La setmana passada, tenint el saldo del meu compte corrent, amb una de les caixes bancàries de Ciutat, a zero euros, vaig implorar que em pagassin un rebut de només 23 euros. Hi consentiren, quedant així en números vermells (crec que es diu així).
No havia passat una setmana quan vaig rebre una carta demanant-me que regularitzàs aquest compte.
Me convenia fer-ho per mor de que, sinó, estant en descobert, no m'avancen la minsa paga de pensionista de cada mes.
El cas és que quan hi vaig a ingressar 25 euros, em trob que ja m'han carregat un clau de 30 euros d'interessats interessos.
Potentat Don Pepe, President de la potent (no dissimuli més de que rep patrocinis per baix mà) SOCIETAT PROTECTORA DE L'HUMOR, si vosté no convida, aquest mes tampoc podré gaudir de menjar Gambes de Sóller.
És cert que d'ençà que m'hi convidà, vaig quedar ben viciat.
Això és com allò: quan ho proves és talment com menjar Gambes de Sóller. Sovint, tot somiant-les, em despert amb una a la mà.
Això no pot continuar així. O muntam un Banc d'una vegada o es cerca un altre Secretari, perquè, aquest, se'n va a tirar la xarxa a una altra banda; a veure si hi ha més sort.
("La verdad,
la iluminación,
puede venir como discernimiento o como fracaso". Antonio Blay)
Salut & Hu@mor
Toni, quasi "ex" Secretari, coix de gambes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario