jueves, 27 de octubre de 2011

ARQUEOLOGIA: Descobert un Article de Guillem Frontera (2010)


Frit i bullit on es parla de Messi, de Matas i de Pepe
ARTICLE DE GUILLEM FRONTERA (DIARI DE BALEARS)
El diari Ultima Hora convida els seus lectors a manifestar recolzament o rebuig a dos personatges proposats com a protagonistes de la setmana. Es tracta de Lionel Messi i de Jaume Matas, i, per més que a primer cop d'ull sembli que no tenen res a veure, s'ha de reconèixer que, cadascú en lo seu, són molt bons. El futbol que genera Messi empelta alegria, optimisme, il·lusió en totes les persones de bona voluntat. Si bé Jaume Matas no l'associam a cap sensació positiva, també s'ha de reconèixer que, en la seva forma de governar -és a dir, en els objectius que perseguia i en els procediments de què es va servir-, també és dels bons. Tant que cada dia creix la remor que els àrbitres no tendran base per mostrar-li la targeta vermella.

En fi, perdonin vostès aquesta inicial sortida de to, tan fallida, d'altra banda, perquè en realitat no em veig capaç en aquest moment d'establir cap casta de comparació entre el geni del futbol i el governant regional. Ja hi ha un cuiner que investiga al seu laboratori per tal de crear un sabor que puguem relacionar amb els gols de Messi. (L'estultícia humana treballa full time). No és pensable que cap cuiner del món es vulgui fer propaganda investigant un sabor que ens recordi els actes de Matas. Un porter del Barça, Platko, va tenir el seu poeta, Rafael Alberti, que li dedicà un poema vessant d'entusiasme. No sé si l'esperit de Messi, l'alquimista que converteix el futbol en poesia -o viceversa-, ja ha creat moviment en la inspiració d'algun poeta estimable. Quina poesia proposaríeu per a acompanyar la figura de Jaume Matas?

Res, que la proposta del diari UH només pot ser entesa des del sarcasme, aquesta categoria descarnada de l'humor que Pep Roig -el Pepe de tota la vida dels darrers quaranta anys- domina fins a les arrels. Ara fa quaranta anys que Pep Roig va començar a mirar allò que passa des d'un altre punt de vista. La veritat té més possibilitats d'implicar-nos si hom multiplica els angles de visió des dels quals la contemplam. Pep Roig n'ha aportat molts, de punts de vista, sempre des d'actituds radicals, amb l'objecte de torpedejar el cuirassament de la correcció política. La correcció política salta en l'aire amb cada intervenció de Pep Roig, que deixa a la vista de tothom les vergonyes del país i dels seus poderosos. El seu humor no sols ens ajuda a entendre, és a dir, a acostar-nos a la veritat, sinó que ens reconcilia amb nosaltres mateixos: ens recompensa pels esforços no reeixits que havíem fet per arribar on ell ha posat l'ull i la bomba.
Ei, Pep, gràcies de tot cor i de tot cap.

La lacra del paro


martes, 25 de octubre de 2011

Construcciones Govern S.L.


"Última Hora" es fa ressò de l'escàndol de corrupció del "Calatravinetxo" i el Museu de l'Humor,

La passió per les gambes de Sòller, a fet que l'escàndol fes trontollar els ciments del fracassat Museu de l'Humor. El secretari de la Societat Protectora de l'Humor, propulsora del fracàs del Museu de l'Humor a Mallorca, s'ha reconegut culpable i declara que ja ha tornat totes les gambes de Sóller que es va fotre, i diu que qui les vulgui anar  a recollir que vagi a sa merdera, que és, segons ell, el lloc on hauran anat a parar. La qual cosa suposa un greu nivell d'gnorància per part del secretari ex coixet i corrupte manifest, ja que com tothom sap, la merda ja no va a parar a sa merdera sino a les depuradores del Gobierno Balear.

¡Mentiras al poder!


sábado, 22 de octubre de 2011

Corrupció a la Societat Protectora de l'Humor


 Rotger i el seu botí, en el luxós palau de la Societat Protectora de l'Humor

 Com a president de la Societat Protectora de l’Humor, promotora del fracàs del Museu de l’Humor a Mallorca, he de denunciar, un altra cop, un altra cas de corrupció dins la nostra organització desorganitzada protagonitzada, és reincident, pel nostre secretari ex coixet el conegut com Toni Rotger “Calatravinetxo”, el qual ha estat sorprès (no és la primera vegada) amb les mans a la massa (manos en la masa, perquè tothom ho entengui), encara que millor seria dir “amb les mans a les gambes de Sóller”.
 Amb l’excusa de celebrar el tercer any de fracàs del Museu de L’Humor, no se sap com ha aconseguit arrambar en tots  els euros de les subvencions rebudes del Govern balear (actual Gobierno balear), del Consell de Mallorca (actual Consejo de Mallorca) y de l’Ajuntament de Palma (actual Ayuntamiento de Palma de Mallorca) i se’ls ha gastat en 400 grams de gambes de Sóller (de ses petites, això si) i les ha cuinades i menjades a la seu de la Societat Protectora de l’Humor.
 He de reconèixer que jo també les vaig tastar, però només per a poder aconseguir proves contra el “Calatravinetxo” per aquesta malifeta.
 I no només a això,  vaig poder constatar que, també, va menjar calamarins, endívies, meló, vi, café i i güikki (des barato, això si).
 Ara ja se sap perquè durant aquets anys no hem aconseguit crear el Museu de L’Humor. No podem culpar als polítics que no compliren amb el compromís de ajudar-nos, sinó al vici “gambil solleric” del secretari Toni Rotger, que gasta les subvencions oficials (miliónàries) en gambes de Sóller. 
 Queda denunciat, i no és la primera vegada. 



