viernes, 1 de mayo de 2009

Un acudit, confidencial, que no fa gràcia


 És fantàstic! Ja tenim una nova peça per al nostre projecte de Museu de l'Humor (aviat li canviarem el nom), i pot ser sigui una de les millors, de les que fan més riure. El director general de la televisió autonòmica (de Maria Antònia Munar) IB3 no vol dir què pagam els contribuents per l'emissió de les carreres de fòrmula  1 (les que podem veure, gratis, per La sexta). A una pregunta del PP en el Parlament, Antoni Martorell contestà que no era correcta de quantitat de 12 milions d'euros per aquesta animalada, però que no diria quan ens costa aferrant-se a "una clàusula de confidencialitat". És a dir, que els que estam obligats a pagar (la mayoría silenciosa i mansa) no tenim dret a saber què pagam. Ja,ja,ja! 
 Mentres, segons ens han contat, hi  ha gent que treballa per a IB3 que ha vist minvat en un 50 per cent el seu sou, i d'altres que no cobren amb la puntualitat que pertoca, i que, segur, aquesta broma no els fa ni mica de gràcia.   
 I aquí tenim els altres partits PROGRESISTES (els mateixos que diuen: "no tenim pressupost" i ofeguen moltes iniciatives culturals i socials) callant i donant suport a aquesta befa de quasi (suposam perquè és secret) 2.000 milions de pessetes. 
 Volem suposar que tot això de la confidencialitat, els 12 milions d'euros i el consentiment dels partits esquerrans dels nostre govern és un acudit dolent i de mal gust. Però els acudits dolents també formen part de la història i del nostre fracassat, per ara, Museu de l'Humor. 
 I lo millor de tot és que ningú dimiteix, ja,ja,ja! 
    

No hay comentarios:

Publicar un comentario