miércoles, 28 de enero de 2009

Només ajudes públiques per als "rics"


 Ja hem comentat la noticia de la subvenció de 120.000 euros que el Govern i el Consell han atorgat a Jopela i al seu grup perquè puguin anar a escalar una muntanya de l'Himalaia. Vàrem fer paleses la comparació d'aquesta decisió institucional de concedir ajuda econòmica a aquests esportistes (també d'altres conceptes diferents), mentre que per al Museu de l'Humor aquestes mateixes institucions (la Conselleria de Cultura del CIM)  només tenen la frase màgica: "no tenim pressupost".
 Idò bé; la cosa no es tan magnífica com sembla, per als de Jopela, perquè abans de rebre ni un euro ells han de pagar-ho tot, després presentar les factures i... ja ho veurem si  finalment cobraran. 
 És la norma oficial de la Llei de Pressuposts, o de subvencions, que no ho tenim clar. És a dir, que si no tens un bon compte corrent, ben ple, tant que et permeti posar-hi mà per a dur a la pràctica projectes culturals, esportius, artístics, i d'altres, no pots fer res de res. 
 Ens ho han explicat molt bé: "Si la Societat Protectora de l'Humor vol ajuda oficial a base de subvencions per a constituir el Museu de l'Humor (recordam que volem que sigui de titularitat pública, o sigui del Consell, i que no volem subvencions) heu de presentar el vostre pressupost general, posem que sigui 100. Ens ho mirarem i, si ho aprovam, vos donarem més o manco un 10 per cent, però a final d'any i si presentau les factures (pagades) de la totalitat (100). És a dir: paga i calla, si després vols cobrar una mínima part". 
 Això és com funciona la política d'ajudes a les iniciatives dels illenc. Si ets pobre, com la Societat Protectora de l'Humor, no hi ha ajuda. Estam d'acord que hi ha  d'haver un control ferm dels doblers públics i que no tots els projectes mereixen tal aportació. Però aquests que ara comanden i tenen potestat per a manejar  pressupost en fan un  gra massa, se l'aguanten amb un paper de fumar,  no per a tot ni tothom, és clar   

4 comentarios:

  1. Benvolgut President Pep,

    Vol dir que perquè, per exemple, els de l'expedició al Himalaia obtenguin finalment els 120.000 euros promesos, n'han de bestraure i gastar 1.200.000, d'euros, per a llavors, mostrant factures, “gaudir” només d'aquest 10%. Això no és gens clar. Si veritablement va així, Pep, jo renunciaria ara mateix d'anar per aquí i trob que hauríem, ja, cercar altres camins més creatius i pràctics.
    Francament.

    ResponderEliminar
  2. REFLEXIONS


    President Pep,

    Servidor, que ara vaig menys coix que tu, trescant per Ciutat, me top amb nova gent que entra al Bloc, la qual va entenent que, malgrat totes les crisis, hi ha discutible repartició de doblers per a diverses infructuoses(?) activitats, manco per a la nostra proposta.
    Caldrà, però, explicar més, en les properes activitats, als amics que anam fent i la resta de la ciutadania, el que ja hem proposat als Ens polítics, a fi de que quedi clar el Projecte i la manera de dur-ho a terme

    Insistir en que no estam demanant cap soterrada subvenció amarada de pressupost fixe.
    Estam sol·licitant implicació governamental pel que creim és un interessant Projecte.
    I, si no és possible, ens haurem d'espavilar a fi de trobar els recursos per tal de fer-ho anar.

    A la propera reunió de la SOCIETAT PROTECTORA DE L'HUMOR, podríem parlar-ne.

    Explicat tot això... procurar no retreure tant el que es dóna a altres, encara que dubtoses activitats culturals, i treballar més per la nostra idea, mentre en el Bloc anam informant de les gestions, noves propostes d'actes per a propiciar-la, recollir suggeriments i, sobre sot, al mateix Bloc, anar-hi ficant més Humor en els comentaris i informacions amb divertiment.
    Això Sí: amb humorística seriositat, per, si cal, enfotent-nos del Sant i la Festa, començant per nosaltres mateixos amb les nostres particulars i humanes dèries.

    Jo, per exemple ric molt quan repetim els nostres fracassos i em consola que, si els fracassos es diu que són experiències de les quals se n'aprèn, acabarem ben savis; tu per acumulació, jo perquè, no sabent de quasi res, no necessit c dels "suposats" fracassos.

    I... "!Qué nos quiten lo bailao!"

    ResponderEliminar
  3. BANC DE L'HUMOR

    I que tal, si seriosament i/o de conya, cream un BANC DE L'HUMOR que a més d'acceptar individuals socis protectors, recollir aportacions d'altres diverses entitats promotores que ens aportin efectiu, locals i/o material logístic ...
    A més, funcionant com a Banc, tal vegada “rascaríem” alguna partida grossa de les que donen tots els respectius governs mundialment =
    “BANC MUNDIAL DE L'HUMOR, Caixa promotora, branca econòmica delegada de l'Associació Cultural, sense afany de lucre,SOCIETAT PROTECTORA DE L'HUMOR, propiciadora del futur MUSEU DE L'HUMOR UNIVERSAL.”

    (Acceptam més suggeriments)


    Antoni Rotger, Secretari no perpetu.

    ResponderEliminar
  4. Amics,

    Al final del segon comentari hi ha hagut un tall.

    Complet, hauria de dir:

    “ Jo, per exemple, ric molt quan repetim els nostres fracassos i em consola que, si els fracassos es diu que són experiències de les quals se n'aprèn, acabarem ben savis; tu per acumulació, jo perquè, no sabent de quasi res (no necessit desaprendre, com aconsella qualque nova pedagogia d'avui en dia)aprofit doblement aquesta circumstància. “

    Salut i Hu@mor !


    Toni Calatraví

    ResponderEliminar