagada. L'hem ben cagada !

    * El cagar d'un no fa pudor. L'amo del cagat no sent la pudor.

    * Caga més un bou que mil orenetes

    * Cagar-se de por.

    * Traducció lliure d'un rètol a un excusat: Caga de gust, pixa contento; però, per favor, fes-ho dentro.

    * El senyor Marquès sap cagar com si res.

    * Per què no mai Joan o Miquel o... , sinó que hi ha el mal nom de Pep merda (Potser el Presi ho sap).

    * A on ? Allà a on caga l'amo En Ramon.

    * Tu, com En Tomeu, Mateu o Andreu, que tot lo que cagues és teu.

    * La vida és tòxica i d'aquí a cent anys, tots cagats /tots calbos.

    Ara, de totes aquestes escatologies, la que trob més simpàtica és la del pagès que, després d'un bon àpat, deia a la seva estimada dona: “T'estim més que un bon cagar” I ella romania tota cofoia. A mi m'han abandonat més d'una mitja novia, per mor de que, talment com els polítics amb la genial idea del Museu, no han entès que estimar més que bon cagar és estimar més que molt.

    I no ho oblidem: Si tenim problemes per a un bon cagar, pensem que una bona lavativa d'hora tot ho cura.


Salut & Hu@mor !


"Chupano de l'Humor", Noticies


Tolo Juan y Bernat Roig, apoyan el Museu "Chupano" de l'Humor.
(Pedro Prieto, en UH)

sábado, 23 de enero de 2010

Museo de la caricatura y el cómic en Tel Aviv




La creación del museo es la realización de un sueño para la comunidad de caricaturistas y artistas de comics en Israel y también para las decenas de miles de amantes del cómic que ahora tienen una plataforma permanente para la actividad en este campo. El museo expone a los visitantes a las diversas facetas, los contextos y las cualidades del arte de la caricatura, con el objetivo de promover una mejor comprensión y toma de conciencia de la necesidad de caricaturas en la sociedad. El museo estimula y apoya la investigación de la caricatura en Israel y su papel como una reflexión y crítica de la realidad local. El museo fue concebido por el alcalde de Holon Sr. Moti Sasson, director general municipal de Hannah Hertzman, el Teatro de Holon, Israel y la Asociación de Caricaturistas y es el resultado de un gran progreso en estos medios del arte en los últimos años.

jueves, 21 de enero de 2010

"LES VIRTUTS DEL CAGAR"- Fons del Museu "Chupano" de l'Humor

Nou discurs pronunciat en la càtedra cagatoria de la Universitat de ENSUMALANCA per Macari Cagané


Editorial Diarrea.


INVOCACIO


Maigs bonum est cagare

quam bibere et manducare

Millor cosa és el cagar

que el beure i el menjar.

Paraules d'un caganer

en temps que cagava bé.


PROEMI


Discrets i nobles oients,

qui apretant llavis i dents

arrufeu un poc el nas,

per respecte al meu "detrás",

que amb solemnitat completa

ara fa la seva feta,

crec que será convenient

fer-vos en aquest moment

un discurs improvisat,

en el qual, amb claretat,

a tots us tinc de fer veure

que jamai em podreu treure

cap feina més d'admirar

que la feina del cagar.


Procureu-me estar atents,

que provant-ho al mateix temps,

per la boca i el "trasero"

sens cap vanaglória espero

convéncer l'enteniment

amb el discurs evident,

i convéncer també el nas

amb els perfums del "detrás".


No'm diguin que só indecent

perqué davant de la gent

cago i parlo de cagar,

que és cosa que tothom fa.


Des del més gran al més xic,

des del més pobre al més ric

i és molt babau qui s'amaga,

de cagar, doncs tothom caga,

i com al principi he dit

vaig trobar en un llibre escrit,

d'un antic savi doctor,

que és tenia per millor

en aquell temps el cagar

que el beure i que el menjar.


Aixó sí que ho crec molt bé

i jo us ho provaré,

amb raons tan evidents,

que ho veureu, nobles oients,

encara més clar que aixó.


Començo doncs ara jó

i en dues parts dividiré

el discurs que vos faré,

provant-vos en la primera

el poder de la caguera,

i mostrant en la segona

que és cosa molt sana i bona,

i d'una gran excel-léncia,

com veureu amb evidéncia.


PRIMERA PART


L'Emperador de la Xina,

el Sultá de Palestina

i altres terres de l'Orient,

tots els Reis de l'Occident,

el de França, el d'Espanya,

el d'Irlanda i la Gran Bretanya,

tots els Reis y Emperadors,

ducs, marquesos i senyors

que d'aquí cent anys hi haurá,

tots els que en el món hi há,

i tots aquells que hi ha agut

tan poder junts no han tingut

ni jamai podrán juntar

com té el "Senyor Cagar".


