Setmanari Sa Plaça

 Per a llegir-ho bé, feis click a la publicació

Les autoritats, per sevillanes

 Alegria! ja tornam a gaudir de la Feria de Abril. La batlesa Aina Calvo va encendre oficialment la lluminària. Segons podem veure a la foto que publica a la darrera pàgina el diari Última Hora hi podem veure, amés d'Aina Calvo i regidors dels distints partits política a l'Ajuntament de Palma, a la presidente del Consell de Mallorca, Francina Armengol, al delegado del Gobierno, Ramón Socías, la portaveu del Govern Joana Barceló; Eberhard Grosske, de EU i Catalina Cirer, del PP.

 Ni un d'ells ha assistit a cap de les dues exposicions o actes (9 d'0ctubre, en el teatre Xesc Forteza, i 24 d'abril a Cas Texco) que hem organitzat per a donar a conèixer públicament el projecte de Museu de l'Humor, amb la qual cosa se confirma que els nostres polítics pesquen més vots amb música de sevillanes que amb la genteta ingènua i capdefava com nosaltres. Sempre tenen coses més importants que fer; ballar sevillanes, per exemple.

MANUEL MACIÀ I EL SOMRIURE NO SUBVENCIONAT

Manuel Macià va participar a l'itinerari aforístic, el passat divendres, a Consell. 

Si voleu llegir l'article, feis click a sobre

Publicat a Majorca Daily Bulletin

CONTINUING on the currently very popular topic of lenguage and the local government your readers might like to know that:

    The local government has just spent 75.000 euros on producing a children's comic which depicts Israeli troops abusing Arabs.

    The local government has just spent 1.8 millions euros planting olive trees along 10 Kms of the Arenal to Llucmajor motorway.

    The local government has just spent 12 millions euros for the rights to transmit Formula 1 racing on the local IB3 television channel.

    It matters not whether you use the Castellano, “despilfarro” or the Catalan, “malversar”, squander is squander in any language!

    Yours truly,

    John Rule,

    Sol de Mallorca

Un acudit, confidencial, que no fa gràcia

 És fantàstic! Ja tenim una nova peça per al nostre projecte de Museu de l'Humor (aviat li canviarem el nom), i pot ser sigui una de les millors, de les que fan més riure. El director general de la televisió autonòmica (de Maria Antònia Munar) IB3 no vol dir què pagam els contribuents per l'emissió de les carreres de fòrmula  1 (les que podem veure, gratis, per La sexta). A una pregunta del PP en el Parlament, Antoni Martorell contestà que no era correcta de quantitat de 12 milions d'euros per aquesta animalada, però que no diria quan ens costa aferrant-se a "una clàusula de confidencialitat". És a dir, que els que estam obligats a pagar (la mayoría silenciosa i mansa) no tenim dret a saber què pagam. Ja,ja,ja! 

 Mentres, segons ens han contat, hi  ha gent que treballa per a IB3 que ha vist minvat en un 50 per cent el seu sou, i d'altres que no cobren amb la puntualitat que pertoca, i que, segur, aquesta broma no els fa ni mica de gràcia.   

 I aquí tenim els altres partits PROGRESISTES (els mateixos que diuen: "no tenim pressupost" i ofeguen moltes iniciatives culturals i socials) callant i donant suport a aquesta befa de quasi (suposam perquè és secret) 2.000 milions de pessetes. 

 Volem suposar que tot això de la confidencialitat, els 12 milions d'euros i el consentiment dels partits esquerrans dels nostre govern és un acudit dolent i de mal gust. Però els acudits dolents també formen part de la història i del nostre fracassat, per ara, Museu de l'Humor. 

 I lo millor de tot és que ningú dimiteix, ja,ja,ja! 

    

CRÒNIQUES DEL SECRETARI COIXET RESSUCITAT

Primera Crònica.

Any Ier de l'ExpoConsell

A Consell, vàrem tornar a demostrar, ben satisfets, com es munta una Expo sense pressupost; només posant-hi ganes, imaginació i qualque estimulant dinar tot fent més bons amics que entenen i acullen la nostra idea, encoratjant-nos a continuar en el Projecte.

Trob que va estar prou bé el ITINERARI AFORÍSTIC que férem pel poble amb motiu de l'agermanament dels museus de l'Humor -nonat- i de l'Aforisme que roman permanent a Consell.

Vet aquí un recull de la triadella que va fer l'escriptor Joan Guasp:

• * La imaginació consola els homes d'allò que no poden ser. L'humor els consola d'allò que són. (Winston Churchill).
* Els déus ajuden els audaços per pur sentit de l'humor. (Joan Fuster)
* L'humor és capaç d'il·luminar el dia més negre. (Christie Davis)
* L'Humor és l'única arma que els queda als febles davant el poder opressor. El poder no fa ús de l'humor, perquè el poder no admet rialles ni bromes. (Máximo)
* L'humor és un dels millors vestits que es poden posar per sortir al carrer. (William Thackeray
* Mirar-se a un mateix sol ser un bon estímul del sentit de l'humor. (B. Verbitsli)
* Tots tenim pensaments idiotes, però els savis no els diuen en veu alta. (Wilhelm Busch)
* Els doblers no són res, però molts de doblers, això ja és una altra cosa. (George Bernard Shaw)
* L'eternitat? Crec que m'agradarà. En ella un hi entra ajagut. (Antoine de Rivarol)
* La gent beata no resa, només demana. (George Bernard Shaw)
* Un militar que comença a pensar, quasi ha deixat de ser-ho. (Heinrich Böll)
* L'humor és perillós per a les religions dogmàtiques, perquè convida els fidels a pensar. (Joan Guasp)
* Aquell que ens fa riure és un còmic. Aquell que ens fa pensar i després riure, és un humorista. (Georg P. Burns)
* El veritable humor comença quan ja no es pren seriosament la pròpia persona. (Hermann Hesse)

El Provocador ataca de nou

 Lo bueno que tiene leer los diarios es que estos dan temas para que este Museo tenga futuro y larga vida. Al alcalde de UM Alcudia le han felicitado por su sinceridad; ha dicho "la hemos cagado como putas entre rastrojos". La frase se publicó en uno de los Diarios de Palma como noticia, sin rubor ni comentario adverso. Mi risa es cínica hacia un pobre maleducado, elegido por el pueblo y también hacia un periódico con pretensiones culturales. Ya sabemos que podemos decir que alguien es " de mierda", por el silencio ante el insulto de Air Berlin a  los catalanes, y cagarla también como putos con tarjeta visa, que es el equivalente a los rastrojos.

Y para seguir con la falta de respeto, han comprado, otros de UM, una máquina para quitar chicles. Vaya negocio, es como el de pintar calles y carreteras, no se terminará jamás. Así que, en lugar de educar a la gente para que no tire los chicles al suelo subvencionan al de la máquina, que, encantado de la vida, se forra. Humor no nos falta, aguante tampoco, nos falta coraje para reirnos en sus caras de lo burdos, bordes, burros, brutos y picarones que son. Como soy positivo, propongo que UM llame a concurso de proveer a la isla de contenedores especiales para reciclar chicles, una nueva empresa que dependa de ellos mismos para que elabore nuevos chicles que otros puedan volver a comer. Sin quitar la máquina, faltaba más.