jueves, 31 de marzo de 2011

GAMBIROTADES DEL, DE MOMENT ENCARA, SECRETARI COIXET






Un bon pardalango, està fet aquest Presi meu i del Museu.
Es veu que s'ha avorrit tot copiant les beneitures dels polítics, traduint-les en esbojarrats burots; tant que, ara, es dedica a contar les meves intimitats de cames=gambes que em fan anar caminant a la torta biorxa, talment un gambirot.
Es ben cert que me vaig engolir un bon grapat de Gambes de Sóller, emperò el que no queda clar, perquè no ho conta en veritat, que dels milions d'euros del Govern i Consell se'n va fer càrrec ell. A mi em va conformar amb unes quantes gambes i ell, de llavors ençà, en sopa cada dia.
No sé si ara les fa dur d'Albacete. El cas és que de tant ficant-se amb els corruptes s'ha contagiat i té muntat un entremat de tràfic de gambes que Déu n'hi do.
Pel que fa a les meves tres cames, afortunadament no caldrà operar-me, de moment, de la d'enmig; fins i tot, i gràcies a la promoció que me fa (ara actuaré de calatravinetxo no gens fi) aquesta ESTIU aniré prou bé fent engronsar sa PERDIU.

AU IDÒ MEM !

Toni Rotger, "Robocopcalatravínetxo"

A Toni Rotger, prest ja no li podrem dir el "secretari coixet" perquè demà, a Son Llatger li fan la segona operació per a implantar-li una altre pròtesi a la segona de les seves tres cames.
 Poc a poc l'estan convertint en l'home metàlic, i segur que amb les noves forçes que ara tendrà serà seleccionat per a participar a les properes olimpíades, modalitat salt amb pèrtiga.

 Continuarem informant.



A la foto, Toni Rotger fotent-se unes gambes de Sòller a càrrec dels millons d'euros que el Govern balear i el Consell de Mallorca li donaren per a crear el Museu de l'Humor. Però com s'estima més les gambes que els museus i els humors, idò s'ho va gastar tot amb el producte marítim solleric, amb tanta fruïció que les gambes de Sòller ara les han de dur d'Albacete, ja que no en va deixar ni una.


El Ple municipal d'Inca parla del Museu de l'Humor


Acta del ple municipal de l'Ajuntament d'Inca, en el qual l'independent Ángel García va fer una pregunta referent al Museu de l'humor




"10.- El Sr. García comenta que sovint reben informació d’algunes persones, de les quals no diu els noms, malgrat que creu que no es molestarien, per l’interès que té per instal·lar un museu de l’humor a Inca; pareix que darrerament s’ha deixat d’acostar per part de la majoria municipal. Comenta que la veritat és que els Independents d’Inca veurien amb cert afecte una instal·lació d’un museu de l’humor, que és el que falta, i creu que, si s’asseguessin a una taula, hi trobarien el lloc adequat.

El Sr. Batle li conta que l’interès de la majoria municipal és el mateix. Ara bé, passa que en ocasions els interessats fan més via. Ell va rebre aquesta petició per part d’unes persones que tenen aquesta sensibilitat, i ho veu bé. Aquestes li varen demanar si li pareixia bé que en parlassin amb els grups de l’oposició, a la qual cosa va contestar que cap problema, sense pensar que fos d’avui per demà. Aquesta gent, explica, va venir rebotada de Palma, perquè les institucions d’allà ho havien de fer i no ho han fet, hi varen pensar en Inca, que és el centre de l’illa. El Sr. Batle manifesta que parla amb tota claredat i que, amb tota honestedat, se li va ocórrer que, com que han de fer un museu de l’educació, potser hi hauria possibilitats que fos allà mateix; pensava en un altre espai, però li digueren que necessitaven un local de forma immediata. El Sr. Batle els va respondre que ho estudiaroen. Explica que passaren un parell de dies i ja va rebre un escrit. Ell segueix tenint la mateixa prioritat que abans, però tampoc es crema. Ell vol fer les passes amb molta tranquil·litat i seguretat i ho vol debatre amb l’oposició. Per fer el Museu del Calçat, basta mirar els anys que han estat, també per fer el conveni amb la Conselleria pel Museu de l’Educació. Ara, per fer un Museu del Humor, que fa constar que hi està completament d’acord i la majoria també, s’ha de veure amb tranquil·litat, el món no s’acaba. Per un tema d’aquest calat s’han d’asseure i s’ha de tenir-ho tot clar.