Cagat homo, cagat dona

et cagat omnis persona.


Paraules d'un escolá

que no podía cagar.


Caga tot qui es animal,

caga el ric i el menestral,

caga el savi i l'ignorant,

la formiga i l'elefant,

caga el Rei i caga el Papa

caga tot home que endrapa

i caga, per acabar

tot qui te cul per cagar.


Aquell "currutaco" fi,

que tot ell és presumir,

caga en més d'una ocasió,

amb molt gran satisfacció;

fins les senyores més fines

corrents s'alcen les cortines

descubrint l'honest darrera,

quan apreta la caguera.


L'avar que en gran afany

conta el seu tresor tot l'any

i d'alli no s'alçaria

per son cosí ni sa tia

fins que ben tancat hagués

amb sis claus els seus diners,

s'alça corrents sense peresa,

quan li diu naturalesa

que en la necessaria hi ha

negocis a despatxar;

i si estant-se allí assentat

es recorda que ha deixat

tal volta el calaix obert,

tinc jo per molt i molt cert

que pendrá paciéncia llarga

fins que havent buidat la carga

el senyor cul li dirá:

"-Alça't d'aquí, prou hi ha."


El noble o l'adinerat

per donarse dignitat,

si algú el demana per res

o está ocupat o no hi és

i tant se fá demanar

que al pobre fa renegar;

més si apreta la caguera

aneu-li prompte al darrera

i veureu com sens tarder

corrents despatxa el cagar.


Si veieu a molta gent,

com el criat o l'assistent,

a totes parts els envien

i per si res no farien

per més que fos important;

a veure si enviaran

el criat, la minyoneta,

quan truca Donya Cagueta.


Molt diuen, doncs així pensen:

"a Roma de tot dispensen";

més jo diré a aqueixos tals

que son uns grans animals,

doncs mai a Roma hi haurá

qui dispensi de caga.


Vull que el luxuriós em diga,

quan té davant a sa amiga

i sa intenció marxa bé

qui sería el primer,

si l'incités la caguera

el davant o bé el darrera.


En fi és feina tan comuna

que sols aquell que dejuna

és el qui es pot lliurar

de la merda de cagar;

més aquí entra l'obstacle

que a no ser un gran miracle

no viuria pas un mes

qui no mengés ni cagués.


Homes i dones hi ha hagut

en el món plens de virtud,

santedat i peniténcia,

molts d'ells han fet abstinéncia

en el beure i el menjar

mes mai han pogut trobar

ni en cap llibre he vist escrit

que el més gran apenedit

de cagar hagi deixat

quan el cul li ha demanat.


Jo he regirat pergamins,

dels autors grecs i llatins,

he llegit tota la história

del regne de Cagatória,

he desenterrat els ossos

de mil culs, ja xics ja grossos,

del temps antic i modern,

dels del cel i de l'infern

i al fí de tots he trobat

que en son temps tots han cagat.


Aixó es un precepte just:

caga aquell que hi troba gust

i caguen els qui hi pateixent,

n'hi ha que cagant s'engreixen,

altres que hi fan espetecs,

altres que cagant fan sist,

uns tenen el cagar trist,

altres fan trap, trep, trop, trum,

altres pam, pom, pim, pom, pum,

cadascú fa sa música

amb la merda que trafica.


Peró com no acabaría

ni amb una hora ni amb un día

el poder de la caguera

daré fí a la part primera

dient: oh, auditori meu,

que, tots cagant merda feu.


Fí de la primera part


SEGONA PART


Ho quan utile est cagare;

quam dulce est ventre buidare

in plasa, in horto, et in monte,

in camino, prope fonte;

et si cagacio malestias

adhuc cagare inter bestias!


(Paraules d'un pobre diable

que cagaba en un estable)


Jo vos contemplo parats,

oients meus molt perfumats,

i al veure que és cosa clara

tot el que us he xarrat ara,

confesareu convençuts

no ho sou tan en son poder

com es el Rei Caganer.


Peró sortiu-me de por,

que un tinc de fer veure jo

que si bé és molt poderós

és també molt deliciós,

molt agradable, molt sá

i molt útil el cagar.


El cagar us podrá donar

gran força per treballar,

ganes per menjar i beure,

ell fará als sastres seure,

als barreters fer barrets,

als ferrers fará estar drets,

escriure també als notaris,

als metges molt males nits,

musics i escolans cantar;

als militars, barallar,

guanys molt grans als hortelans,

a tots treball i descans,

fins als sabaters fer botes

i als escarabat pilotes,

i aquell que no cagará

res de tot aixó fará:

Veus aquí amb quanta raó

he dit que el cagar és bó!


Tres hores més xerraria

i encara no acabaría

peró m'avisa el darrera

que ha acabat ja la caguera

i acabo jó dient:

que caguin per sempre. Amén.


PROU





Los políticos, de mal humor en Granada


Malas noticias desde Granada. Martín Favelis no ha conseguido el apoyo institucional para organizar su tercera edición de Encuentro de Humoristas Gráficos, que este año pretendía dedicarla a la edición que se celebró hace 30 años.

El año pasado ya tuvo serias dificultades para organizar la segunda edición, por más que en la recepción oficial de los participantes, en el salón de actos del Ayuntamiento, las autoridades presentes garantizaran la continuidad del evento.

Esa es una demostración más de la hipocresía de los políticos, incapaces de comprender todo aquello que escapa de sus propios intereses. Por eso en Mallorca, tras haber logrado el consenso y promesas de los partidos políticos, hemos decidido que el Museu de l’Humor va a prescindir de toda intervención política, porque el consenso y las promesas se las ha llevado el viento. Si las instituciones quieren participar, que lo dudamos, que lo soliciten y podrán patrocinar algunas acciones, pero no se podrán apropiar de ellas “para salir en la foto”.

Lo sentimos por Martín Favelis y por Granada, cuyos políticos han demostrado que son como en todas partes: unos cegatos faltos de sentido del humor.



Foto superior: Los participantes en el Encuentro


Foto inferior: Entrega de diplomas (embajador honorífico de granada) en la sala municipal de plenos. Los políticos ríen, ¿o se ríen?





martes, 19 de enero de 2010

Wenceslao Fernández Flores

“El humorista no es un clown. El humorista es un hombre perfectamente serio, que trata con toda seriedad asuntos serios...”


“El humor es sencillamente una posición ante la vida”

“El humor tiene la elegancia de no gritar nunca y también la de no prorrumpir en ayes. Pone siempre velo ante su dolor. Miráis sus ojos y están húmedos, pero, mientras, sonríen sus labios...”


Wenceslao Fernández Flores, en su discurso de ingreso en la Real Academia Española, el 16 de mayo de 1945

lunes, 18 de enero de 2010

Museu "chupano" de l'Humor, camina

Enhorabona!

Tots els que volem que el Museu Chupano de l’Humor sigui una realitat, estam d’enhorabona, ja que començam a saber, de veritat que hi ha gent molt disposada a col·laborar, de manera tangible.

A sa Casa Llarga, la gent de Can Gazà ja a començat la tasca de posar a punt les diferents sales del Porxo on s’ubicarà el nostre espai dedicat a l’humor, tota casta d’humor, no només dibuixos.

Per altra banda, ja ens han fet arribar propostes de col·laboració tècnica i material, de manera desinteressada.

Volem dir que la iniciativa privada ens està obrint els braços i nosaltres intentarem correspondre de la millor manera, tenint en compte que, aquest, es un projecte comú, de tots els que ho entenguin i vulguin participar.

Cal dir que la funció principal del Museu Chupano de l’Humor es oferir un espai per l’arxiu, estudi, preservació, divulgació de tot el que tengui a veure amb l’humor.

Hi haurà un espai dedicat a Balears, però consideram que l’humor es patrimoni universal i, per tant, tot l’univers humorístic hi tendrà cabuda: actors, autor, escriptors, dibuixants, pintors, escultors, músics, glosadors, personatges de la cultura i la festa popular, etc.

Gracies a tots.


¡ENHORABUENA!

Todos los que queremos que el Museu “Chupano” de l’Humor sea una realidad, estamos de enhorabuena, puesto que empezamos a saber, de verdad, que hay gente muy dispuesta a colaborar, de manera tangible.

A sa Casa Larga, la gente de Can Gazà ya a empezado la tarea de poner a punto las diferentes salas del porche dónde se ubicará nuestro espacio dedicado a l’humor, toda clase de humor, no sólo dibujos.

Por otra parte, ya nos han hecho llegar propuestas de colaboración técnica y material de manera desinteresada.

Queremos decir que la iniciativa privada nos está abriendo los brazos y nosotros intentaremos corresponder de la mejor manera, teniendo en cuenta que este, es un proyecto común, de todos los que lo entiendan y quieran participar.
Decir que la función principal del Museu es ofrecer un espacio para el archivo, estudio, preservación, divulgación de todo lo relacionado con el humor.
Habrá un espacio dedicado en Baleares, pero consideramos que el humor es patrimonio universal y, por lo tanto, todo el universo humorístico tendrá cabida: actores, autores, escritores, dibujantes, pintores, escultores, músicos,glosadors, personajes de la cultura y la fiesta popular, etc.

