jueves, 21 de enero de 2010

"LES VIRTUTS DEL CAGAR"- Fons del Museu "Chupano" de l'Humor

Nou discurs pronunciat en la càtedra cagatoria de la Universitat de ENSUMALANCA per Macari Cagané


Editorial Diarrea.


INVOCACIO


Maigs bonum est cagare

quam bibere et manducare

Millor cosa és el cagar

que el beure i el menjar.

Paraules d'un caganer

en temps que cagava bé.


PROEMI


Discrets i nobles oients,

qui apretant llavis i dents

arrufeu un poc el nas,

per respecte al meu "detrás",

que amb solemnitat completa

ara fa la seva feta,

crec que será convenient

fer-vos en aquest moment

un discurs improvisat,

en el qual, amb claretat,

a tots us tinc de fer veure

que jamai em podreu treure

cap feina més d'admirar

que la feina del cagar.


Procureu-me estar atents,

que provant-ho al mateix temps,

per la boca i el "trasero"

sens cap vanaglória espero

convéncer l'enteniment

amb el discurs evident,

i convéncer també el nas

amb els perfums del "detrás".


No'm diguin que só indecent

perqué davant de la gent

cago i parlo de cagar,

que és cosa que tothom fa.


Des del més gran al més xic,

des del més pobre al més ric

i és molt babau qui s'amaga,

de cagar, doncs tothom caga,

i com al principi he dit

vaig trobar en un llibre escrit,

d'un antic savi doctor,

que és tenia per millor

en aquell temps el cagar

que el beure i que el menjar.


Aixó sí que ho crec molt bé

i jo us ho provaré,

amb raons tan evidents,

que ho veureu, nobles oients,

encara més clar que aixó.


Començo doncs ara jó

i en dues parts dividiré

el discurs que vos faré,

provant-vos en la primera

el poder de la caguera,

i mostrant en la segona

que és cosa molt sana i bona,

i d'una gran excel-léncia,

com veureu amb evidéncia.


PRIMERA PART


L'Emperador de la Xina,

el Sultá de Palestina

i altres terres de l'Orient,

tots els Reis de l'Occident,

el de França, el d'Espanya,

el d'Irlanda i la Gran Bretanya,

tots els Reis y Emperadors,

ducs, marquesos i senyors

que d'aquí cent anys hi haurá,

tots els que en el món hi há,

i tots aquells que hi ha agut

tan poder junts no han tingut

ni jamai podrán juntar

com té el "Senyor Cagar".


Cagat homo, cagat dona

et cagat omnis persona.


Paraules d'un escolá

que no podía cagar.


Caga tot qui es animal,

caga el ric i el menestral,

caga el savi i l'ignorant,

la formiga i l'elefant,

caga el Rei i caga el Papa

caga tot home que endrapa

i caga, per acabar

tot qui te cul per cagar.


Aquell "currutaco" fi,

que tot ell és presumir,

caga en més d'una ocasió,

amb molt gran satisfacció;

fins les senyores més fines

corrents s'alcen les cortines

descubrint l'honest darrera,

quan apreta la caguera.


L'avar que en gran afany

conta el seu tresor tot l'any

i d'alli no s'alçaria

per son cosí ni sa tia

fins que ben tancat hagués

amb sis claus els seus diners,

s'alça corrents sense peresa,

quan li diu naturalesa

que en la necessaria hi ha

negocis a despatxar;

i si estant-se allí assentat

es recorda que ha deixat

tal volta el calaix obert,

tinc jo per molt i molt cert

que pendrá paciéncia llarga

fins que havent buidat la carga

el senyor cul li dirá:

"-Alça't d'aquí, prou hi ha."


El noble o l'adinerat

per donarse dignitat,

si algú el demana per res

o está ocupat o no hi és

i tant se fá demanar

que al pobre fa renegar;

més si apreta la caguera

aneu-li prompte al darrera

i veureu com sens tarder

corrents despatxa el cagar.


Si veieu a molta gent,

com el criat o l'assistent,

a totes parts els envien

i per si res no farien

per més que fos important;

a veure si enviaran

el criat, la minyoneta,

quan truca Donya Cagueta.


Molt diuen, doncs així pensen:

"a Roma de tot dispensen";

més jo diré a aqueixos tals

que son uns grans animals,

doncs mai a Roma hi haurá

qui dispensi de caga.


Vull que el luxuriós em diga,

quan té davant a sa amiga

i sa intenció marxa bé

qui sería el primer,

si l'incités la caguera

el davant o bé el darrera.


En fi és feina tan comuna

que sols aquell que dejuna

és el qui es pot lliurar

de la merda de cagar;

més aquí entra l'obstacle

que a no ser un gran miracle

no viuria pas un mes

qui no mengés ni cagués.


Homes i dones hi ha hagut

en el món plens de virtud,

santedat i peniténcia,

molts d'ells han fet abstinéncia

en el beure i el menjar

mes mai han pogut trobar

ni en cap llibre he vist escrit

que el més gran apenedit

de cagar hagi deixat

quan el cul li ha demanat.


Jo he regirat pergamins,

dels autors grecs i llatins,

he llegit tota la história

del regne de Cagatória,

he desenterrat els ossos

de mil culs, ja xics ja grossos,

del temps antic i modern,

dels del cel i de l'infern

i al fí de tots he trobat

que en son temps tots han cagat.


Aixó es un precepte just:

caga aquell que hi troba gust

i caguen els qui hi pateixent,

n'hi ha que cagant s'engreixen,

altres que hi fan espetecs,

altres que cagant fan sist,

uns tenen el cagar trist,

altres fan trap, trep, trop, trum,

altres pam, pom, pim, pom, pum,

cadascú fa sa música

amb la merda que trafica.


Peró com no acabaría

ni amb una hora ni amb un día

el poder de la caguera

daré fí a la part primera

dient: oh, auditori meu,

que, tots cagant merda feu.


Fí de la primera part


SEGONA PART


Ho quan utile est cagare;

quam dulce est ventre buidare

in plasa, in horto, et in monte,

in camino, prope fonte;

et si cagacio malestias

adhuc cagare inter bestias!


(Paraules d'un pobre diable

que cagaba en un estable)


Jo vos contemplo parats,

oients meus molt perfumats,

i al veure que és cosa clara

tot el que us he xarrat ara,

confesareu convençuts

no ho sou tan en son poder

com es el Rei Caganer.


Peró sortiu-me de por,

que un tinc de fer veure jo

que si bé és molt poderós

és també molt deliciós,

molt agradable, molt sá

i molt útil el cagar.


El cagar us podrá donar

gran força per treballar,

ganes per menjar i beure,

ell fará als sastres seure,

als barreters fer barrets,

als ferrers fará estar drets,

escriure també als notaris,

als metges molt males nits,

musics i escolans cantar;

als militars, barallar,

guanys molt grans als hortelans,

a tots treball i descans,

fins als sabaters fer botes

i als escarabat pilotes,

i aquell que no cagará

res de tot aixó fará:

Veus aquí amb quanta raó

he dit que el cagar és bó!


Tres hores més xerraria

i encara no acabaría

peró m'avisa el darrera

que ha acabat ja la caguera

i acabo jó dient:

que caguin per sempre. Amén.


PROU





No hay comentarios:

Publicar un comentario

"Última Hora"- Modus operandi