CASTELLANO
Como presidente de la Sociedad Protectora de l’Humor, promotora del fracaso del Museo de l’Humor en Mallorca, debo denunciar, otra vez, otro caso de corrupción dentro de nuestra organización desorganizada protagonizada, es reincidente, por nuestro secretario ex cojito, el conocido como Toni Rotger “*Calatravinetxo”, el cual ha sido sorprendido (no es la primera vez) con las manos enl a masa, aunque mejor seria decir “con las manos a las gambas de Sóller”.

Con la excusa de celebrar el tercer año de fracaso del Museo de L’Humores, no se sabe cómo ha conseguido arramblar con todos los euros de las subvenciones recibidas del Govern balear (actual Gobierno balear), del Consell de Mallorca (actual *Consejo de Mallorca)  de l’Ajuntament de Palma (actual Ayuntamiento de Palma de Mallorca) y lo ha gastado en 400 gramos de gambas de Sóller (de las pequeñas, esto si) cocinadas y comidas a la sede de la Sociedad Protectora de l’Humor.

Debo reconocer que yo también las probé, pero sólo para poder conseguir pruebas contra “el *Calatravinetxo” por este entuerto.

Y no sólo a esto, pude constatar que, también, comió calamarines, endibias, melón, vino, café y “güikki” (del barato, eso si).

Ahora ya se sabe por qué durante estos años no hemos conseguido crear el Museu de l’Humor. No podemos culpar a los políticos que no cumplieron con el compromiso de ayudarnos, sino al vicio “*gambil *solleric” del secretario *Toni *Rotger, que gasta las subvenciones oficiales millonarias en gambas de 

martes, 18 de octubre de 2011

Construcciones Govern S.L.


EL MUSEU DE L'HUMOR, TRES ANYS DE NO RES











El dia 9 d’octubre de 2008 el nostre projecte de creació del Museu de l’Humor a Mallorca va ser presentat en el Teatre Xesc Forteza de Palma, amb una gran acollida per part del públic, dels mitjans de comunicació i, també, per part dels partits polítics  amb representació institucional els quals enviaren els seus representants.

 L’èxit de la convocatòria (no subvencionada) va fer pensar que prest el Museu de l’Humor seria una realitat. Però han passat tres anys i cap de les promeses s’han fet efectives. 


 Després del fracàs a Palma, el passat desembre presentarem la proposta al batle d’Inca i, també, als representants del grups polítics a l’oposició. Tots es mostraren favorables al projecte, presentat per part nostre com una proposta complementaria, cultural i turística a la ja existent oferta comercial i de restauració de la ciutat. No vàrem demanar cap aportació econòmica sinó un espai públic. Ha passat quasi un any i no ha estat possible aconseguir fer avançar l'oferiment.
Continuam pensant que el nostre es un projecte factible, econòmic i bàsic per a poder preservar tot el que té a veure amb l’humor, d’ahir, d’avui i de demà relacionat amb Mallorca, la Comunitat de les Illes Balears i la resta del món. 


La Societat Protectora de l’Humor pensa continuar intentant-lo 











El día 9 d’octubre de 2008 nuestro proyecto de creación del Museu de l’Humor en Mallorca fue presentado en el Teatro Xesc Forteza de Palma, con una gran acogida por parte del público, de los medios de comunicación y, también, por parte de los partidos políticos con representación institucional que enviaron a sus representantes.

El éxito de la convocatoria (no subvencionada) hizo pensar que pronto el Museu de l’Humor seria una realidad. Pero han pasado tres años y ninguna de las promesas se han hecho efectivas.

Tras el fracaso en Palma, el pasado diciembre presentamos la propuesta al  alcalde de Inca y, también, a los representantes de los grupos políticos en la oposición. Todos se mostraran favorables al proyecto, presentado por parte nuestra como una propuesta complementaria cultural y turística a la ya existente oferta comercial y de restauración de la ciudad. No pedimos ninguna aportación económica sino un espacio público. Ha pasado casi un año y no ha sido posible conseguir ningún avance en la propuesta. 
 Seguimos pensando que el nuestro es un proyecto factible, barato y básico para preservar todo aquello que tiene que ver con el humor, de ayer, hoy y mañana, relacionado con Mallorca, la Comunitat de les Illes Balears y del resto del mundo.

La Sociedad Protectora de l’Humor piensa continuar intentándolo

Mentiras municipales