domingo, 10 de abril de 2011

Toni Rotger presumeix de fracassar més que ningú

Estimats Balutxo & Pep,

A mi no m'embulleu; que me sé embullar tot sol.
Heu tret de context el que vaig comentar mínimament en rebre una ens@ïm@d@ del mestre Balutxo EL MUSEO DE LA CRISIS i que, ell, ens deia “ja teniu competència! “Manca crear el MUSEU DELS FRACASSOS”, fou el meu comentari irònic. Res pus.
M'ha sorprès que En Pep enviàs aviat una @ amb el títol “Polèmica aferrissada. Calatraví contra Balutxo” (?) amb l'enllaç a aquesta Societat Protectora de l'Humor: “El Calatravinetxo i en Balutxo, diuen la seva”.
Trob que tant Mestre Pep com el mestre Balutxo amb la seva resposta, en feis un gra massa.

No presumiré d'ésser més fracassador que vosaltres, ni cal repetir el tòpic de que dels fracassos se n'extreu sàvies experiències ... En tot cas, seguint en la ironia i tot posant-hi sentit de l'humor, tampoc me'n fotré dels vostres. Ja ho sabeu: riure'ns del Sant i la Festa, del Mort i qui ho vetla.
Escoltau el meu de més aprop. El passat 1 d'abril m'havien d'operar de la segona anca a Son Llàtzer. Hi anava preocupat perquè ja sé de què va, emperò animat, pensant que, aviat, devers l'estiu, ja podria trescar i lluir cametes. És angoixant carregar a les 7 del matí amb bosses plenes, majorment de llibres i revistes, per si, entre Son Llàtzer, i Caubet per a la rehabilitació, passar-hi 4/5 setmanes. Et prepares, despulles i quedes només amb una bata mostrant culet; passeig per passadissos fins a la sala d'operacions. Després d'aguantar les picades als dos braços per quedar ben endollat, gorreta de plàstic, afaitada de cuixa, talment l'escorxador ... Tot això enrevoltat de tres simpàtiques infermeres i tu fent-te el més enrotllat i valent del món... Et demanen si has pres el medicament pel reforçar el cor i el diürètic baixa tensió. Jo -autosuficient-  aquests darrers dies, no; però he pres aspirines ... Quééé ! Aspirines ... ? Escàndol a la sala, renyades, telefonades, reunió amb el traumatòleg... Total, desendollat, a replegar les bosses amb els teus ormetjos, i, au, de cap a ca teva, ... ja t'avisarem ...
Tot plegat, mirau si ho som d'ignorant. Sembla que prendre aspirina abans d'operar és molt perillós per mor de que pot propiciar hemorràgia, més en una intervenció que no és cap beneitura -això me digueren- Tanta sort que ho vaig amollar a temps. No sé si hagués pogut quedar a la pedra, però, potser sí, quedar anèmic i amb posteriors dificultats per a una bona recuperació.
Figurau com me sent de fracassat-ignorant: amb més dolor que mai i amb l'ansietat d'haver d'esperar qui sap quantes setmanes més.
Per llevar-li ferro i agafar-m'ho en rialles, pens fer servir la cama d'enmig com a recurs enfortidor. També me consola que si es diu modernament que hem de desaprendre moltes coses de les ens han ficat al caparrí, jo, calatravinetxo espellissat, que sé tan poc de quasi tot, tenc molt guanyat.
Fes el que vulguis amb això que cont, Pep. No crec que interessi massa als seguidors del Blog (ja més de 40 mil entrades), a no ser que me vulgueu continuar utilitzant tot fent befa amb mi del que em passa. Jo, mentre m'aguanti la il·lusió d'empassar-me més Gambes de Sóller a càrrec dels vostre pressupost ...
El teu fracàs més gros, President, és haver anomenat i mantenir aquest Calatraví matusser com a Secretari  de la SP de l'H.

I, el d'En Balutxo, que ens respongui agafant-nos seriosament. Mira que llepar-nos i tenir-nos com a referència, sent, nosaltres tots, fracassats de segona. Jo crec que En Tomeu “Balutxo”, fa mèrits per qualque dia poder gaudir de les meves ben lluitades Gambes. D'acord, podem compartir les Gambés ... i les Truites de Carxofa.

Au idò,
Salut i Alegria quasi cada dia !



A la foto: Rotger discutint de política amb una gamba de Sóller
      

2 comentarios:

  1. Toni, que segur que te recuperaràs ben aviat. I sobre tot amb la companyia de les tres enfermeres i le gambes de Sóller... !imagina't quinq sort!
    Salut i una aferrada Paz.

    ResponderEliminar
  2. Toni, jo tampoc no ho sabia això de les aspirines, i trob que no n'hi ha per tant, només que deu ser incomode això de tenir una anca bona i l'altra espenyada. Però cal resistir, i no prenguis pus aspirines, homo. En ser a Caubet te'n duré una tracalada, d'aspirines que jo lo de les gambes de Sóller no ho toc, i lo de les aspirines tampoc, a dir ver. Apunta'm idò a la llista dels qui tenen pocs èxits.
    Salut

    Xavier

    ResponderEliminar

"Última Hora"- Modus operandi