Frit i bullit on es parla de Messi, de Matas i de Pepe
ARTICLE DE GUILLEM FRONTERA (DIARI DE BALEARS)
El diari Ultima Hora convida els seus lectors a manifestar recolzament o rebuig a dos personatges proposats com a protagonistes de la setmana. Es tracta de Lionel Messi i de Jaume Matas, i, per més que a primer cop d'ull sembli que no tenen res a veure, s'ha de reconèixer que, cadascú en lo seu, són molt bons. El futbol que genera Messi empelta alegria, optimisme, il·lusió en totes les persones de bona voluntat. Si bé Jaume Matas no l'associam a cap sensació positiva, també s'ha de reconèixer que, en la seva forma de governar -és a dir, en els objectius que perseguia i en els procediments de què es va servir-, també és dels bons. Tant que cada dia creix la remor que els àrbitres no tendran base per mostrar-li la targeta vermella.
En fi, perdonin vostès aquesta inicial sortida de to, tan fallida, d'altra banda, perquè en realitat no em veig capaç en aquest moment d'establir cap casta de comparació entre el geni del futbol i el governant regional. Ja hi ha un cuiner que investiga al seu laboratori per tal de crear un sabor que puguem relacionar amb els gols de Messi. (L'estultícia humana treballa full time). No és pensable que cap cuiner del món es vulgui fer propaganda investigant un sabor que ens recordi els actes de Matas. Un porter del Barça, Platko, va tenir el seu poeta, Rafael Alberti, que li dedicà un poema vessant d'entusiasme. No sé si l'esperit de Messi, l'alquimista que converteix el futbol en poesia -o viceversa-, ja ha creat moviment en la inspiració d'algun poeta estimable. Quina poesia proposaríeu per a acompanyar la figura de Jaume Matas?
Res, que la proposta del diari UH només pot ser entesa des del sarcasme, aquesta categoria descarnada de l'humor que Pep Roig -el Pepe de tota la vida dels darrers quaranta anys- domina fins a les arrels. Ara fa quaranta anys que Pep Roig va començar a mirar allò que passa des d'un altre punt de vista. La veritat té més possibilitats d'implicar-nos si hom multiplica els angles de visió des dels quals la contemplam. Pep Roig n'ha aportat molts, de punts de vista, sempre des d'actituds radicals, amb l'objecte de torpedejar el cuirassament de la correcció política. La correcció política salta en l'aire amb cada intervenció de Pep Roig, que deixa a la vista de tothom les vergonyes del país i dels seus poderosos. El seu humor no sols ens ajuda a entendre, és a dir, a acostar-nos a la veritat, sinó que ens reconcilia amb nosaltres mateixos: ens recompensa pels esforços no reeixits que havíem fet per arribar on ell ha posat l'ull i la bomba.
Ei, Pep, gràcies de tot cor i de tot cap.
En fi, perdonin vostès aquesta inicial sortida de to, tan fallida, d'altra banda, perquè en realitat no em veig capaç en aquest moment d'establir cap casta de comparació entre el geni del futbol i el governant regional. Ja hi ha un cuiner que investiga al seu laboratori per tal de crear un sabor que puguem relacionar amb els gols de Messi. (L'estultícia humana treballa full time). No és pensable que cap cuiner del món es vulgui fer propaganda investigant un sabor que ens recordi els actes de Matas. Un porter del Barça, Platko, va tenir el seu poeta, Rafael Alberti, que li dedicà un poema vessant d'entusiasme. No sé si l'esperit de Messi, l'alquimista que converteix el futbol en poesia -o viceversa-, ja ha creat moviment en la inspiració d'algun poeta estimable. Quina poesia proposaríeu per a acompanyar la figura de Jaume Matas?
Res, que la proposta del diari UH només pot ser entesa des del sarcasme, aquesta categoria descarnada de l'humor que Pep Roig -el Pepe de tota la vida dels darrers quaranta anys- domina fins a les arrels. Ara fa quaranta anys que Pep Roig va començar a mirar allò que passa des d'un altre punt de vista. La veritat té més possibilitats d'implicar-nos si hom multiplica els angles de visió des dels quals la contemplam. Pep Roig n'ha aportat molts, de punts de vista, sempre des d'actituds radicals, amb l'objecte de torpedejar el cuirassament de la correcció política. La correcció política salta en l'aire amb cada intervenció de Pep Roig, que deixa a la vista de tothom les vergonyes del país i dels seus poderosos. El seu humor no sols ens ajuda a entendre, és a dir, a acostar-nos a la veritat, sinó que ens reconcilia amb nosaltres mateixos: ens recompensa pels esforços no reeixits que havíem fet per arribar on ell ha posat l'ull i la bomba.
Ei, Pep, gràcies de tot cor i de tot cap.
No hay comentarios:
Publicar un comentario