Avui, 21 de febrer de 2008, fa cinc anys, el projecte de creació del Museu de l'Humor a Mallorca va ser presentat a la consellera de Cultura del Consell de Mallorca. El 9 d'octubre, el presentarem en el teatre Xesc Forteza. Moltes felicitacions, moltes promeses i, res de res. I això que la consellera era del PSM, partit nacionalista, capdavanter de la cultura, avui fa cinc anys
El fracàs no és que les institucions polítiques o els partits vigents no subvencionin els nostres projectes culturals, sinó tot el contrari: el fracàs cultural només es produeix quan l'obra artística o cultural ha de donar gràcies als polítics que la subvencionen. A la foto que ens mostres, només hi veig dos o tres fracasats. Els altres encara piulam...Joan Pla
ResponderEliminarMolts d'anys!!! :-D
ResponderEliminarLa qüestió é que no demanam subvenció a ningú, sino tot el contrari. Vàrem oferir un projecte i tots ens digueren "endavant, ja haria d'estar fet". Posarem en clar que no voliem subvencions, sino una aportació económica per a poder fer la tasca de recerca, estudi, recopilació... Cal dir que rebutjarem una subvenció d'Ibatur, aprovada pels tècnics, perquè no teniem el suport oficial de la conselleria de Cultura del CIM, que té les competéncies. És a dir, no volem doblers ni haver d'agrair res a ningú, i manco als polítics. Tenim un projecte pel qual molta gent ha mostrat el seu interés, però no ha estat possible.
ResponderEliminarTambé pot ser que jo sigui el principal culpable del fracàs, per no haver sabut fer-ho millor.
En tot cas, la proposta i la idea està vigent. O sigui que possiblement el proper any podrem celebrar els primer sis anys del facàs de Museu de l'Humor a Mallorca. No es pagat per riure.
Hola Pep. Estic content de comprovar que encara estàs en la lluita. Ja saps que sempre tendràs el suport, tot i que sigui moral, de tots els que t'apreciam. M'ha agradat veure aquesta foto de la presentació al Xesc Forteza, més que res per que hi he vist al meu germà, al fons....amb n'Anna Llabrés...Una abraçada ben forta!
ResponderEliminarEl teu germà va ser un dels que més suport ens va oferir. Tant és així que si algun dia aconseguim el nostre propòsit, el seu nom figurarà en un lloc principal, juntament amb els d'altres que també varen intentar ajudar-no
ResponderEliminarJo diria que cinc anys de inconciència!!!
ResponderEliminarRafél Cortès
Ja se que no et servirá de consol i que els temps que corren no són per riure - peró ho heuriem de fer - No te desanimis!!!!
ResponderEliminarArtur Fuster Ribas
¡Super, tio!
ResponderEliminarSebastián Terrasa