Els titular de la esportiva premsa partidista

 

Avui s'hauria d'haver publicat el següent article en la columna més o manco habitual en el dominical del diari "Última Hora". Per raons d'espai, no s'ha publicat. Per la seva oportunitat i perquè la setmana pròxima hauria perdut tot el sentit, ho publicam aquí, perquè quedi constància. 

 LA INEXACTA MATEMÁTICA PERIODISTICO DEPORTIVA

El miércoles, un diario deportivo publicaba sendos titulares llamativos y demostrativos de aquello del vaso medio vacío o medio lleno, según el color del cristal...

 “El Real Madrid sigue con vida tras ganar a Olympiacos en Vistalegre”. La victoria madridista deja en 2 a 1 el resultado provisional de la eliminatoria.

 “El Tau vence en Vitoria y coloca al Regal Barcelona al borde del abismo”. La victoria del equipo de Álava deja en 2 a 1 el resultado provisional de la eliminatoria.

 O sea, que la realidad tangible y desapasionada muestra que Real Madrid y Barça están por debajo y en la misma proporción en su respectiva contienda y que en el caso de perder otro partido quedaran eliminados y no participaran en la final de Berlín, y que si ganan otro partido aún deberán disputar otro para deshacer el empate. Los dos equipos lo tienen igual de complicado, o lo tenían cuando este articulo se escribía, en adelanto puesto que la edición se cierra a media semana. Pero da igual, porque esta no es una crónica deportiva sino un comentario de la manera de ver y juzgar las cosas que tienen determinados periodistas y el apasionamiento de estos, que no les permite ver el panorama con la perspectiva real.

 Naturalmente, el diario deportivo de referencia tiene su sede en Madrid, lo que no debería ser causa de esta distorsión de conceptos que hace ver el 2 a 1 de uno como símbolo de vida, y el 2 a 1 de otro como trágica circunstancia para éste. Puede que eso sea la demostración de que las matemáticas no son una ciencia exacta, como nos han enseñado, sino una ciencia relativa, por lo menos en lo que a deporte se refiere, y que haya 2 a 1 mejores que otros 2 a 1. Aplicado a la política económica, ocurren cosas similares.      

(Dijous, el Madrid va ser eliminat i el Barça va guanyar al Tau, la qual cosa donava més significat a l’article). 

Tetris
¿Eres un adicto del juego más jugado de la historia?, ahora puedes empezar a viciarte haciendo lineas

El G-20, contra el Museu de l'Humor

A la foto, els conspiradors reunits


 De nou, els polítics ens han demostrat que no volem que el Museu de l'Humor sigui una  realitat. Aquesta vegada no han  embolicat sa troca durant un any, com va fer la consellera de Cultura del Consell de Mallorca, sinó que ens han menyspreuat de mala manera i sense contemplacions. 

 Ens referim a la Cimera del G-20, a la qual s'ha decidit aportar un bilió de dòlars per a redreçar l'economia mundial, però no han dit ni una  paraula  per al Museu de l'Humor, amb la qual cosa els líders mundials es posen clarament al costat de Joana Lluïsa Mascaró, presidenta del PSM, vicepresidenta del Consell i regidora de Llucmajor, per anar en contra nostra, o més ben dit, del nostre projecte cultural.

 La Societat Protectora de l'Humor vol fer pública la seva protesta per la actitud dels polítics participants a dita cimera del G-20, i els acusam de contuberni maliciós, ja que tenim la certesa que han utilitzat la crisis econòmica mundial només com a pretexte, quan la realitat demostrable és que la única intenció dels líders mundials era acordar una estratègia comú amb la consellera de Cultura del CIM per a evitar que el Museu de l'Humor sigui possible. 

 El avisam: Sense humor no anireu enlloc; i amb la consellera de Cultura, tampoc, per manca de pressupost.

Pep Roig

President, pendent, decadent i pudent de la Societat Protectora de l´Humor      

Pla d'emergència

Tonio Rigo ens fa arribar aquest decret:

Ministerio de Economía y Hacienda 

BOLETIN OFICIAL DEL ESTADO 23/05/2007

    El Sr. Presidente pondrá en marcha en los próximos días un Plan  Nacional de Empleo. 

 EL Plan de Emergencia Nacional de Empleo, que será conocido por sus siglas como PENE.

 Tiene por objeto parar la crisis actual reduciendo  la plantilla estatal Para que tal reducción se produzca de la forma más justa y equitativa  posible, se acelera la jubilación de los empleados de mayor edad,  facilitando la retención de los jóvenes a quienes se les confiará el  futuro del Estado Nacional. Este mecanismo de selección entrará en  vigencia inmediatamente y se llamará Jubilación Obligatoria De  Empleados y Trabajadores Estatales (JODETE).

 Los empleados JODIDOS tendrán la oportunidad de buscar otros trabajos  dentro del Estado. La única condición para que puedan iniciar la  búsqueda, es la de requerir al PENE una autorización para que se revise si su situación laboral es compatible antes de jubilarse. Este período de evaluación será llamado Plan Acelerado de Jubilación  Anticipada (PAJA).

 Todo  empleado que hayan sido JODIDO y esté en PAJA, puede  solicitar una revisión final. Esta última fase se denominará Posibilidades Optimas Laborales de Volver a la Organización (POLVO).

 La política del programa estatal establece que los empleados pueden  disfrutar de un solo POLVO y de dos PAJAS, pero pueden ser JODIDOS  tantas veces como el Gobierno Nacional lo juzgue necesario, por la  acción del PENE del Sr. Presidente.

 

 Palacio de la Moncloa, 28 de Enero 2008.

Jose Luis Rodríguez Patatero

Presidente del Gobierno

Catálogo de Humor Social IX: Crisis de valores

LUNES 16 DE MARZO DE 2009

Catálogo de Humor Social IX: Crisis de valores

Un acudit poc graciós

Pel seu interès, reproduïm la circular d'UOB "Preguntes sense resposta", dirigida als directius de "Sa Nostra"

                 Palma, 3 d’abril de 2009

US FA GRÀCIA, DIRECTIUS?

Traducció de l'acudit: "Si aquests porcs de merda estrangers catalans vénen 

a Baviera els farem parlar bavarès, collons!"

L’acudit que hi ha a la cara d’aquesta circular, il·lustra un editorial publicat a la revista d’Air Berlin signat pel director general, Joachim Hunold, el qual va guanyar el premi Dinosaure 2007 com a alemany retrògrad. L’escrit diu bajanades com que el castellà ja no és llengua oficial a Mallorca i que els joves no el saben parlar. És clar que, per més Dinosaure que sigui Hunold, algú li ha facilitat informació falsa. Aquest algú és Alvaro Middelmann, íntim amic de Jaume Matas i d’alguns directius de Sa Nostra, amb qui mantenen llaços de relació d’autèntic privilegi com a viatgers.

Alvaro Middelmann és un declarat enemic de Mallorca i de la nostra llengua i, en més d’una ocasió, s’ha distingit per pixar fora del test aprofitant-se de la tolerància i la bonhomia de la nostra hospitalitat tradicional. No fa dos anys ja es va distingir per fer campanya apassionada a favor del Partit Popular, tot i ocupar la Presidència del Foment de Turisme, extralimitant-se en els seus atacs. Entre d’altres perles d’aquest elet, destaca l’opinió que li mereixia l’arribada al poder del dirigent d’extrema dreta austríaca Jörg Haider: “es una solución democrática y constitucional”. El més curiós és que el bergant s’indignava quan li recordaven que el seu pensament era de signe nazi. També és coneguda la seva carrera per posar-se al costat de la piscina de Pedro J. Ramírez, contra la reivindicació popular que reclama (tal com diu la llei) que “la costa és de tots!”. Però on ha fet més llarg Middelmann ha estat amb el seu odi racista manifest contra la llengua dels mallorquins. 

Si algú té el més petit dubte del caràcter racista i nazi de l’acudit d’Air Berlín, només ha de fer un simple exercici: substituir el gentilici “catalans” per qualsevol altre (francesos, grecs, holandesos...). Imaginau la que s’hauria armat d’haver dit “cerdos de mierda” als espanyols? I, encara més, imaginau què hauria passat d’haver dir “jueus” en comptes de catalans? Ben segur que, amb les dures lleis alemanyes vigents, ja s’hauria decretat el tancament patronal de la companyia i Hunold i Middelmann seurien a la banqueta del Tribunal Internacional dels Drets Humans.

Algú (segurament els de sempre) diran a veure quina relació té tot això amb Sa Nostra? Doncs en té, hi molta! Llegiu el Codi Ètic i sabreu que no és de rebut tenir relacions comercials amb persones o entitats que tenen un comportament antisocial i, en aquest cas, de signe racista, quan ni tan sols respecten les lleis del país, començant per la Constitució espanyola, que consagra el caràcter oficial del català, continuant per l’Estatut d’Autonomia i altres decrets reguladors dels usos lingüístics. Air Berlín no només no respecta ni atén les obligacions civils que té en el nostre territori, sinó que, a més, s’insubordina i ens insulta.

En conseqüència, hem instat la Presidència de l’entitat i el Consell d’Administració que defensin els mallorquins d’aquest atacs i procedeixin a reclamar a Air Berlin que ofereixi satisfacció reparadora de la seva conducta per escrit, formalment, i amb la mateixa publicitat i espai brindat a l’Editorial i a l’inaudit acudit racista. En el cas de no veure atesa la nostra exigència, en el termini màxim prudent de 15 dies a partir d’avui, instam la Direcció de SA NOSTRA a rescindir qualsevol contracte amb aquesta companyia. De part nostra, farem ús dels nostres drets cívics i exercitarem l’objecció de consciència contra tota l’operatòria bancària relacionada amb Air Berlin. Igualment, si no rebem satisfacció, iniciarem accions de resposta proporcionada a la magnitud de l’atac rebut.

EL CONSELL DE L'HUMOR

 Hi ha més alternatives per a allotjar el nostre, diguem-li, Museu de l'Humor.  Ahir vos presentarem la proposta de compartir l'Hostal Perú, a la plaça del Banc de s'Oli, en les dones que hi fan la seva activitat professional de servei d'amor minutat. Ha tengut bona acollida, la idea, però hi ha altres propostes, com la d'ocupar l'edifici que ara és la  seu del Consell de Mallorca. Ens han fet l'ofrena, però amb la condició de compartir-lo amb l'activitat política. Per ara hem dit que no, fins que no tenguem el vistiplau d'una ampla majoria dels nostres amics; la qual cosa serà difícil perquè quasi tothom està d'acord amb la compatibilitat de les putes amb el museu de l'humor, ja que son activitats similars: proporcionar un poc de felicitat al personal, però ningú podria comprendre una possible germanor amb els polítics. Així que si volen que el Museu de L'humor tengui la seu en el Consell, els polítics hauran d'anar-se a la Misericòrdia, o a fer moltes grosses de punyetes.