Ara que tenc temps i espai, després de l’exposició del nonat Museu de l’humor (la segona en sis mesos), vull fer un “cortar i pegar” de l’article de Bartomeu Mestre “Balutxo”, concretament del paràgraf en el qual parla de Toni Rotger, el nostre estimat “secretari coixet”, perquè els qui no el conèguin (ni deu haver-hi pocs) es fácin una idea aproximada de quí és ell.

 Diu, “Balutxo”, en el seu article  

“en Toni (Rotger), amb mil iniciatives a favor de la cultura popular, des del barri de Sa Calatrava, on es tomaren les barreres que barraven el pas a qui no podia pagar entrada. La reconquesta post(?)franquista de La Rua de Palma va ser cosa seva, malgrat les enciclopèdies ho hagin ignorat. La desfilada, anys abans del festival de teatre “oficial”, de grups com A-71, Claca, Garibaldis, Pluja, Estornell (ai, El verd país de la cadernera!), Comediants (ai, el Catacroc! i el Sol, solet!), Joglars (ai, La Torna que s’estrenà a la plaça de Santa Fe!), Dagoll Dagom (ai, No hablaré en clase amb el primer Rubianes!), també es deu al mal cap d’en Toni que embarcava (i endeutava) amics amb brusques i quimeres. Jo vaig ser una de les seves víctimes i estic orgullós d’aquell mecenatge a la força. Eren temps de revolta i d’il·lusions. Vàrem tocar amb la punta dels dits la força revolucionària de la imaginació. No ens havíem ficat encara dins la magrana que els de sempre, amb altres collars, canviarien quatre coses per deixar-ho tot fa no fa”.