La rebel·lió del Secretari Coixet

 

El secretari coixet àlies "Toni Rotger" fa un acte de rebel·lio, impúdic i d'una manera imprudent, pudent, pendent i talment, contra les acusacions, certes, manifestes i ferestes, de corrupció a compte del pressupost que no ens ha concedit la consellera de Cultura del Consell. Allà ell; aquest mes no cobrarà, ni l'altre que vé, ni els que han passat: 

Jo, com els polítics: “Tot això és un muntatge per a desprestigiar-me”

I, posats a ser transparents, tal com diu el meu pardalera President, val a dir que no el salva que publiqui el meu comentari a posteriori. Com que tanmateix gairebé ningú no llegeix els comentaris, no importava aquesta mena de censura solapada.

Continuem:

Tot plegat és un barroer copiat muntatge, per mor de que per embullar la troca i desprestigiar-me, aquest servidor, encara somiatruites possibilitador de parides, no necessita cap dibuixant mal copió de bubotes. Me sé complicar la vida embullant-me per mi mateix. Sobretot, i especialment, d'ençà que amb la trampa, mitjançant una convidada de Gambes de Sóller, va repescar impurament – impúdicament -i- impunement, aquest calatravinetxo ben espellissat que no escaliva, encara que sa mareta, abans de morir, li digués: “hijito, cuidadito con los amigos; i no te metas en más líos”

El meu Quefe, tan ase orellut com jo, no ha sabut copsar la valuosa figura per a un dels departaments del futur MUSEU de l'HUMOR: “hUMOR aRTESANAL”, inspirat en el posat dels paridors de la sublim idea de l'esborronadora SOCIETAT PROTECTORA DE L'HUMOR.

Pot ésser cert que la cara del porquet és com la del Secre; emperò val a dir que les colloneres a lloure, talment com dues olivetes, i la titola tan minsa i arrufada, no són de cap travesti. Més aviat estan inspirades en els baixos de la presumpta fermosura de l'estirarot Presi, segons descripció d'una madona qui els hi coneix prou bé, encara que ja no els usi.

Tot plegat, li ben cedesc totes ses graneres + ses lavatives que vulgui i, abans de que me copiïn més, a ell i al PROVOCADOR, que manté un molt sospitós silenci, els dic que patentaré un BANC DE L'HUMOR que mantengui un novell  PARTIT DE L'HUMOR, per a, de rebot, aconseguir abonaments pel MUSEU DE LA GAMBA, independent de qualsevol altre MUSEU pendent d'impossibles pressupostos. Meam si espavilam d'una punyetera vegada, subhastant l'anima o les desinflades colloneres porqueres.

I ... no me malbarateu més les lluminoses & grolleres idees. Sinó, aquest humil presumpte gambirot, passarà d'acusat a acusador, recorrent tot el que calgui re-córrer per no perdre l'enravenada (humorística).

Au, idò. Salut & Hu@mor en concòrdia, malgrat tot !

Toni calatraví, Secretari opositor a Presi ciàtic.