lunes, 23 de febrero de 2009

El que diu el secretari a la contra








 



       Al·lotets, jo dimitesc !









     Si no, això anirà tan malament que m'acabarà d'esfondrar. A on vaig jo, coixetcoixet, amb aquesta colla de dibuixants amb pinturetes, periodistes autoexiliats i qualque comentarista provocador perdut ?

La meva feina d'anar amollant estimulants idees esborrajades per ajudar a fracassar, ja s'ha acomplit abastament amb aquest primer any commemoratiu.

Ara, a més, es vol fer renéixer la revista LAVATIVA. Avui, digital. Amb tota la connotació escatològica de ficar-s'hi el dit per passar més gust tot fracassant.

Lavativa va sorgir com a remei contra la malaltia, un purgant que ens allibera i purifica. Com a laxant que és, volia aconseguir netejar les nostres parts més grolleres i corrompudes, aficant el nas ensumador per tot arreu. Era una Lavativa Nasal, i ara es vol fer Digital. Sabeu que ho sou de postmoderns !

Aquest potiner i fotimer Secretari, a més de rei destronat en fracassos, és tan copió com aquest Blog. Per això no "filosofaré" més sobre Lavatives i reproduiré part de l'Editorial de l'excel·lent, i també autoexiliat, honorable per sempre, amic Santiago Miró, fa 25 anys, al núm 3, març-abril 1984:

"Y no olvidar que volveremos, una vez más, con ese recalcitrante purgante que se ha hecho tan indispensable en esta isla tan dulce. En esta sociedad nuestra, cerrada y rodeada de mierda por doquier, en la que tanto se dice y escribe y tan poco se revela y descifra a tiempo. LAVATIVA es un drástico que libera siempre a tiempo. Por eso, una y otra vez debemos aconsejar su recetario como medicamento único que nos salve de tanto acontecer y retrato masturbatorio. LAVATIVA intenta reflejar la realidad de nuestro tiempo con los mismos signos que la componen y los mismos puntos de mira que la contemplan. ¿Será ésta la manera de liberarnos de tanta estulticia resupina, encantamiento político, acontecer insulso y vacío de sí mismo? "


Si és cert que "tornarem" una vegada més, abans de fer efectiva la meva de verbes dimissió, propòs re-començar amb un curs per tots els col·laboradors que em va pel cap:

PRIMER i ÚNIC CURSET INTENSIU DE INICIACIÓ AL FRACÀS ASSEGURAT

Evidentment, els cappares d'aquest Bloc ja no necessitem apuntar-s'hi.


Avui, diumenge, dia de SA RUA i BALL de CARNAVAL en que, per molt que es dissimuli, la pròpia autoritat va disfressada de comparsa, anau alerta amb qui vos colgau, no fos cosa que vos passi com al meu confiadot QuefePresidentPep, copió i competidor en coixera i en fracassos, talment com la següent glosada de lletra i música popular mallorquina:


UN VESPRE DE BALL DE MÀSCARES

( G l o s a d a )


Un vespre de ball de màscares,

un vespre de molt de fred,

dins una sala molt ampla

vaig passar per lloc estret.

Després de ballar sa dansa

amb una màscara així

després de ballar sa dansa

la vaig convidar a sortir.

Va voler que li compràs

vins i peres ensucrades,

set quartos vuit ensaïmades

de gitano un tros de braç.

Com vàrem ésser a defora

a la claror d'un fanal,

li vaig dir: -Oh mascareta,

te vols llevar el mascaral?

Pensant que era una nineta

blanca com la flor d'abril,

es va llevar sa careta

i va ésser un guàrdia civil !



  Tot això ja és pitjor que quasi tota la poca imaginativa oficialitat que sempre ha manllevat gairebé totes les brusqueres iniciatives impulsades des de la Santa i Gloriosa Sa Calatrava.

Ara, també des d'aquest queixós Blog, em volen superar col·locant-se patenes de fracassats més grosses que les que guarda aquest calatravinetxo, servidor i possibilitador de parides, a un covo ben ple de records pel futur.


No hay comentarios:

Publicar un comentario

"Última Hora"- Modus operandi