El Sr. García diu, doncs, que no està descartat.

El Sr. Batle respon que ni molt manco i que, a més, els interessats ho saben. Considera que una cosa és manifestar un interès i unes intencions, i una l’altra és demanar unes claus l’endemà.

El Sr. García dóna les gràcies al Sr. Batle".

sábado, 26 de marzo de 2011

Homenatge a Japò, per a començar a dir adeu

A partir de la propera setmana, aquesta secció s'haurà d'ajustar a un altre format. Fins ara, des de fa molts anys, omplia una página. Ara només ocuparà mitja pàgina, per a donar espai a altres seccions noves, de Julián Aguirre (chicas) i Eugenia Planas (Casas).
 Segur que la publicació guanyarà en qualitat i prestigi.
 El nou format és una fórmula per a començar a dir adeu als lectors.
  

El fuego florido


Demoniocracia


viernes, 25 de marzo de 2011

"Harca" ens presenta el seu nou llibre d'humor

 El nostre amic, el multi premiat dibuixant Juli sanchis "Harca" ens convida a la presentació del seu nou llibre, "Vull la lluna", dia 7 d'abril, a la Feria del Libro de Valencia, y dia 20, a la Casa de Cultura de Picassent.






Nuestro amigo, el multi premiado dibujante Juli Sanchis "Harca" nos invita a la presentación de su nuevo libro, el 7 de abril en la feria del libro de Valencia, y el 20, en la Casa de Cultura de Picassent

Blog del Museu (Fracassat) de l'Humor: 38.655 visites


miércoles, 23 de marzo de 2011

Santiago segura y Pep Roig hablan de hacerse unas "pajillas"


















Diálogo Pep Roig y Santiago Segura, en el programa “Moments” de IB3:
Pep- Me gustaría preguntarte si un día de estos nos podríamos ver y hacernos una pajillas.

Santiago- Yo, la verdad es que prefiero que lo hagamos cada cual en su casa. Si quieres, podemos pensar el uno en el otro, también me parece recomendable.
P- A mí me parece recomendable la compañía, más que nada porque mientras tanto hablamos.
S- Esto es muy “torrentiano”. A él sí le gustaría. Le diré a José Luis, que te metas en su coche y allí hacéis lo que queráis.
P- He de confesarte que yo también me encontraría un poco cohibido.
S- Ya lo sé. Los dibujantes somos gente tímida que nos gusta estar solos en casa dibujando.
P- Además, dicen que el tamaño no importa, pero a mí sí me importa, y la verdad es que deja mucho que desear...
S- Las comparaciones, Pep, son odiosas y, efectivamente, por eso cada uno con la suya y Dios en la de todos.

Días (siglos) de sangre y fuego 2


domingo, 6 de marzo de 2011

El regidor dels Independents d'Inca pregunta al Ple si es possible instal·lar el Museu de l'Humor a Inca


El regidor Ángel García, en representació del grup polític Independents d’Inca va ser qui formulà la pregunta al Ple municipal de si era possible instal·lar La Casa de l’Humor i el Còmic a la ciutat. 
 Segons regidors d’altres grups en representació municipal, va haver-hi el pronunciament favorable per part de tots el grups, però altres fonts ens han dit que no sembla que la cosa estigui tan clara.
 Cal aclarir que el Ple no va aprovar la proposta, entre d’altres raons perquè encara no l’hem feta segons mana el reglament. En el Ple es va fer la pregunta de si era possible dur a terme al nostre projecte, la qual cosa no suposa aprovar-ho, en el cas de que l’opinió favorable sigui positiva, només és una declaració d'intencions. 
 Per no embullar més la troca, quan l’acte de la sessió esmentada estigui disponible la publicarem tal qual. 
 De tota manera, consideram una bona noticia el fet que algún regidor de l'Ajuntament inquer hagi fet la passa de dur la nostra proposta a ple, encara que només sigui per conèixer que en pensa l'equip de govern i el altres grups polítics a l'oposició.


















Àngel Garcia, en el centre, regidor del Independents d’Inca
   

Injusticia


sábado, 5 de marzo de 2011

El ple municipal d'Inca, per unanimitat, es pronuncia a favor de la creació de la Casa de l'Humor i el Còmic




De natural pessimista, com solen ser la majoria dels que es dediquen professionalment a a l’humor, ja començava a creure que havia-m assolit un altra fracàs amb la nostra proposta de instaurar la seu de la Societat Promotora de l’Humor a Inca, amb el propòsit de crear la Casa de l’Humor i el Còmic. 
 La manca de noticies provinents de l’Ajuntament (el batle i els regidors de l’oposició) ens feien pensar que la nostra proposta no havia sigut considerada seriosament pels polítics inquers, la qual cosa no es certa com queda demostrat amb el fet que la nostra proposta ja ha passat per sessió plenària en forma de pregunta, i que tots els partits polítics ja han manifestat, amb aquesta acció, la seva postura oficial favorable al projecte, segons ens informen alguns del regidors assistents  a l'acte. 
 Tots els que creiem amb que la Casa de l’Humor i el Còmic (nascuda com Museu de l’Humor) estam d’enhorabona, malgrat encara falta concretar com, quan i on. “Passi el que passi el maig, la vostra proposta anirà endavant, perquè tots els grups consideram que és una bona idea”, ens digué la regidora Magdalena Cantarellas (PP), en presència de l’ex-batle Pere Rotger i els regidors del PSM Antoni Rodríguez i Andreu Caballero. 
................................................


EL PLENO MUNICIPAL, A FAVOR DE LA CASA DE L'HUMOR I EL CÒMIC







De natural pesimista, como suelen ser la mayoría de los que se dedican profesionalmente a a’l humor, ya empezaba a creer que habíamos logrado un nuevo fracaso con nuestra propuesta de instaurar la sede de la Societat Promotora de l’Humor en Inca, con el propósito de crear la Casa de l’Humor i el Còmic.
La carencia de noticias provenientes de l’Ayuntamiento (el alcalde y los regidores de l’oposición) nos hacían pensar que nuestra propuesta no había sido considerada seriamente por los políticos
inquers, lo cual no es cierto como queda demostrado con el hecho que nuestra propuesta ya ha pasado por sesión plenaria en forma de pregunta, y que todos los partidos políticos ya han manifestado, con esta acción, su postura oficial favorable al proyecto, según nos informan algunos de los concejales asistentes al acto.

Todos los que creemos con que la Casa de l’Humor i el Còmic (nacida como Museu de l’Humor) estamos de enhorabuena, pese a todavía falta concretar como, cuando y dónde. “Pase lo que pase en mayo, vuestra propuesta irá adelante, porque todos los grupos consideramos que es una buena idea”, nos dijo la regidora Magdalena Cantarellas (PP), en presencia del ex alcalde i presidente del Parlament Pere
Rotger (PP) y los regidores del PSM Antoni Rodriguez y Andreu Caballero. 



Imatges: El Casal Metge Cifre, uns dels llocs proposats per la Societat Protectora de l'Humor per acollir la seu de la Casa de l'Humor i el Còmic. Cartell de futur...

Requiem


Conocimiento de causa