Roqueta passa la frontera
La Massana
• Vaquer (Palma de Mallorca, 1957) recordava ahir, mentre feia un recorregut inicial per la mostra, que Roqueta ja havia tingut alguna que altra fricció amb la policia fronterera, especialment pel seu interès a portar a la Bultaco substàncies massa agosarades, quan feia un desplaçament cap a terres an-dor ranes.
Les vinyetes amb els indicadors assenyalant el Principat van aparèixer sobretot en aquelles aventures inicials, quan el personatge debutava a la revista Cul de Sac (el 1982), de la mà de Vaquer i Joan Tharrats (Barcelona, 1958), que es va afegir al projecte gairebé des del començament. Van ser tretze números, amb un Johnny Roqueta que parlava català, abans que es mudés a la que es va convertir en casa seva durant molt de temps: El Jueves. Les escapadetes al Principat van sovintejar menys aleshores, però el país mai no va deixar de tenir una certa presència en les peripècies del rocker. Per exemple, quan Vaquer es va adonar que el personatge sabia esquiar, explicava ahir el dibuixant.
El gran desembarcament, no obstant, és el que protagonitza des de dijous, quan va obrir les portes a la Massana l’extensa exposició que es va muntar fa dos anys per celebrar el vint-i-cinquè aniversari (organitzada pel govern de les illes Balears).
Dos eixos la vertebren
La mostra està estructurada a partir de dos eixos: un recorregut per la trajectòria del personatge i les visions i interpretacions que aporten una seixantena d’artistes.
Dels murs de la mostra pengen versions de Roqueta signades per amics i col·legues de Tharrats i Vaquer, entre els quals Òscar i J. L. Martín, col·laboradors ambdós d’El Jueves; o de Gallardo i Miguelanxo Prado; una tela de David Gamero que frega l’action painting i una fotografia presa per Juan Antonio Briñas el 1984 a Londres, quan va ensopegar pel carrer amb la representació en carn i ossos de Roqueta. Fins i tot hi ha una reinterpretació feta amb lluentons com a matèria primera, signada pel dissenyador valencià Pepe Gimeno.
L’altra part desplega l’evolució estilística de l’antiheroi. “El vam crear –rememorava Vaquer– per explicar a partir del personatge una sèrie d’històries quotidianes. Era l’època de les tribus urbanes, entre les quals, els rockers”. I aquests van ser els escollits per donar forma gràfica a allò que volien plasmar, “però va ser totalment accidental”.
Un personatge que renaixerà
Vaquer confessa que s’estan plantejant reprendre les aventures del personatge. Concretar una data, però, ja resulta més complex, perquè el temps que els ocupen encara les antigues és ingent: al marge de l’exposició, es van fent reedicions constants.
Per al nou Roqueta es necessitaran perfilar molts detalls, perquè els temps han canviat, admet Vaquer. “Per exemple, les tribus ja no són les que eren, i això ens ho haurem de replantejar i integrar altres comunitats que aleshores no existien”. També haurien d’actualitzar la qüestió de les motos. “És clar que les que abans eren simplement velles ara s’han convertit en clàssiques”, apunta el dibuixant, motorista ell mateix i que ahir confessava haver portat tupè en algun moment. Tornant a les motos, per cert, a l’exposició massanenca s’ha afegit un model de Bultaco que ben bé podria haver pilotat Roqueta, cedida pel Museu de l’Automòbil d’Encamp.
I com van conviure tant de temps amb el personatge? “Doncs com qualsevol matrimoni: amb moments de tensió, d’amor i d’odi. Ambdós estem perdudament enamorats d’ell, però de vegades era per matar-lo”.
PUBLICAT A DIARI D'ANDORRA
No hay comentarios:
Publicar un comentario