Gracias todos



miércoles, 13 de enero de 2010

Pedro Prieto parla del Chupano de l'Humor, a Última Hora

Mordillo y el Museu de l'Humor


Enrique, Mordillo y Pep Roig, la Universidad de Alcalá de Henáres


“En Palma o en Mallorca debería hacerse un museo del humor, porque hay material para crearlo. Yo creo que Mallorca se lo merece y hay gente luchando por ello desde hace años. Hay edificios vacíos, igual sucede en Argentina, que podrían acoger este tipo de museos”


GUILLERMO MORDILLO (En Diario de Mallorca)











martes, 12 de enero de 2010

Acord per a ubicar el Chupano de l'Humor a sa Casa Llarga




El Museu Chupano de l’Humor prest serà una realitat, després de l’acord de col·laboració entre Can Gazà Institut Contra l’Exclusió Social i la Societat Protectora de l’Humor, que permetrà ocupar el porxo de sa Casa Llarga, a la carretera de Valldemossa, kilòmetre 4,5, junt al futur hospital de Son Espases.

L’acord ha estat “fermat” per Jaume Mateu, president de Can Gazà; i Pep Roig i Antoni Rotger, president i secretari, respectivament de la promotora. Jaume Santandreu, que està de viatge, no hi ha estat present en cos, però sí en ànima.

No han fet falta documents ni firmes. Una encaixada de mans, de la manera que es feien les coses temps enrere, ha estat suficient.

No hi ha data d’obertura, però hi ha voluntat que sigui la primavera vinent.



Acuerdo para la sede del Museu Chupano de l’Humor


El Museu Chupano de l’Humor, en Mallorca, pronto será realidad, tras el acuerdo de colaboración entre Can Gazà: Instituto Contra l’Exclusión Social y la Sociedad Protectora de l’Humor, que permitirá ocupar el porche de Sa Casa Llarga, en la carretera de Valldemossa, kilómetro 4,5, junto al futuro hospital de Son Espases, en Palma.
El
acuerdo ha sido establecido hoy entre Jaume Mateu, presidente de Can Gazà, y Pep Roig y Antoni Rotger, presidente y secretario, respectivamente de la promotora. Jaume Santandreu, que está de viaje, no ha estado presente en cuerpo, pero sí en alma.
No han hecho falta documentos ni firmas. Un apretón de manos de manos, de la manera
que se hacían las cosas tiempos atrás, ha sido suficiente.
No hay
fecha d’apertura, pero sí voluntad de que sea primavera próxima.

Recalcar que este proyecto no cuenta con ayudas ni subvenciones oficiales. Todo queda entre la solidaridad de los marginados


domingo, 10 de enero de 2010

jueves, 7 de enero de 2010

Sa Casa Llarga acollirà el Museu de l'Humor



Can Gazà: Institut Contra l'Exclusió Social i la Societat protectora de l'Humor, estan disposats a constituir el que serà el "Chupano de l'Humor", que no és altra cosa que el pretès Museu de l'Humor.
Esperam poder obrir abans de l'estiu, a les golfes de sa Casa Llarga, a la carretera de Valldemossa, just davora el futur hospital de son Espases.
Per arribar-hi des-de Palma, heu d'anar a la carretera de Valldemossa, a partir de la rodona que hi ha en el Camí dels Reis, junt a les instal·lacions d'Emaya. Heu de continuar fins a l'altra rodona i donar tota sa volta per a tornar cap a Palma. A mitjam tram hi ha un desviament que posa "Camí de son Espases" i va paral·lel a la carretera. A uns cent metres més hi ha l'entrada a sa Casa Llarga. A la porta hi ha un cartell que indica "Entull", hon hi podeu trobar mobles usats a bon preu, que posen a la vostra disposició la bona gent de Jaume Santandreu.
Continuarem informant.

SA CASA LLARGA ACOGERÁ EL MUSEU DE L'HUMOR

Can Gazà: Institut Contra lExclusió Social y la Societat Protectora de l’Humor, están dispuestos a constituir el “Chupano” del Humor", que no es otra cosa que el pretendido Museo del Humor, en Mallorca, promovido por el dibujante y periodista Pep Roig.

Esperamos abrir antes del verano, en las buhardillas de sa Casa Larga, en la carretera de Valldemossa, junto al futuro hospital de Son Espases, en Palma

Por llegar desde Palma, hay que tomar la carretera de Valldemossa, a partir de la rotonda
junto al Camí del Reis, lindante con las instalaciones de Emaya. Debéis continuar hasta la otra rotonda y dar la vuelta para volver a Palma. A mediados del tramo de regreso a la ciudad, existe un desvío al "Camí de Son Espases" , que transcurre paralelo a la mencionada carretera. A unos cien metros de recorrido está la entrada a sa Casa Larga.
Continuaremos informando